ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

diumenge, 30 de maig de 2010

30/05/2010 Processó dels Monjos via: Perfil Logarítmic


L1: Joaquim Llòria
L2: Juan Carlos
L3: Joaquim Llòria
L4: Juan Carlos

Passo a recollir a Juan Carlos per El Papiol a les 8:30. Avui sembla que farà bon dia.
Anem a esmorzar al bar Roca a Monistrol. Aquesta vegada, en comptes de deixar el cotxe a l'aparcament del Monestir, ho deixem a la carretera i anem al monestir per el camí de Degotalls.

Pugem amb el funicular de Sant Joan. Perdem el funicular de les 10:20 ja que està a petar de gent i agafem el de les 10:40 que també s'omple.

Aproximació:
Comencem per el Pla de les Taràntules fins passat el Gorro frigi i abans d'arribar al mirador, ens endinsem a La Plantació fins al Sentinella. Creuem el bosc fins arribar a la Miranda del Sentinella i per una cornisa, a la Processó dels Monjos i a peu de via. És te d'anar amb comte ja que si no es coneix el lloc, amb les trencadisses i esllavissades suposo que provocades per la neu i el vent, fan el lloc una mica perdedor i al estar tapat per el bosc, costa una mica veure referències (almenys a nosaltres ens ha costat. Veure la meva piada del 24/05/2010).

A la poca estona, quant estem traient les cordes i el material de la motxilla, sentim el soroll d'alguna pedreta que cau per la canal que tenim just al costat, la formada entre la Miranda del Sentinella i la Processó dels Monjos. Així que rapidament ens posem els cascos. Una vegada que m'he posat l'arnés i els gats, es torna a sentir més pedres caient. Intentem protegir-nos com podem. Al cap d'una estona, sembla que torna a haver-hi calma. Tornem a l'atac. Tornen a caure pedres.
Una de les pedres d'un tamany considerable, aquesta vegada rebotant d'una agulla a l'altre, em dóna en el cap (sort del casc) i al braç esquerre. Fa molt de mal però no m'ha trencat res. Segur que la P.. cabra em va sentir tots els renecs que em van passar per el cap.
El braç em fa mal però només si pressiono el cop. Sembla que va millor.
De tant córrer amunt i avall, tinc els peus de gat amb fang (i jo que els havia netejat!)

En aquest moment, arriba un altre cordada.

L1

Començo jo. Encara que m'he netejat les puntes dels peus amb les mans, em llisquen una mica els peus. Comença amb un mur bastant vertical V- IV+ i a l'alçada del pont de roca V. Continua amb passos de IV IV+ fins després de passar les sabines i el pitó, llavors la paret s'ajeu amb passos de III II però tot està més trencat.

La reunió és molt còmoda. Estant en aquesta reunió, es tornen a sentir les caigudes de pedres i veig les banyes de la P.. cabra que es mouen al cim de la miranda del Sentinella. Es veu que un company de l'altre cordada també ha rebut un cop de pedra al braç però sense conseqüències.



Juan Carlos arribant a la R1
L2
Comença Juan Carlos. La roca en aquest llarg, és una mica discreta i es tenen d'escollir les preses que son bastant bones.
La dificultat es mantinguda entre IV, IV+(al llavi) i III.

Arriba el primer de l'altre cordada i espera amb mi a la R a que en Juan Carlos acabi el llarg. S'assegura i quant surto munta la reunió.

 Juan Carlos al llavi del segon llarg

El primer de la segona cordada arribant a la R1
L3
Es tornen a sentir les caigudes de pedres. Miro al cim de la Miranda del Sentinella i es veu la P.. cabra tombada i de vegades mou una mica les potes tirant un munt de pedres. Li faig una foto i li crido: "m'he quedat amb la teva cara i a més, ara sé a on vius. Ja ens veurem les cares!". Em mira com si no entengués el que li estic dient, torna a moure les potes tirant més pedres.

Començo flanquejant una mica per una repisa marró fins a l'alçada de l'espit i cap amunt. La dificultat és de IV, IV+, IV- i III.
La roca d'aquesta tirada es millor i la tirada molt maca i amb ambient.

Munto la reunió molt comoda (a peu pla) a unes alzines al coll passant les cordes amb una baga d'una sabina per evitar la caiguda de pedres provocada per les cordes.
 Juan Carlos a la R2

 
  La P.. cabra al cim de la Miranda del Sentinella
L4
Comença Juan Carlos. És un muret curt que si es fa recte per l'espit és de V. El problema és la qualitat de la roca, o més ben dit, la falta de qualitat.
Quan en Juan Carlos xapa l'espit, no s'ho veu clar ja que la roca és discreta i surt per l'esquerra que, encara que també està tot trencat, és mes senzill (IV).

Surto jo i com que porto les cordes per davant, tiro recte per el pas de V. Una vegada superat, se n'ha d'anar amb compte perquè la roca es discreta.

Al cim, sota un munt de pedres hi ha un pot amb el llibre. Vaig escriure unes línies.

Baixada:
Hi ha una petita sabina al mateix cim al Sud-Oest. Té una baga plana amb un mallón petit. La baga sembla estar bé però molt descolorida, així que vaig afegir un cordino de 7mm blau.

Fer el ràpel de uns 30m fins a un coll i des de el coll baixem fins que trobem el camí amb fites de la canal dels llorers que el agafem cap a dalt fins arribar al cami de Gorros. D'aquí al Monestir per Sta. Ana i les escales dels Pobres. Baixem al cotxe per Degotalls.

Birres i tapes al bar Roca a Monistrol.

Fins un altre!

Quimet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada