ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

diumenge, 31 d’octubre de 2010

31/10/2010 Pastereta Via Blava (via dels Amics)

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

La meva filla Angélique i el seu "nen" en Miguel, em diuen que tenen ganes d'escalar. No m'ho penso gaire i els enredo per sortir.

Li comento a en Joan que avui tindrem sessió de "novatillos" i no l'importa. També li agrada portar a gent nova perquè puguin gaudir d'aquest noble esport del que uns quants estem "penjats" sense remei.

Com que som quatre ja que, encara que va vindre la meva dona Roselyne per comprovar que no els "putegem" gaire je je je, ella no escala i va fer amb nosaltres l'aproximació. Doncs això, vàrem fer dos cordades una el Joan i el Miguel i l'altre l'Angélique i jo.

Vàrem escollir la Via dels Amics a la Pastereta ja que, quan t'assegura un novell, tens d'estar completament segur de no caure.

El dia no sembla gaire engrescador. Arribem a l'aparcament i està plovent. L'angélique, el Miguel i la Roselyne es pensen que tornarem i no farem res (no saben amb qui estan tractant). Quan els hi diem que de tornar res de res, que això s'arreglarà, es pensen que estem boixos (de fet una mica boixos si que estem je je je). La roca es veu mullada però sembla que la mica d'aire que fa pugui empènyer els núvols. Continuem l'aproximació i la roca està força mullada però deixa de ploure.

Arribem a peu de via

L1 III, Neta

Aquest llarg, realment, no és el primer de la via ja que, la via comença a l'arbre (sense comptar la primera tirada original que no s'acostuma a fer).
Així que fem el flanqueig de III fins arribar a l'arbre. Vaig llaçar algun merlet i l'Angélique va alucinar al recuperar-los.
Comença a ploure una mica un altre vegada. Quan estem tots junts a l'arbre de la R1 (R0), deixa de ploure, surt una mica el sol i fa una miqueta de vent que desplaça els núvols i seca la roca. Ens animem i continuem.

L2 III, 1 parabolt 30m.

Començo el llarg sense cap problema i després l'Angélique va pujant bastant bé i se li nota que està gaudint de la tirada.
En Miguel fent el L2

 Angélique fent el L2

L3 IV, 3 parabolts 40m.

Començo l'últim llarg, fa una mica de fresqueta per el vent. Sort que l'Angélique porta el cangur.
 
 Angélique fent el L3

Mira Papà, sense mans!

  En Joan i en Miguel tot satisfet

Baixada:

Fem un ràpel fins l'arbre de la R1 (R0) i un altre de l'arbre, seguint la canal.
Els novells varen començar el ràpel una mica nerviosos però, després li van agafar el gust i els hi va agradar força.


Angélique baixant fent ràpel

En Miguel baixant fent ràpel

Ens vàrem reunir amb la Roselyne baixant tots junts fins el cotxe.
Baixant cap el cotxe

Després, per celebrar el bateig, vàrem anar al Bar El Rincon dels nostres amics Neus i Manolo a menjar una paella de les que et fan caure les llàgrimes del gust.
Toma Paella!

A veure si trobeu les diferencies entre les dos fotos!

Tots satisfets, que més es pot demanar?

Fins la propera

Quimet

4 comentaris:

  1. Enhorabona Quim! poder gaudir un jorn d'escalada amb la familia i els amics és molt maco.

    ResponElimina
  2. Doncs si, és molt maco poder passar un dia amb la família i els amics compartint una escalada.
    És molt gratificant quant veus la cara de satisfacció que fan quan ha acabat de fer la via.

    Aquestes són les coses que m'agraden molt, compartir l'afició amb la gent que t'estimes.

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina
  3. Via interessant, però al 1r llarg, per molt fácil que sigui, li falten seguros, sobretot tractant-se d'una via blava, crec que en un llarg de 30 m. un sol parabolt és una mica just...

    ResponElimina
  4. Hola Oriol,

    A Montserrat hi ha bastants itineraris que a causa de la seva poca dificultat i la precarietat del equipament, no són freqüentats i cauen en l'oblit. Molts d'aquests itineraris van ser ascendits per primera vegada en una altra època i amb el pas del temps han esdevingut com a rutes fàcils i curtes alhora que l'estat de les assegurances feien aquestes vies bastant exposades.

    A la fi dels vuitanta, amb la iniciativa de Joan Cerdà, neix la idea de reequipar i recuperar algunes d'aquestes vies en perill d'extinció abans que es perdin i alhora que les puguin gaudir els més veterans.

    Els itineraris s'equipen amb parabolts pintats de color blau i se substitueixen les reunions i els ràpels, així com algunes assegurances que en molts casos estaven malament.

    Hi ha una creença equivocada sobre les vies Blaves. Les vies Blaves, no son vies sobre-equipades, son vies recuperades i arreglades.

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina