ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

dissabte, 28 de novembre de 2009

28/11/2009 Roca de Sant Salvador (Elefant) Cerdá Pokorski / Agulla del Pas dels Ocells via Guzman-Silva

En Joan passa dissabte per Sant Boi a les 8:30 i esmorzem a la Fonda Xica a Monistrol.

El temps sembla que serà bo encara que fa fred. Montserrat es veu assolellat però a Monistrol fa boira.

Després d'un bon esmorzar, anem al aparcament del Monestir.Quant arribem a la rotonda, ens trobem al Jordi Brasil amb Javiesca i companyia. Aprofitem per a presentar-nos i petar la xerrada.

Després, escales cap a munt fins la Roca de Sant Salvador (Elefant).
Un dia d'aquests, em sembla que tornaré a comptar els graons de les Escales dels Pobres perquè em sembla que van augmentant el nombre cada vegada que passem.

Roca de Sant Salvador (Elefant) Cerdá Pokorski



L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 Joaquim Llòria

L1
Començo el primer llarg. Pensàvem que ens donaria el sol però com que ara no puja tant, la Trompa de l'Elefant ens tapa els tan valorats rajos del sol.

Després de xapar la primera assegurança, no veig les següents xapes i tiro massa a l'esquerra. Jo diria que m'he liat. No trobo les assegurances. Començo a intranquil·litzar-me. Una caiguda des d'aquí no seria recomanable i segurament que faria molta pupa.
Trobo un forat i li poso un friend però no queda prou bé. Aguantaria una caiguda? (crec que no) passo només una corda i continuo.

Una mica més amunt, intento relaxar-me ja que porto molts metres sense assegurances i sé que no em puc fiar del friend. De totes maneres, a l'alçada que estic, encara que el friend estigués bé, tampoc serviria de res.
Veig un spit a uns 5 metres a la dreta, però si faig el flanqueig, tindria de passar per una llastra mig desfeta.

Decideixo continuar amunt però flanquejant cap el merlet de la via. El llaço com un posseït i respiro. Continuo cap a la reunió. Encara que la dificultat no ha passat de IV+ tinc el coco molt tocat. Necessito arribar a la reunió per poder relaxar-me. Una vegada ben assegurat a la reunió, em comencen a tremolar les cames però després s'em passa.

Comença a pujar en Joan i em dono conta que comença a fer una rasca de collons.

Jo mateix al primer llarg amb problemes de coco


La reunió salvadora


L2
Aquesta tirada l'hi toca a Joan.
El flanqueig de sortida de la reunió impressiona bastant però una vegada posat, es fa bé.

Joan començant el segon llarg


Jo arribant a la segona reunió
L3
Aquesta tirada em toca a mi. Encara que és la més difícil, m'anima Joan dient-me que està ben assegurada.
És cert, és una tirada molt vertical però hi ha bon canto i les assegurances necessàries.
He gaudit molt d'aquesta tirada.

Jo a la tercera tirada


Agulla del Pas dels Ocells via Guzman-Silva


L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 Joaquim Llòria
L4 Joan  Prunera

L1

Rampa de III molt fàcil.

Joan a la primera tirada
L2

Sortida vertical amb bona presa 4+/V amb algun tram de roca discreta.
Saltar una reunió antiga i un altre tros mes vertical amb bona presa 4+/V amb algun tram de roca discreta.

Joan començant la segona tirada
L3

Flanqueig donant la volta a la bola cimera amb un pas una mica tonto fins a un replà a on trobarem la reunió.
Atenció a aquesta reunió. Feia bastant vent i, al estar a l'altra banda de la bola, no se sent a l'altre company.

Jo començant el flanqueig (fent la postureta, je, je, je)
L4

Es continua per la dreta entrant a una petita escletxa fins arribar a dalt. Aquest tram és fàcil (III+) però la roca és molt discreta.
 
 Joan començant l'últim llarg


 La nostra ombra en la Panxa del Bisbe (jo a l'esquerra i Joan a la dreta)

Cervesa i pollastre al "ajillo" amb patates en el bar dels nostres amics "El Rincón" (a l'estació de l'aeri)

Fins la propera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada