ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

diumenge, 31 de gener de 2010

31/01/2010 Serrat de la Codolosa Vies Full Equip i Alimera

Diumenge dia 31/01/10 en Joan em passa a buscar per Sant Boi a les 8:30.

Hem quedat amb en Juan Carlos i en Fernando al bar Collbató a Collbató.

Al entrar al bar, ens trobem a en Joan Marc, Guillem Arias i amics.
Per no perdre les bones costums, ens cruspim uns entrepans de reglament mentre petem la xerrada tots plegats.
Els del grup d'en Joan Marc i en Guillem, comenten que volen fer la via Somni de Tardor als Graus.



Full Equip


Ressenya extreta de escalatroncs.wordpress.com
 
L1 Joaquim Llòria
L2 ---

Preparant-nos abans de començar
L1

Com que anem dos cordades, decidim que comenci la cordada de Joan Carlos - Fernando i nosaltres continuarem després.
Comença Joan Carlos. Va pujant la primera tirada.
Jo ja estic preparat per començar el primer llarg en quan en Fernando comenci a tirar amunt.

Quan en Joan Carlos ha passat la meitat de la primera tirada, toca una llastra que cau cap avall. Al sentir a en Joan Carlos i el soroll ¡BOOM! ¡CRAC! ¡BARRABUUM! que va fer al caure la llastra, o més ben dit, ¡LLASTRA! (ho poso més gran, amb majúscules negreta i exclamacions perquè era molt gran), en Fernando, en Joan i jo, sortim tots tres "cagant llets" per a on podem però, com que jo estava encordat i en Joan ja em tenia pillat al reverso, ens fotem una llet de les de pel·lícula. El pitjor va ser que la llastra (o un gran tros) li va caure just al costat d'en Joan. Li va anar per pèls. En Joan es va quedar blanc del susto i una mica tocat dels nervis.
Revisem les cordes i, per sort, sembla que estan bé.

Joan Carlos fent la primera tirada

Després de l'incident. Encara ens tremolaven les cames.

Quan em toca, faig la primera tirada. Fa una mica de fred però es pot aguantar.
Arribo a la reunió. Comença a pujar en Joan. Veig que no puja com de costum. El susto li ha deixat una mica tocat i el fred també li posa les coses mes complicades.
Arriba a la reunió dient-me, tal i com suposava, lo tocat que està per el susto i el fred.
Jo mateix muntant la R1 ( no sé de quins nassos m'estava rient)

Joan preparant-se per començar la primera tirada

L2

En Fernando comença el segon llarg i no l'hi surt bé. Va provant una mica per aquí, una mica per allà, s'ho mira, descansa, ens mirem en Joan i jo i comentem de baixar i anar a fer l'Alimera.

Dit i fet, els diem a en Juan Carlos i en Fernando la nostra intenció. Rappelem i anem a l'Alimera.

Arribem a baix, pleguem les cordes i anant cap a l'Alimera, veiem que en Fernando encara està al mateix lloc.

Ja tornarem un altre dia a fer-la.


Alimera

 Ressenya extreta de escalatroncs.wordpress.com
 
L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 ---

Aquesta via ja l'havíem fet fa bastant de temps.

L1

Vaig fent la tirada sense gaires complicacions fins arribar a la reunió.
Després puja en Joan sense problemes, bastant millor que abans.
 
Joan assegurant-me en la primera tirada
L2

Comença en Joan bastant bé i va fent fins arribar a la reunió.
Continuo jo anant fent. Ja no m'enrecordava de lo maca que era la tirada.
Mentre estava fent aquesta tirada, sentim a Juan Carlos i Fernando que, passant a peu de via, ens diuen que ens veurem al "merendero".
 Joan fent la segona tirada

 Jo arribant a la R2
L3

Com que aquesta última tirada ja l'hem fet, la roca és molt discreta encara que sense dificultat, el deixem aquí i baixem en rappel
Bé, ja hem tingut massa emocions per avui.
Tornem a casa a menjar.

Fins la propera!
Quimet

diumenge, 24 de gener de 2010

24/01/2010 Totxos CAM Nou Barris - Via Somni de Tardor



L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera


Les prediccions per al cap de setmana no són bones. Diumenge està previst que plogui sobretot a la tarda.
Per tant, quedem en Joan, Juan Carlos amb uns amics (Pere i Quima) al bar Anna en el Bruc a les 10:00. Joan passa a buscar-me sobre les 9:10. El dia es veu una mica chungo. En fi, ja veurem què fem.

Aquesta vegada, complim bé amb la "penitència" i esmorzem bé mentres fem les presentacions ja que en Joan i jo no coneixem a en Pere i la Quima. Entre mos i mos, xerradetes i rialletes. En Pere i la Quima semblen força simpàtics.

Al final decidim anar a Collbató als Totxos CAM Nou Barris. Jo no he anat mai i no tenia ni idea d'on eren. L'aproximació és bastant curta i caminant entrem en calor.

En Joan i jo, farem la via Somni de Tardor i en Juan Carlos, Pere i Quima farán la Somni de Primavera.

L1
Comença en Joan, primer per una placa senzilla pujant en diagonal ascendent cap a l'esquerra fins arribar a una petita canal en la que deixem les motxilles. Ja les recollirem quan baixem rappelant.

Per a sortir de la canal, es té de pujar per un mur molt vertical que impressiona bastant. En la ressenya el marca de V+ la roca és formidable amb forats molt macos. Jo diria que no passa de V baixant després la dificultat. Aquesta tirada la he gaudit moltíssim.


Joan fent el primer llarg després del mur

L2
Aquesta tirada em toca a mi.
És una tirada bastant senzilla de IV i III amb un parell de petits ressalts sense cap dificultat.
En arribar a la R2, veig a Juan Carlos que ja té muntada la reunió i, com que una mica més amunt veig una bona sabina, munto la reunió en ella.
Puja en Joan i fem el canvi de reunió caminant a peu pla.

L3
 Ara l'hi toca a en Joan, comença amb V V+ amb roca discreta amb alguns passos de V+/A0 fins arribar a un desplom amb un parabolt a la cornisa superior. En aquest punt, ho intenta en lliure però les preses de mà no són bones i es peta de braços. Al final, col·loca un estrep i aconsegueix superar-lo posant-se de primers.

En xapar en el següent parabolt, em deixa col·locada una baga llarga que després em salvaria el pas.
A partir d'aquest punt, la roca millora considerablement fins a arribar a una altra petit desplom just abans d'arribar a la R3. Amb lo petat que està, fa un A0 i entra en la R3.

Ondia tu, que ara em toca a mi!.

Aquest llarg és molt dificil y amb la roca discreta. Sort de la baga llarga que m'ha deixat posada al primer desplom. Com diu en Joan, en aquest llarg, he flipat en colors!.


Joan fent el tercer llarg


Jo fent el tercer llarg


Bé, una vegada a dalt, ens refem una mica i gaudim veient als compis pujant l'ultima tirada de la via Somni de Primavera i faig alguna foto.

Fotos dels compis a la Somni de Primavera:


Pere i Quima

 
Juan Carlos

 
Pere

Muntem els dos rappels sense oblidar de recollir les motxilles que hem deixat en la primera tirada.

Joan baixant el primer rappel

Ara toca fer el vermut a Collbató petant la xerradeta amb birra inclosa.
Ho hem passat be tots plegats. Ens trobarem un altre vegada per fer el que ens agrada: gaudir d'una bona companyia i trepar.

A reveure!

dissabte, 16 de gener de 2010

16/01/2010 Matinal a la Font de l'Ametlló



Dissabte vàrem fer una de matinal d'esportiva a la Font de l'Ametlló.

El Joan passa a recollir-me per Sant Boi a les 9:00. El dia està una mica tapat.

Normalment, esmorzem al Bar Muntanya de l'Ordal. Però, aquesta vegada, ens ha passat una cosa insòlita. Resulta que parlant, parlant, hem arribat al pàrquing de La Font de l'Ametllo i no hem esmorzat!

Com que no hi ha mal que per bé no vingui, hem arribat aviat i no hi havia gaire gent. Després, quan ha començat a arribar tot el món, ens n'hem anat a fer el vermut.

El temps s'ha comportat i no feia fred.

Pilar de sis IV+ V

Joan a Pilar de sis



Jo a Pilar de sis

Julio Verne IV+

Joan a Julio Verne



Jo a Julio Verne

Sugus IV (variant final de IV+)

 Joan a Sugus (per la variant final)



 Jo a Sugus (per la variant final)


Després, vàrem fer la parada obligatòria per fer el vermut al bar Muntanya a l'Ordal, que avui toca dinar a casa.

diumenge, 10 de gener de 2010

10/01/2010 Garraf - Penya-segat de la Falconera - Via SAME




L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera
L4 Joaquim Llòria
L5 Joan Prunera
L6 Joaquim Llòria
L7 Joan Prunera

Com que el dia es molt fret, en Joan passa a recollir-me a Sant Boi a les 9:00. La nostra intenció era la de anar al Pic del Martell. Arribem a esmorzar al bar La Xufa a Castelldefels i ens cruspim uns entrepans de truita calenteta.
En Joan em parla d'una via (la SAME) que ell ja havia fet més d'una vegada al Penya-segat de la Falconera al Garraf. Com que, una vegada que plovia, em va ensenyar el lloc, em va impressionar molt, el mar a baix i les ones picant contra la paret, QUIN AMBIENT! doncs em va convèncer.

Aparquem el cotxe i, renoi, els bassals del terra estaven gelats! quin fred que fa. Ens abriguem bé i cap endavant.
Al començar la primera tirada, entre el sol que ens donava i el reflectit al mar, ens van fer passar MOLTA CALOR. Arribant a la R1, ens vàrem treure roba i la tònica va ser de calor durant tota la via. Una vegada arribats a dalt, tornava a fer fresqueta.

L1
Comença amb un flanqueig horitzontal, arribat a l'esperó, es te de baixar una mica i tornar a pujar. El pas de IV està protegit amb un químic. Es continua flanquejant fins la R1 amb 2 químics.


Joan començant el primer llarg i posant un friend


Joan assegurant-me des de la primera reunió
L2
Es continua flanquejant. Pont de roca molt maco amb cordino. La R2, antigament sembla que es feia a la canal, però ara, trobem una R muntada amb dos químics en una plataforma abans d'arribar a la canal.

Jo fent el segon llarg


Joan desmuntant la R1 abans de començar el segon llarg
L3
Es continua flanquejant pujant una mica per la canal. La R3 està sense equipar però es pot protegir bé amb empotradors i friends.

Joan fent el tercer llarg
L4
Per variar una mica, continuarem flanquejant. Trobarem alguns ponts de roca. Pujarem per una rampa ascendent amb una mica de cura ja que hi ha sorreta (III+). La R4 la muntarem en una plataforma just abans de un mur diedre vertical un pitó, un burí, un burí petat i un friend.

Aspecte de la R4. El pitó està sota del friend
L5
Es puja recte a munt apropant-se a la paret del diedre de la nostra dreta (V) fins arribar a un burí rovellat a la placa (IV+). Pujarem per la placa fent adherència fins arribar a la R5 a una plataforma.

Joan a la placa del cinquè llarg


Jo a la placa del cinquè llarg

L6
Es puja per un diedre evident que tenim amunt i després, en diagonal ascendent cap a l'esquerra i muntem la R6 a un arbre al costat d'una placa amb una fissura en diagonal ascendent a la dreta.

L7
Pujar la placa per la fissura esmentada (IV+) i després per un muret amb sortida matojera (V). Continuar pujant fins trobar un lloc adient per muntar la R7 en algun arbre.
 

 Joan al setè llarg començant la fissura


Joan assegurant-me des de la R7


Jo arribant a la R7
CIM
Pujar una mica més per buscar un lloc adequat per canviar-se els peus de gat i arreglar el material aprofitant per abrigar-se


Joan a la R7


Nosaltres a dalt satisfets i fent ganyotes per culpa del sol

El descens en varem fer crestejant, amb una petita desgrimpada passant la corda per un spit amb anella. Continuar crestejant intuint el camí fins arribar a baix.


 Vista general del Penya-segat de la Falconera

Per dinar, vàrem anar a un bar dins del poble del Garraf i vam menjar una escudella barrejada calenteta per a embogir els sentits.

M'ha agradat molt la via tot i que els passos de V m'han costat bastant. L'hi donaré la culpa als quilos que s'han acumulat de les festes i que ja feia més d'un mes que no feia res per culpa d'un refredat.

 Veure més informació en la piada de Joan