ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

diumenge, 30 de maig de 2010

30/05/2010 Processó dels Monjos via: Perfil Logarítmic


L1: Joaquim Llòria
L2: Juan Carlos
L3: Joaquim Llòria
L4: Juan Carlos

Passo a recollir a Juan Carlos per El Papiol a les 8:30. Avui sembla que farà bon dia.
Anem a esmorzar al bar Roca a Monistrol. Aquesta vegada, en comptes de deixar el cotxe a l'aparcament del Monestir, ho deixem a la carretera i anem al monestir per el camí de Degotalls.

Pugem amb el funicular de Sant Joan. Perdem el funicular de les 10:20 ja que està a petar de gent i agafem el de les 10:40 que també s'omple.

Aproximació:
Comencem per el Pla de les Taràntules fins passat el Gorro frigi i abans d'arribar al mirador, ens endinsem a La Plantació fins al Sentinella. Creuem el bosc fins arribar a la Miranda del Sentinella i per una cornisa, a la Processó dels Monjos i a peu de via. És te d'anar amb comte ja que si no es coneix el lloc, amb les trencadisses i esllavissades suposo que provocades per la neu i el vent, fan el lloc una mica perdedor i al estar tapat per el bosc, costa una mica veure referències (almenys a nosaltres ens ha costat. Veure la meva piada del 24/05/2010).

A la poca estona, quant estem traient les cordes i el material de la motxilla, sentim el soroll d'alguna pedreta que cau per la canal que tenim just al costat, la formada entre la Miranda del Sentinella i la Processó dels Monjos. Així que rapidament ens posem els cascos. Una vegada que m'he posat l'arnés i els gats, es torna a sentir més pedres caient. Intentem protegir-nos com podem. Al cap d'una estona, sembla que torna a haver-hi calma. Tornem a l'atac. Tornen a caure pedres.
Una de les pedres d'un tamany considerable, aquesta vegada rebotant d'una agulla a l'altre, em dóna en el cap (sort del casc) i al braç esquerre. Fa molt de mal però no m'ha trencat res. Segur que la P.. cabra em va sentir tots els renecs que em van passar per el cap.
El braç em fa mal però només si pressiono el cop. Sembla que va millor.
De tant córrer amunt i avall, tinc els peus de gat amb fang (i jo que els havia netejat!)

En aquest moment, arriba un altre cordada.

L1

Començo jo. Encara que m'he netejat les puntes dels peus amb les mans, em llisquen una mica els peus. Comença amb un mur bastant vertical V- IV+ i a l'alçada del pont de roca V. Continua amb passos de IV IV+ fins després de passar les sabines i el pitó, llavors la paret s'ajeu amb passos de III II però tot està més trencat.

La reunió és molt còmoda. Estant en aquesta reunió, es tornen a sentir les caigudes de pedres i veig les banyes de la P.. cabra que es mouen al cim de la miranda del Sentinella. Es veu que un company de l'altre cordada també ha rebut un cop de pedra al braç però sense conseqüències.



Juan Carlos arribant a la R1
L2
Comença Juan Carlos. La roca en aquest llarg, és una mica discreta i es tenen d'escollir les preses que son bastant bones.
La dificultat es mantinguda entre IV, IV+(al llavi) i III.

Arriba el primer de l'altre cordada i espera amb mi a la R a que en Juan Carlos acabi el llarg. S'assegura i quant surto munta la reunió.

 Juan Carlos al llavi del segon llarg

El primer de la segona cordada arribant a la R1
L3
Es tornen a sentir les caigudes de pedres. Miro al cim de la Miranda del Sentinella i es veu la P.. cabra tombada i de vegades mou una mica les potes tirant un munt de pedres. Li faig una foto i li crido: "m'he quedat amb la teva cara i a més, ara sé a on vius. Ja ens veurem les cares!". Em mira com si no entengués el que li estic dient, torna a moure les potes tirant més pedres.

Començo flanquejant una mica per una repisa marró fins a l'alçada de l'espit i cap amunt. La dificultat és de IV, IV+, IV- i III.
La roca d'aquesta tirada es millor i la tirada molt maca i amb ambient.

Munto la reunió molt comoda (a peu pla) a unes alzines al coll passant les cordes amb una baga d'una sabina per evitar la caiguda de pedres provocada per les cordes.
 Juan Carlos a la R2

 
  La P.. cabra al cim de la Miranda del Sentinella
L4
Comença Juan Carlos. És un muret curt que si es fa recte per l'espit és de V. El problema és la qualitat de la roca, o més ben dit, la falta de qualitat.
Quan en Juan Carlos xapa l'espit, no s'ho veu clar ja que la roca és discreta i surt per l'esquerra que, encara que també està tot trencat, és mes senzill (IV).

Surto jo i com que porto les cordes per davant, tiro recte per el pas de V. Una vegada superat, se n'ha d'anar amb compte perquè la roca es discreta.

Al cim, sota un munt de pedres hi ha un pot amb el llibre. Vaig escriure unes línies.

Baixada:
Hi ha una petita sabina al mateix cim al Sud-Oest. Té una baga plana amb un mallón petit. La baga sembla estar bé però molt descolorida, així que vaig afegir un cordino de 7mm blau.

Fer el ràpel de uns 30m fins a un coll i des de el coll baixem fins que trobem el camí amb fites de la canal dels llorers que el agafem cap a dalt fins arribar al cami de Gorros. D'aquí al Monestir per Sta. Ana i les escales dels Pobres. Baixem al cotxe per Degotalls.

Birres i tapes al bar Roca a Monistrol.

Fins un altre!

Quimet

dilluns, 24 de maig de 2010

24/05/2010 Descobrint la Plantació.

Passo a recollir a Juan Carlos per El Papiol a les 8:30. Sembla que avui tindrem un dia de sol.
Anem a esmorzar uns bons entrepans al bar Roca a Monistrol i desprès ens dirigim al pàrquing del Monestir.

La nostre intenció és anar a La Plantació per fer la via Perfil Logarítmic a la Processó dels Monjos. La bona noticia és que el funicular de Sant Joan, ja torna a funcionar. La mala noticia és que ha pujat el preu: 4,50€ sense targeta de la Federació o 4,05€ amb la targeta (preus de pujada). Que guay, quan pugi l'IVA, tornará a pujar!
Crec que enviaré un escrit a Hisenda per veure si poden incloure a la declaració de renda una casella de suport al col·lectiu d'escaladors que pugen amb el funicular de Sant Joan tal i com es fa per fins socials o per l'església.

Bé, des del Pla de les Taràntules, ens dirigim al Gorro Frigi i veiem a en Lluís Nadal penjat en la Carles en solitari. Petem la xerrada des del camí i agafem el camí que baixa cap el Sentinella entrant a la Plantació. Està ple de punxes (arítjols i esbarzers), arbres caiguts i esllavissades.

Com que estem molt tapats per la vegetació, no tenim cap referencia i baixem massa deixant més amunt la base de la Miranda del Sentinella. Després d'una bona estona de barallar-nos amb tota mena de punxes arbres trencats/podrits camins que no son tal camins sinó esllavissades sentim moviments, sorolls i un munt de pedres caient.
Serà algú perdut?
Serà algú NO perdut que ens pugui donar alguna indicació?
Seran Poltergueist?
Serà, serà, sera .... hi hi HI HI (això son sorolls que sentim) Ostres son les cabres. No crec que ens entenem si les preguntem.

Arribem a dalt d'un petit contrafort que ens fa de mirador. Ens hem passat de valent, estem molt aprop de la Mamella.

Recordant la piada d'en Joan Asin, deia que varen arribar al Sentinella i després varen creuar el bosc fins arribar a la Miranda del Sentinella.
Prenem com a referencia el Sentinella i la Cara de Mico i anem tirant fins arribar aprop de la base del Sentinella. Ja comença a ser una mica tard però, com que som una mica (o bastant) cabuts, deixem les motxilles al Sentinella i, al menys, intentarem trobar el peu de via per poder tornar un altre dia.

Així ho fem. Creuem el bosc. Comencem a pujar i arribem a la base de la Miranda del Sentinella i pugem a la cornisa. Continuem i ARRIBEM A PEU DE VIA!!

Bé, desprès de mirar una mica per on va la via, tornem a buscar les motxilles i pugem al camí de Gorros.
Trobem a en Lluis que ens està esperant al banc de pedra a tocar amb el Gorro Frigi. Descansem una mica, petem la xerrada fent glops d'una cervesa MOLLTT LIGHT de la marca Cantimplora (aigua amb molta imaginació).

Baixem al monestir per les Escales dels Pobres i, ara SI!, ens prenem una cervesa ben fresqueta.

Ens acomiadem d'en Lluís que té d'esperar a uns companys que estan al Gorro.

Fem unes tapes al bar Roca de Monistrol i tornem cap a casa.


Fins la propera!


Quimet

dissabte, 8 de maig de 2010

08/05/2010 Magdalena Superior, via Super Frio / The Puretas Climb



L1: Joan Marc
L2: Joaquim Llòria
L3: Guillem Arias
L4: Joan Marc

Hola Penya, no sé  si ho sabeu però tenim al Joan Prunera esconyat. Està fet un cromo.
Va patir un accident amb la moto. Un cotxe li va passar per sobre però ha tingut molta sort ja que "només" té la clavícula dreta trencada, cremades de 2º grau a l'esquena i contusions varies repartides per tot el cos.

Ànims Joan!

Aquesta vegada he quedat amb en Joan Marc i en Guillem Arias. En Joan Marc passa a recollir-me per Sant Boi a les 8:30. Anem a esmorzar i trobar-nos amb en Guillem al Bar Muntanya a Collbató. No tenim cap pla definit ja que el temps no acompanya gens ni mica.
Fem l'esmorzar de rigor i pugem al monestir.

Decidim anar a Gorros ja que està tot mullat i tapat. Si a Gorros trobem que la cosa està igual, doncs ens baixem i ja està.

Arribem al Pla de les Taràntules i es veu tot molt mullat però el temps està millor. Així que decidim fer quelcom fàcil i en Guillem ens proposa la via Super Frio a la Magdalena Superior. Jo no la he fet. Ja m'està bé.

Arribem a peu de via. La canal està plena de fang i el primer tram de la primera tirada mullat però la resta sembla que està sec.

L1
Comença en Joan Marc renegant perquè els peus de gat estan amb fang i a més la paret està mullada. Al cap d'una estona, comença a donar-nos el sol. La dificultat es baixa III+.
En Joan Marc començant la primera tirada

L2
Em toca aquest llarg. Comença tombat i després es posa més vertical però amb un canto brutal (IV).
En Joan Marc i en Guillem començant la segona tirada

L3
Comença en Guillem. La dificultat està just a la sortida de la reunió però amb molt bona presa (IV).
Jo mateix començant la tercera tirada

L4
Surt en Joan Marc. Primer sucant els peus amb una mica de fang per fer la cosa una mica més interessant i després amb un  flanqueig de III per acabar amb un pas de IV.
En Joan Marc a la quarta tirada

En Joan Marc assegurant-nos a la R4

En Guillem arribant a la R4

No ha sigut gran cosa per lo que a la dificultat es refereix però almenys hem fet la via i jo no hauria donat un duru per el temps que feia.

Fem un ràpel i baixem al monestir.

Per dinar vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón uns ous amb bacó i pollastre amb patates amb les corresponents cerveses.

Mirant-me les ressenyes que he trobat per internet, he vist que, realment vàrem fer una barreja entre les vies Super Frio i The Puretas Climb com podreu veure a la ressenya que he dibuixat.

Fins la propera!

Quimet