ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

diumenge, 17 d’octubre de 2010

17/10/2010 Momieta via: Normal

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera
L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria

En Joan em proposa fer la Normal de la Momieta. Fa bastant de temps que vàrem fer aquesta via i em va agradar molt. No em va costar gens ni mica deixar-me convèncer, de fet, em va semblar molt bé.

Esmorzem al refugi de Santa Cecilia.

Deixem el cotxe a la carretera i pugem al monestir per el camí dels degotalls.

Fa un dia molt maco però molt fred.

Pujant per les escales dels pobres, entrem en calor, buff potser una mica massa i tot.

Una vegada arribats a peu de via, fa una mica de fresqueta ja que en mig de la canal entre la Mòmia i la Momieta no toca el sol. La roca està bastant freda, sort que es veu que el sol dona de ple a tota la via al passar la aresta arribant a la R1.

Gran dilema, com que deixarem les motxilles a peu de via, em poso el folre primet o el deixo?

Al final em faig el valent i deixo el folre. La veritat es que vaig fer bé.

L1 V, IV-, V 3 parabolts, 20m.
Començo amb uns passos que m'han costat una mica de fer per arribar a la cornisa. Una vegada a la cornisa, es flanqueja molt fàcilment, encara que no es pot baixar la guàrdia, fins que s'acaba la lleixa al arribar a l'aresta a on es té de fer un pas delicat per arribar a la R1.
Jo al primer llarg arribant a l'aresta

En Joan al pas delicat abans d'arribar a la R1

L2 V, IV+, III, 4 parabolts, 1 pont de roca, 27m.
Ara li toca a en Joan. Surt de la reunió per placa bastant dreta. El parabolt està a "Can Pistraus" així que una vegada pujats un parell de passos, posa un friend del 1/2 en un petit forat que li ha quedat força ben posat. Continua força bé fins arribar a la R2 original dins de l'ull de la Momieta.


En Joan al segon llarg

 Jo al segon llarg arribant a la R2

L3 IV, 3 parabolts, savines, 40m.
Aquest llarg em toca a mi. Ja l'havia fet i trobo que és un llarg molt maco per la combinació de diedre i placa amb una roca perfecte i en la que pots assegurar-te al teu gust entre els tres parabolts i les savines.

Jo sortint de la R2 encetant el tercer llarg

 En Joan al tercer llarg arribant a l'últim diedre.
 
Es fa una petita grimpadeta de uns 8 metres des de la R3 fins arribar al cim de la Momieta.
Tots dos contents al cim de la Momieta

Baixada, ràpel de 60m.
Per la baixada, vàrem fer un únic ràpel ja que, amb cordes de 60 metres, s'arriba bé fins a peu de via. En cas de portar cordes més curtes, es té de fer un primer ràpel fins al coll entre la Momia i la Momieta i un altre ràpel des del coll fins al terra.

 En Joan en mig del ràpel

La baixada al cotxe la vàrem fer anant a Trinitats i per la canal del Pou de Gat fins arribar a la carretera (1h. aprox).

Per dinar, vàrem anar al Bar El Rincón dels nostres amics Neus i Manolo.

Fins la propera

Quimet

2 comentaris:

  1. Bonica via, i sembla que amb solet. Què feu escalant en divendres? Que s'ha d'aixecar el país!

    Tinc ganes de tornar a fer-la, a veure si se li cura el peu a la meva filla i la porto.

    ResponElimina
  2. Hola Lluis,

    Jua Jua Jua, ¡has caigut! i això que encara no és el el dia dels Innocents.

    Si et fixes en la data la vàrem fer el 10/10/2010 i aquest dia era DIUMENGE.

    Estic posant-me al dia amb les piulades que ja feia bastant de temps que per mandra no piulava.

    Aquesta és una d'aquelles vies molt maques que no m'importa repetir.

    No sabia que la teva filla tingués malament el peu. Espero que no sigui res de dolent i puguis portar-la a gaudir d'aquesta i altres vies.

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina