ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

diumenge, 6 de desembre de 2009

06/12/2009 Sant Llorenç de Montgai - Paret de l'Ós

Paret de l'Ós via J.E. Farreny

L1 Joan Prunera
L2 Joan Marc

Quedem molt d'hora a Sant Boi en Joan, en Joan Marc i jo.

En Joan, vindrà amb la "vespa" i en Joan Marc amb la seva moto. Carreguem el meu cotxe i fem via cap a Bellcaire d'Urgell al bar Sport a on ens esperen uns bons esmorzars.
Continuem cap a Sant Llorenç de Montgai i aparquem el cotxe just al costat de la paret de l'Ós.

L'aproximació a la via es molt curta. Ens tenim de mirar una mica la paret i la ressenya per veure el principi de la via i, després d'unes petites dubtes, la trobem.

L1
Comença en Joan. La primera tirada està ressenyada de IV+. La tirada està una mica bruta (sorra i herbes) amb un pas de herba inclòs. Hi ha tres parabolts però es pot afegir alguna assegurança més.


Joan començant el primer llarg


Joan amb les herbes

L2
Comença en Joan Marc. Primer amb uns passets per placa fins el desplom de A2e.
Comença el artificial i, el segon parabolt de l'artificial és massa lluny. En Joan Marc, veu un casquet d'espit i, sort que porta un cargol i xapa, el col·loca. L'artificial li costa una mica. En Joan, de vegades l'hi ajuda bloquejant-li la corda. Arriba a la reunió sense més problemes.

Segueixo jo. El petit tram de placa, és bastant finet però es fa bé. Començo l'artificial. Tinc problemes, estic tirant massa de braços. Sembla que avui no tinc el dia bo. Penso amb les següents tirades que també tenen A2e i, sabent que es una putada, prefereixo abandonar ara que després.

Joan Marc monta el ràpel per baixar i el problema ho va tindre en Joan Marc per baixar i recuperar el material. Ho sento molt Joan Marc.


Joan Marc arribant al  desplom


Joan Marc en l'artificial

En fi, de moment, aquesta via es quedarà a la llista de coses per fer i un altre dia caurà.

Paret de l'Ós Esperó Sud, via Normal.
Com que encara es d'hora, decidim fer aquesta via. La via la coneixem tots tres.



L1 Joan Prunera
L2 Joan Marc
L3 Joaquim Llòria
L4 Joan Prunera

L1
Comença en Joan sense cap problema.
Primer per placa de IV fins arribar a una xemeneia (saltar una reunió).
La xemeneia la passa molt bé (no portem les motxiles) reptant com un cuc per dins.

Joan per la placa dirigint-se a la xemeneia

 
Joan Marc traient el cap per la xemeneia
L2
Li toca a Joan Marc.
Primer caminant per una feixa herbosa fins arribar a un petit esperó vertical.
L'esperó té un pas molt xulo per passar de l'esperó a una placa a la dreta.


Joan Marc començant l'esperó

L3
Em toca a mi.
Aquesta tirada m'ha agradat molt. Té un pas dificil en un desplom però fent un pas una mica atlétic no es passa tant malament.
Despreś es continua per plaques fins arribar a la reunió.


Jo mateix en el pas del desplomet
L4
Li toca a en Joan.
La dificultat més gran d'aquesta tirada es el sortir de la reunió (V). Em sembla que tots tres vàrem agraïr el pitó per fer el flanqueig de sortida.
Despres per plaques de IV+ fins la reunió.


Joan començant la placa després del flanqueig

 
Jo arribant a la R4

La baixada la vàrem fer caminant per un corriolet marcat amb fites i una cadena amb uns graons i una pista fins el cotxe.



Vam anar a menjar Bellcaire d'Urgell al bar Sport uns "callos" que estaven de mort.

Tornarem

Veure més informació en la piada de Joan

dissabte, 28 de novembre de 2009

28/11/2009 Roca de Sant Salvador (Elefant) Cerdá Pokorski / Agulla del Pas dels Ocells via Guzman-Silva

En Joan passa dissabte per Sant Boi a les 8:30 i esmorzem a la Fonda Xica a Monistrol.

El temps sembla que serà bo encara que fa fred. Montserrat es veu assolellat però a Monistrol fa boira.

Després d'un bon esmorzar, anem al aparcament del Monestir.Quant arribem a la rotonda, ens trobem al Jordi Brasil amb Javiesca i companyia. Aprofitem per a presentar-nos i petar la xerrada.

Després, escales cap a munt fins la Roca de Sant Salvador (Elefant).
Un dia d'aquests, em sembla que tornaré a comptar els graons de les Escales dels Pobres perquè em sembla que van augmentant el nombre cada vegada que passem.

Roca de Sant Salvador (Elefant) Cerdá Pokorski



L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 Joaquim Llòria

L1
Començo el primer llarg. Pensàvem que ens donaria el sol però com que ara no puja tant, la Trompa de l'Elefant ens tapa els tan valorats rajos del sol.

Després de xapar la primera assegurança, no veig les següents xapes i tiro massa a l'esquerra. Jo diria que m'he liat. No trobo les assegurances. Començo a intranquil·litzar-me. Una caiguda des d'aquí no seria recomanable i segurament que faria molta pupa.
Trobo un forat i li poso un friend però no queda prou bé. Aguantaria una caiguda? (crec que no) passo només una corda i continuo.

Una mica més amunt, intento relaxar-me ja que porto molts metres sense assegurances i sé que no em puc fiar del friend. De totes maneres, a l'alçada que estic, encara que el friend estigués bé, tampoc serviria de res.
Veig un spit a uns 5 metres a la dreta, però si faig el flanqueig, tindria de passar per una llastra mig desfeta.

Decideixo continuar amunt però flanquejant cap el merlet de la via. El llaço com un posseït i respiro. Continuo cap a la reunió. Encara que la dificultat no ha passat de IV+ tinc el coco molt tocat. Necessito arribar a la reunió per poder relaxar-me. Una vegada ben assegurat a la reunió, em comencen a tremolar les cames però després s'em passa.

Comença a pujar en Joan i em dono conta que comença a fer una rasca de collons.

Jo mateix al primer llarg amb problemes de coco


La reunió salvadora


L2
Aquesta tirada l'hi toca a Joan.
El flanqueig de sortida de la reunió impressiona bastant però una vegada posat, es fa bé.

Joan començant el segon llarg


Jo arribant a la segona reunió
L3
Aquesta tirada em toca a mi. Encara que és la més difícil, m'anima Joan dient-me que està ben assegurada.
És cert, és una tirada molt vertical però hi ha bon canto i les assegurances necessàries.
He gaudit molt d'aquesta tirada.

Jo a la tercera tirada


Agulla del Pas dels Ocells via Guzman-Silva


L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 Joaquim Llòria
L4 Joan  Prunera

L1

Rampa de III molt fàcil.

Joan a la primera tirada
L2

Sortida vertical amb bona presa 4+/V amb algun tram de roca discreta.
Saltar una reunió antiga i un altre tros mes vertical amb bona presa 4+/V amb algun tram de roca discreta.

Joan començant la segona tirada
L3

Flanqueig donant la volta a la bola cimera amb un pas una mica tonto fins a un replà a on trobarem la reunió.
Atenció a aquesta reunió. Feia bastant vent i, al estar a l'altra banda de la bola, no se sent a l'altre company.

Jo començant el flanqueig (fent la postureta, je, je, je)
L4

Es continua per la dreta entrant a una petita escletxa fins arribar a dalt. Aquest tram és fàcil (III+) però la roca és molt discreta.
 
 Joan començant l'últim llarg


 La nostra ombra en la Panxa del Bisbe (jo a l'esquerra i Joan a la dreta)

Cervesa i pollastre al "ajillo" amb patates en el bar dels nostres amics "El Rincón" (a l'estació de l'aeri)

Fins la propera!

diumenge, 22 de novembre de 2009

22/11/2009 Gorro Frigi (Guzman-Silva) i Magdalena Inferior (Apia)

Quedo amb en Joan a les 8:00 a Sant Boi.

L'intenció era fer la via Per Davant amb la variant Canaletes de la Panxa del Bisbe.

El dia, sembla que no acompanya.Per si teníem dubtes, camí cap a montserrat es posa a ploure.

Esmorzem al Refugi Santa Cecilia i aprofitem a petar la xerrada amb uns companys mentre esmorzem.

En el parking, pugen les boires. Aquí està tot mullat però no plou.

En Joan està una mica empiocat. Decidim canvi de plans. Hem sentit que la via Guzman-Silva del Gorro Frigi està reequipada.


Gorro Frigi - Guzman Silva

Ressenya d'en Joan (l'hi ha quedat molt bé)

L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 Joaquim Llòria

Fa una mica de fred.
Ens preparem i al mig de la primera tirada es veu que surt una clapa de sol.
Comença a fer vent i surt el sol.

L1
Fàcil III massa assegurat.


 Joan començant el primer llarg

L2
Molt maco no segueix la tònica d'assegurament de la primera tirada. Seguros ben colocats.

 Joan començant el segon llarg

L3
Com que no portem estreps, descartem la sortida directe de A2.

Intento fer la sortida per una via que surt per la dreta amb spits vermells. No m'ho veig clar i intento fer la sortida per una via amb spits verds.
Sense estreps, no ho puc fer.

Finalment, surto per la normal.



Magdalena inferior - Via Apia


L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera

Ens segueixen una cordada de 3 preguntant-nos per anar a la magdalena inferior per les escales de Jacob. Ens trobem a dalt de les escales.
Ens pregunten per les vies i decideixen fer la mateixa que nosaltres. Ens seguiran.
Ens trobem al reequipador de la via. Via reequipada amb parabolts. Ni afegits ni eliminats. Canvi de spit per parabolt. Algun recol·locat en lloc mes lògic.
Via molt maca.


En Joan a la Primera tirada


En Joan a la tercera tirada


Foto a dalt de la Magdalena Inferior

dijous, 12 de novembre de 2009

08/11/2009 Miranda del Prìncep - Blava d'entrada + Dori

Bé, com que el fisio ja m'ha aconsellat anar a escalar per veure com em respon la cama, hem quedat per anar a fer alguna cosa que no sigui gaire complicada. Així que quedem per fer la Dori començant per la Blava d'Entrada a la Miranda del Príncep.

En Joan passa a recollir-me a les 8:00. Tenim de recollir a Juan Carlos a Molins de Rei.
Com feia temps que no sortíem, comencem a parlar de les nostres coses, les activitats que ha fet en Joan, que si la recuperació ha sigut més curta de l'esperat, que si el Diumenge passat vaig caminar una mica, que si les sortides amb en Juan Carlos, Juan..? Caaarlooos..?,
JUAN CARLOS!! Ondia!! si estem a MARTORELL i tenim de recollir a Juan Carlos a Molins de Rei!! Jua Jua Jua.
No passa res, com anem bé de temps, mitga volta i cap a Molins a per en Juan Carlos Jua Jua Jua.

Per esmorzar, parem al bar ANNA del Bruc i ens trobem amb el Lluis Nadal i companyia.

Deixem el cotxe a Can Massana i fem l'aproximació a la Miranda del Príncep per Coll de Port i la Canal de les Grutes.


Ressenya copiada del blog d'en Joan


L1 Joaquim Llòria
L2 Juan Carlos
L3 Joan Prunera
L4 Joaquim Llòria
L5 Juan Carlos
L6 Joan Prunera

L1

Començo la primera tirada que és bastant senzilleta. Es III al principi i IV al final. Les altres vegades que l'havia fet, no havien tantes assegurances però, el pitjor no es això, si no les pintades d'esprai blau a la paret que han fet alguns disbauxats, nyapaires, desgraciats, barroers.

Joan i Juan Carlos a la primera tirada


L2

Al Juan Carlos l'hi toca fer aquesta tirada que també es bastant senzilleta, al principi IV i després III i II fins arribar a la reunió.

Juan Carlos començant la segona tirada

Jo mateix començant la segona tirada

Joan en la segona tirada

L3

En Joan fa aquesta tirada que és la que més m'agrada fent els ressalts de les baumetes amb alguns passets de IV+ que la fan més interessant.

Joan a la tercera tirada


L4

Em torna a tocar a mi. Aquesta tirada té la sortida de la reunió de IV+ i, després s'arrampa sent de III fins arribar a la reunió.
El vent insistent, ens va acompanyar en tota la via començant a intensificar-se en aquesta tirada. La reunió segueix com sempre, els parabolts i spits massa separats. Fan falta dos bagues llargues.

Jo mateix començant la quarta tirada

L5

Aquesta tirada la fa Juan Carlos. Els passos més difícils són per sortir de la reunió. Després s'arrampa de seguida sent de III.

En aquesta tirada, el vent ja era fort amb ratxes bastant fortes donant-nos algun susto però sense cap conseqüència.

L6

En Joan fa la última tirada amb una sortida de IV que de seguida s'arrampa i queda de III.

Baixem i, borejant el Bitllot, arribem al camí del refugi al coll de port i des de aquí a Can Massana.

Per dinar, ens cruspim un entrepà de truita amb birricola al refugi de Santa Cecilia.

¡¡La cama m'ha respost molt bé i no m'ha fet gens de mal!!

PARETS, TREMOLEU QUE JA TORNO A PER MÉS GUERRA.


Fins la propera

Piulada d'en Joan
Piulada d'en Juan Carlos

dilluns, 2 de novembre de 2009

31/10/2009-01/11/2009 Castanyada i primera activitat.

Bé, sembla que la recuperació comença a anar bastant bé.
Quan forço la cama, encara noto molèsties però ja no em fa tant de dolor.
El Fisio ja m'ha dit que faci alguna cosa d'activitat però sense passar-me.

Refugi Corral Blanc restaurat al 2006

El grup d'amics GROUNF, van fer una castanyada al refugi Corral Blanc a prop de Planoles. La pista que ve de Planoles està asfaltada fins al refugi. Així que vaig pensar, farem la castanyada i, l'endemà, amb la Roselyne buscarem bolets mentre que la resta del grup fan la sortida.

En Lluis fent castanyes.

L'endemà es va aixecar un dia fabulós així que, vàrem acompanyar al grup des del refugi (1820) fins al coll de les Barraques (1895).



Coll de les Barraques (1895)

Com que la cama no em feia mal, vàrem continuar i tot xino-xano vàrem arribar a la Coma Estremera, Font de l'Home Mort (1800) que és mes o menys la meitat del recorregut de la sortida prevista.

Coma Estremera, Font de l'Home Mort (1800)

Ells, van continuar cap al collet d'Estrebís (1940) i la collada de Fontalba (2075) per tornar després per el mateix camí. La Roselyne, en Xavi, l'Àngels, la Marta i jo vàrem tornar. En Xavi, tenia una lumbàlgia de campionat.

La cama em va respondre molt bé.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

03/10/2009 Intent a la Magdalena Superior - Acromion

Dissabte passat, quedem en Joan, Ferran i jo per anar a Montserrat per fer la via Pique Longue a la Granota. En Joan passa per Sant Boi a les 8:00. Anem a trobar-nos amb en Ferran a La Fonda Xica a Collbató.

Ferran ens truca dient que no pot moure el cap ja que té un torticoli molt fort i que no pot venir.

Com que no teníem intenció de tornar tard, decidim anar a fer la via Acromion a la Magdalena Superior. Doncs, dit i fet, marxem cap a la Magdalena però, com que el camí està força humit, en comptes d'anar per la canal del Gorro, anem per les escales de Jacob i donar la volta a la Magdalena Superior.

Al baixar per la canal de la Magdalena, faig una relliscada molt tonta i, al posar el peu per aturar-me, el posso amb tant mala fortuna que sento CRAK per l'alçada dels bessons de la cama esquerre. Penso: aquest soroll no deu ser quelcom de bo.
Però als pocs segons, em comença a fer molt de mal els bessons.

En Joan es carrega les dos motxilles i per treure-l'hi una mica de pes, em carrego una corda. Joan busca una branca i la trenca per que la pugui fer servir de bastó. Tornem fins el camí de Gorros. Em fa molt de mal però vaig fent. Em sap molt de greu fer-l'hi carregar tant de pes però, no només no es queixa sinó que a sobre està molt per mi ajudant-me a avançar.

Arribem al funicular de Sant Joan i, d'aquí baixem al monestir.

En Joan va a buscar el cotxe i tornem a casa.

Truco a la mutua de la FEEC i vaig d'urgències.

Resultat: Trencament fibril·lar del bessó intern de la cama esquerra.

Quina mala pata!


Enfí, ara estaré una temporadeta en dic sec (¡ves quins collons!)

Joan, t'estic molt agraït per tot el que has fet.

dimecres, 23 de setembre de 2009

20/09/2009 Pastereta - Dièdre Bonington


Ressenya copiada del blog d'en Joan

L1 Joaquim Llòria
L2 Joaquim Llòria
L3 Fernando
L4 Joan Prunera

Diumenge, en Joan ve amb la Vespa a Sant Boi a les 8:00, agafem el meu cotxe i ens n'anem a Collbató a trobar-nos amb Fernando.

Després d'un bon esmorzar, agafem el cotxe de Fernando i ens dirigim per la pista al replà on deixem el cotxe i comença el camí d'aproximació cap al Serrat de la Pastereta.

Nosaltres estem una mica intranquils. Aquesta via no l'hem fet cap de nosaltres i, en diverses piades, la gent comenta que les assegurances estan allunyades.

Arribem a l'inici de la via i toca repartir les tirades.

Qui fa la primera tirada?

L'únic que s'escolta es un gran silenci trencat per els ocellets i les dringadisses del material (suposo que els ocellets piulaven, no em vaig fixar massa).

Al final, em decideixo i em demano la primera tirada.


L1
Començo la primera tirada amb una senzilla rampa de III sense assegurances,tampoc fan gaire falta, fins que arribo al final de la rampa que es transforma en un pedestal.
Fins aquí, tot bé. Miro la continuació i veig un mur vertical de debò. El primer parabolt està a uns 2,5-3 metres del pedestal.

Començo a probar per la dereta del parabolt. Preses petites però factibles. No m'atreveixo a continuar per la dreta ja que, una patinada,abans de xapar, representaria una caiguda bastant dolenta al pedestal.
Provo per l'esquerra del parabolt, ja que hi ha una pressa per el peu esquerre molt bona i una pressa per la ma esquerre. M'allargo fent equilibri amb el peu dret tocant amb el taló a la paret sense cap pressa definida i, al baixar la ma dreta per agafar una cinta, veig que perdo l'equilibri i visualitzo la caiguda. Torno a pujar la ma dreta per poder-me equilibrar i torno a baixar a la plataforma.

Estic una mica nerviós. Respiro profundament per el nas i aconsegueixo tranquil·litzar-me em poso la cinta a la boca i ho torno a intentar. Com que ja no tinc de baixar el braç per agafar la cinta, ja no perdo l'equilibri i ¡he aconseguit xapar! UUFFF.

La cosa no ha acabat, ja que soc conscient que, si pujo mes d'un metre sense xapar, una caiguda significaria picar al pedestal.

Vista de del maleït pedestal des del tercer parabolt


Una vegada xapat el segon parabolt, encara que la dificultat no baixa, m'he tret del cap l'amenaça del pedestal i vaig fent amb l'atenció centrada només amb les dificultats dels passos i, aquesta vegada gaudint-los.

Per a mi, ha sigut la dificultat més gran de tota la via.

Arribo a la primera reunió sense més problemes.


Fernando arribant a la R1

L2
Aquest llarg es de tràmit ja que és un canvi de reunió i es progressa caminant per una repisa-canal fins a una cornisa (I-II). El faig jo per no enredar les cordes.


L3
Bé, je je je... a qui l'hi toca la tercera tirada?
S'ho parlen i l'hi toca a Fernando.
El primer parabolt està a can recollons però és un tram senzillet amb forats aptes per a friends. Fernando, no posa res fins que arriba al primer parabolt.
Continua la tònica de placa de Vº fineta i mantinguda amb un pas una mica mes complicat poc abans d'arribar a la reunió.

Fernando en plena acció en el tercer llarg

L4
Evidentment, per descart, ara li toca a Joan.
El començament, no és gaire difícil però la roca no es tan bona com a les altres tirades i, el primer parabolt, com no, a can recollons.
A partir d'aquí, la placa és més fina però la roca també és millor.
Gairebé al final la tirada passa pel díedre que està una mica descompost i cal anar amb molta atenció.

Joan començant el quart llarg


Jo mateix arribant a la quarta reunió

És molt curiós que, encara que la via es digui Dièdre Bonington, l'escalada és pràcticament de placa excepte els últims metres.

La baixada la vam fer amb dos ràpels, un d'uns 50 m. fins a la plataforma de la R2 després caminant fins a la R1 i un altre d'uns 30 m. des de la R1 al camí.

Encaixades de mans i estudiant les properes aventuretes. El Fernando té pressa i no pot fer la birricola amb nosaltres, una altra vegada serà.

Gasosa amb cervesa i botifarra amb pa amb tomàquet i una bona amanida per al Joan i per a mi en en el bar dels nostres amics "El Rincón" (a l'estació de l'aeri)

Ens vam posar com a porquets je je je...

Fins la propera!

Veure més informació en la piada de Joan