Passo a recollir a Juan Carlos per El Papiol a les 8:30. Sembla que avui tindrem un dia de sol.
Anem a esmorzar uns bons entrepans al bar Roca a Monistrol i desprès ens dirigim al pàrquing del Monestir.
La nostre intenció és anar a La Plantació per fer la via Perfil Logarítmic a la Processó dels Monjos. La bona noticia és que el funicular de Sant Joan, ja torna a funcionar. La mala noticia és que ha pujat el preu: 4,50€ sense targeta de la Federació o 4,05€ amb la targeta (preus de pujada). Que guay, quan pugi l'IVA, tornará a pujar!
Crec que enviaré un escrit a Hisenda per veure si poden incloure a la declaració de renda una casella de suport al col·lectiu d'escaladors que pugen amb el funicular de Sant Joan tal i com es fa per fins socials o per l'església.
Bé, des del Pla de les Taràntules, ens dirigim al Gorro Frigi i veiem a en Lluís Nadal penjat en la Carles en solitari. Petem la xerrada des del camí i agafem el camí que baixa cap el Sentinella entrant a la Plantació. Està ple de punxes (arítjols i esbarzers), arbres caiguts i esllavissades.
Com que estem molt tapats per la vegetació, no tenim cap referencia i baixem massa deixant més amunt la base de la Miranda del Sentinella. Després d'una bona estona de barallar-nos amb tota mena de punxes arbres trencats/podrits camins que no son tal camins sinó esllavissades sentim moviments, sorolls i un munt de pedres caient.
Serà algú perdut?
Serà algú NO perdut que ens pugui donar alguna indicació?
Seran Poltergueist?
Serà, serà, sera .... hi hi HI HI (això son sorolls que sentim) Ostres son les cabres. No crec que ens entenem si les preguntem.
Arribem a dalt d'un petit contrafort que ens fa de mirador. Ens hem passat de valent, estem molt aprop de la Mamella.
Recordant la piada d'en Joan Asin, deia que varen arribar al Sentinella i després varen creuar el bosc fins arribar a la Miranda del Sentinella.
Prenem com a referencia el Sentinella i la Cara de Mico i anem tirant fins arribar aprop de la base del Sentinella. Ja comença a ser una mica tard però, com que som una mica (o bastant) cabuts, deixem les motxilles al Sentinella i, al menys, intentarem trobar el peu de via per poder tornar un altre dia.
Així ho fem. Creuem el bosc. Comencem a pujar i arribem a la base de la Miranda del Sentinella i pugem a la cornisa. Continuem i ARRIBEM A PEU DE VIA!!
Bé, desprès de mirar una mica per on va la via, tornem a buscar les motxilles i pugem al camí de Gorros.
Trobem a en Lluis que ens està esperant al banc de pedra a tocar amb el Gorro Frigi. Descansem una mica, petem la xerrada fent glops d'una cervesa MOLLTT LIGHT de la marca Cantimplora (aigua amb molta imaginació).
Baixem al monestir per les Escales dels Pobres i, ara SI!, ens prenem una cervesa ben fresqueta.
Ens acomiadem d'en Lluís que té d'esperar a uns companys que estan al Gorro.
Fem unes tapes al bar Roca de Monistrol i tornem cap a casa.
Fins la propera!
Quimet
dilluns, 24 de maig del 2010
dissabte, 8 de maig del 2010
08/05/2010 Magdalena Superior, via Super Frio / The Puretas Climb
L1: Joan Marc
L2: Joaquim Llòria
L3: Guillem Arias
L4: Joan Marc
Hola Penya, no sé si ho sabeu però tenim al Joan Prunera esconyat. Està fet un cromo.
Va patir un accident amb la moto. Un cotxe li va passar per sobre però ha tingut molta sort ja que "només" té la clavícula dreta trencada, cremades de 2º grau a l'esquena i contusions varies repartides per tot el cos.
Ànims Joan!
Aquesta vegada he quedat amb en Joan Marc i en Guillem Arias. En Joan Marc passa a recollir-me per Sant Boi a les 8:30. Anem a esmorzar i trobar-nos amb en Guillem al Bar Muntanya a Collbató. No tenim cap pla definit ja que el temps no acompanya gens ni mica.
Fem l'esmorzar de rigor i pugem al monestir.
Decidim anar a Gorros ja que està tot mullat i tapat. Si a Gorros trobem que la cosa està igual, doncs ens baixem i ja està.
Arribem al Pla de les Taràntules i es veu tot molt mullat però el temps està millor. Així que decidim fer quelcom fàcil i en Guillem ens proposa la via Super Frio a la Magdalena Superior. Jo no la he fet. Ja m'està bé.
Arribem a peu de via. La canal està plena de fang i el primer tram de la primera tirada mullat però la resta sembla que està sec.
L1
Comença en Joan Marc renegant perquè els peus de gat estan amb fang i a més la paret està mullada. Al cap d'una estona, comença a donar-nos el sol. La dificultat es baixa III+.
En Joan Marc començant la primera tirada
L2
Em toca aquest llarg. Comença tombat i després es posa més vertical però amb un canto brutal (IV).
En Joan Marc i en Guillem començant la segona tirada
L3
Comença en Guillem. La dificultat està just a la sortida de la reunió però amb molt bona presa (IV).
Jo mateix començant la tercera tirada
L4
Surt en Joan Marc. Primer sucant els peus amb una mica de fang per fer la cosa una mica més interessant i després amb un flanqueig de III per acabar amb un pas de IV.
En Joan Marc a la quarta tirada
En Joan Marc assegurant-nos a la R4
En Guillem arribant a la R4
No ha sigut gran cosa per lo que a la dificultat es refereix però almenys hem fet la via i jo no hauria donat un duru per el temps que feia.
Fem un ràpel i baixem al monestir.
Per dinar vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón uns ous amb bacó i pollastre amb patates amb les corresponents cerveses.
Mirant-me les ressenyes que he trobat per internet, he vist que, realment vàrem fer una barreja entre les vies Super Frio i The Puretas Climb com podreu veure a la ressenya que he dibuixat.
Fins la propera!
Quimet
dissabte, 17 d’abril del 2010
17/04/2010 Xumet, via Agullòlegs
L1: Joaquim Llòria
L2: Balbino López
L3: Joan Prunera
En Joan i Balbino em passen a recollir per Sant Boi a les 08:30. No fa gaire bon temps però no crec que s'espatlli gaire.
Anem a esmorzar al Refugi de Santa Cecilia i els entrepans no tenen temps de dir ni mu! (o més bé ni oink! ja que eren d'embotit).
Una vegada que hem comprovat que els PEUS DE GAT miolen a les motxilles, ens dirigim per segon cop al Xumet.
L1
Començo el primer llarg. El començament és molt vertical i fi, la roca no sembla molt bona però es pot fer bé. Després es tomba quedant una rampa de IV/III però no es pot baixar la guàrdia ja que la roca és bastant discreta.
Joan i Balbino a la primera tirada
L2Ara li toca a Balbino. Primer amb uns passos fàcils (III) fins arribar a una panxeta ben assegurada amb dos espits i despres, rampa fins la reunió amb roca molt discreta i moltes pedretes soltes arribant a la reunió. Es fa reunió a una alzina.
Balbino despres de la panxeta
Joan pasant la panxeta
Balbino a la R2 assegurant-nos en l'alzina
L3
Comença en Joan amb una sortida de III per una alzina fins arribar a xapar el primer espit i penjar els estreps. Alguns passos els he trobat una mica separats (sobretot per arribar al doble pitó) però com que hi ha pressa de mans, estirant-se es pot arribar a les altres assegurances.
Després, continua fent una pujada amb tendència a la dreta.
Aquesta tirada m'ha agradat bastant. La roca es millor que a les altres tirades fins que, poc abans d'arribar a dalt, torna a estar tot solt.
Joan al doble pitó
Balbino passat el doble pitó
L'alzina de inici de la tirada
La baixada es fa caminant per la carena fins arribar a una canal que ens deixa al camí de Sant Jeroni (una mica perdedor).
Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra i pollastre amb patates. Recordant-ho s'em fa la boca aigua.
Fins la propera!
Quimet
dissabte, 10 d’abril del 2010
10/04/2010 Gorro Frigi, via Joan Marc
L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria
L4: Joan Prunera
He quedat amb en Joan a les 8:30 a Sant Boi. Sembla que avui passarem calor.
Tenim pensat fer la via Agullòlegs al Xumet (a la Carena del Puntal de l'Alabarda).
Anem al bar La Fonda Xica de Monistrol per fer l'esmorzar de reglament i després d'una estoneta, entra en Jordi Pazos. Uff, aquest home xerra pels colzes.
Després de pujar amb el funicular de Sant Joan i l'aproximació a la Carena del Puntal de l'Alabarda, arribem a peu de via.
Comencem a preparar-nos quan veig a en Joan, remenar la motxilla i el material una mica exaltat. "Ostres Joaquim, m'he deixat els peus de gat a casa!". Que li farem, son coses que passen. Els va netejar ja que de l'última vegada que vàrem sortir, van quedar bruts de fang i s'han quedat estesos.
Em proposa que ens passem els meus peus de gat per el que faci de primer i el de segon amb bambes o, si es possible, despenjant-li els peus.
No em convencen les maniobres i com que la via es quedarà al mateix lloc, prefereixo tornar un altre dia a fer-la.
Li proposo fer una via que ell encara no havia fet i que és mooolt senzilla al Gorro Frigi, la Joan Marc (II,III). Es pot fer sense problemes amb bambes.
Tornem a carregar tot a les motxilles i anem cap al Gorro Frigi. Arribem a peu de via.
Ens trobem amb en Jordi Pazos i molta companyia fent baptismes d'escalada. També estan en Guillem i la seva neboda Laia de 9 anys. Això semblen les rambles! està a petar de gent!
L1
Començo el primer llarg ja que Jordi Pazos i la seva marabunta ens deixen passar. Per no destorbar-los gaire, en comtes de fer el primer flanqueig, començo recte amunt fins a xapar un bolt de la via Anna Guinovart que evitarà que les nostres cordes els destorbin en el flanqueig. Despres continuo fins la R1 de la Joan Marc.
Després puja en Joan amb bambes però sense problemes.
Joan començant el primer llarg
L2
Comença en Joan la passejadeta per la paret. Continuo jo amb compte de no trepitjar a ningú.
L3
Em toca a mi. Almenys estem gaudint d'un sol que ens acaricia molt agradablement.
Quan surt en Joan, avança a una noia que es diu Eva. És la seva primera vegada i encara que li costa una mica, en Joan li dona uns consells que l'animen força.
Joan donant consells a l'Eva
L'Eva força animada
L4Aquest últim llarg el comença en Joan.
Ha sigut el llarg més distret ja que teníem d'anar amb molt de compte amb les pedres que ens regalaven les cordades que eren al final d'aquest llarg.
La Laia finalitzant l'últim llarg
En Joan a l'últim llarg
Quin merdé de cordades. El del casc blau i motxilla vermella soc jo i sota l'arbre està en Joan
Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra amb pa amb tomàquet i pollastre amb amanida que estaven per xuclar-se els dits.
Fins la propera!
Quimet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)