ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

diumenge, 31 d’octubre de 2010

31/10/2010 Pastereta Via Blava (via dels Amics)

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

La meva filla Angélique i el seu "nen" en Miguel, em diuen que tenen ganes d'escalar. No m'ho penso gaire i els enredo per sortir.

Li comento a en Joan que avui tindrem sessió de "novatillos" i no l'importa. També li agrada portar a gent nova perquè puguin gaudir d'aquest noble esport del que uns quants estem "penjats" sense remei.

Com que som quatre ja que, encara que va vindre la meva dona Roselyne per comprovar que no els "putegem" gaire je je je, ella no escala i va fer amb nosaltres l'aproximació. Doncs això, vàrem fer dos cordades una el Joan i el Miguel i l'altre l'Angélique i jo.

Vàrem escollir la Via dels Amics a la Pastereta ja que, quan t'assegura un novell, tens d'estar completament segur de no caure.

El dia no sembla gaire engrescador. Arribem a l'aparcament i està plovent. L'angélique, el Miguel i la Roselyne es pensen que tornarem i no farem res (no saben amb qui estan tractant). Quan els hi diem que de tornar res de res, que això s'arreglarà, es pensen que estem boixos (de fet una mica boixos si que estem je je je). La roca es veu mullada però sembla que la mica d'aire que fa pugui empènyer els núvols. Continuem l'aproximació i la roca està força mullada però deixa de ploure.

Arribem a peu de via

L1 III, Neta

Aquest llarg, realment, no és el primer de la via ja que, la via comença a l'arbre (sense comptar la primera tirada original que no s'acostuma a fer).
Així que fem el flanqueig de III fins arribar a l'arbre. Vaig llaçar algun merlet i l'Angélique va alucinar al recuperar-los.
Comença a ploure una mica un altre vegada. Quan estem tots junts a l'arbre de la R1 (R0), deixa de ploure, surt una mica el sol i fa una miqueta de vent que desplaça els núvols i seca la roca. Ens animem i continuem.

L2 III, 1 parabolt 30m.

Començo el llarg sense cap problema i després l'Angélique va pujant bastant bé i se li nota que està gaudint de la tirada.
En Miguel fent el L2

 Angélique fent el L2

L3 IV, 3 parabolts 40m.

Començo l'últim llarg, fa una mica de fresqueta per el vent. Sort que l'Angélique porta el cangur.
 
 Angélique fent el L3

Mira Papà, sense mans!

  En Joan i en Miguel tot satisfet

Baixada:

Fem un ràpel fins l'arbre de la R1 (R0) i un altre de l'arbre, seguint la canal.
Els novells varen començar el ràpel una mica nerviosos però, després li van agafar el gust i els hi va agradar força.


Angélique baixant fent ràpel

En Miguel baixant fent ràpel

Ens vàrem reunir amb la Roselyne baixant tots junts fins el cotxe.
Baixant cap el cotxe

Després, per celebrar el bateig, vàrem anar al Bar El Rincon dels nostres amics Neus i Manolo a menjar una paella de les que et fan caure les llàgrimes del gust.
Toma Paella!

A veure si trobeu les diferencies entre les dos fotos!

Tots satisfets, que més es pot demanar?

Fins la propera

Quimet

dissabte, 23 d’octubre de 2010

23/10/2010 Nombrament de Cavaller del Cavall Bernat.

 Soc el Cavaller 1051

Després de 30 anys escalant, amb algunes temporades sense fer activitat, el dia 14/06/2008, vaig pujar per primera vegada al Cavall Bernat.

Va ser per la via normal i vaig pujar amb en Joan Prunera. Tot i que era en el mes de Juny, va fer un dia bastant lleig, amb boira, vent i fred.
L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria

No obstant, va ser un dia inoblidable ja que, per a mi, el Cavall Bernat ha sigut una fita que, per diversos motius, no havia arribat a conquerir.

El passat dia 23/10/2010, en van anomenar  Cavaller del Cavall Bernat i vaig passar una estona inoblidable amb tota la gent que em va acompanyar en aquesta celebració, familiars i amics.

Tot content amb la meva dona Roselyne

 Nombrament

Fes el Cavall per molts anys!
i altres pedres de retruc.
Però endut pels teus afanys,
Procura de no fer el Ruc!

 Ja soc Cavaller!


 El meu company d'alegries

 Una mica enfeinat amb la coca i el vi


La meva filla Diana va fer un amic

Fent l'aperitiu amb molt bona companyia
 
Salutacions

Quimet

diumenge, 17 d’octubre de 2010

17/10/2010 Momieta via: Normal

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera
L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria

En Joan em proposa fer la Normal de la Momieta. Fa bastant de temps que vàrem fer aquesta via i em va agradar molt. No em va costar gens ni mica deixar-me convèncer, de fet, em va semblar molt bé.

Esmorzem al refugi de Santa Cecilia.

Deixem el cotxe a la carretera i pugem al monestir per el camí dels degotalls.

Fa un dia molt maco però molt fred.

Pujant per les escales dels pobres, entrem en calor, buff potser una mica massa i tot.

Una vegada arribats a peu de via, fa una mica de fresqueta ja que en mig de la canal entre la Mòmia i la Momieta no toca el sol. La roca està bastant freda, sort que es veu que el sol dona de ple a tota la via al passar la aresta arribant a la R1.

Gran dilema, com que deixarem les motxilles a peu de via, em poso el folre primet o el deixo?

Al final em faig el valent i deixo el folre. La veritat es que vaig fer bé.

L1 V, IV-, V 3 parabolts, 20m.
Començo amb uns passos que m'han costat una mica de fer per arribar a la cornisa. Una vegada a la cornisa, es flanqueja molt fàcilment, encara que no es pot baixar la guàrdia, fins que s'acaba la lleixa al arribar a l'aresta a on es té de fer un pas delicat per arribar a la R1.
Jo al primer llarg arribant a l'aresta

En Joan al pas delicat abans d'arribar a la R1

L2 V, IV+, III, 4 parabolts, 1 pont de roca, 27m.
Ara li toca a en Joan. Surt de la reunió per placa bastant dreta. El parabolt està a "Can Pistraus" així que una vegada pujats un parell de passos, posa un friend del 1/2 en un petit forat que li ha quedat força ben posat. Continua força bé fins arribar a la R2 original dins de l'ull de la Momieta.


En Joan al segon llarg

 Jo al segon llarg arribant a la R2

L3 IV, 3 parabolts, savines, 40m.
Aquest llarg em toca a mi. Ja l'havia fet i trobo que és un llarg molt maco per la combinació de diedre i placa amb una roca perfecte i en la que pots assegurar-te al teu gust entre els tres parabolts i les savines.

Jo sortint de la R2 encetant el tercer llarg

 En Joan al tercer llarg arribant a l'últim diedre.
 
Es fa una petita grimpadeta de uns 8 metres des de la R3 fins arribar al cim de la Momieta.
Tots dos contents al cim de la Momieta

Baixada, ràpel de 60m.
Per la baixada, vàrem fer un únic ràpel ja que, amb cordes de 60 metres, s'arriba bé fins a peu de via. En cas de portar cordes més curtes, es té de fer un primer ràpel fins al coll entre la Momia i la Momieta i un altre ràpel des del coll fins al terra.

 En Joan en mig del ràpel

La baixada al cotxe la vàrem fer anant a Trinitats i per la canal del Pou de Gat fins arribar a la carretera (1h. aprox).

Per dinar, vàrem anar al Bar El Rincón dels nostres amics Neus i Manolo.

Fins la propera

Quimet

dilluns, 4 d’octubre de 2010

04/10/2010 Processó dels Monjos via: Perfil Logarítmic

 
L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joan Prunera
L4: Joaquim Llòria

Aquest diumenge, quedo amb en Joan per fer aquesta via que encara no ha fet i a mi em va agradar força malgrat alguns trams amb roca discreta.

Per esmorzar, anem al refugi de Santa Cecilia i ho trobem a petar de gent. Es veu que hi havia alguna trobada al monestir.

Veig que la p.. cabra avui no hi és (Veure la meva anterior piada d'aquesta via).

30/05/2010 Processo dels Monjos, via: Perfil Logarítmic.

Malgrat que ja hi havia estat, em va costar una mica trobar la cornisa per arribar a peu de via.

L1 V, 5 spits, 1 clau, 1 pont de roca, 35m.
Començo amb un mur bastant vertical V- IV+ i a l'alçada del pont de roca V. continua amb passos de IV IV+ fins després de passar les savines i el pitó, llavors la paret s'ajeu amb passos de III II però tot està més trencat.

La reunió és molt còmoda.

Joan arribant a la R1
L2 IV+, 4 spits, 40m.
Comença en Joan. La roca en aquest llarg, és una mica discreta i es tenen d'escollir les preses que son bastant bones.
La dificultat es mantinguda entre IV, IV+(al llavi) i III.

Passat el llavi, en Joan va posar un friend del 1/2 en una fissureta que li va quedar molt bé ja que l'altre spit queda una mica lluny.

Joan fent el segon llarg.
Jo arribant a la R2

A la R2
L3 IV, 2 spits, 1 clau, 30m.
Aquest llarg també el fa en Joan. En comptes de sortir flanquejant una mica a l'esquerra, surt recte a munt amb tendència a l'esquerra a xapar el primer spit. Aquesta variant (IV) és una mica més senzilla que l'original (IV+). La roca és molt bona.

La reunió es fa a peu pla a una savina.
 Joan al tercer llarg
L4 V, 1 spit, 15m.
Aquest llarg el faig jo. Comença amb una placa de III fins a una repisa des de la que es pot xapar l'únic spit de la tirada i d'aquí recte amunt.

Munto la reunió cimera a una savina.
Jo al quart llarg

Baixada:
Hi ha una petita savina al mateix cim al Sud-Oest. Té unes bagues amb un mallón petit.

Fer el ràpel de uns 25m fins a un coll i des de el coll baixem fins que trobem el camí amb fites de la canal dels llorers que el agafem cap a dalt fins arribar al camí de Gorros.

Fins un altre.

Quimet