ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

dimarts, 6 d’octubre de 2009

03/10/2009 Intent a la Magdalena Superior - Acromion

Dissabte passat, quedem en Joan, Ferran i jo per anar a Montserrat per fer la via Pique Longue a la Granota. En Joan passa per Sant Boi a les 8:00. Anem a trobar-nos amb en Ferran a La Fonda Xica a Collbató.

Ferran ens truca dient que no pot moure el cap ja que té un torticoli molt fort i que no pot venir.

Com que no teníem intenció de tornar tard, decidim anar a fer la via Acromion a la Magdalena Superior. Doncs, dit i fet, marxem cap a la Magdalena però, com que el camí està força humit, en comptes d'anar per la canal del Gorro, anem per les escales de Jacob i donar la volta a la Magdalena Superior.

Al baixar per la canal de la Magdalena, faig una relliscada molt tonta i, al posar el peu per aturar-me, el posso amb tant mala fortuna que sento CRAK per l'alçada dels bessons de la cama esquerre. Penso: aquest soroll no deu ser quelcom de bo.
Però als pocs segons, em comença a fer molt de mal els bessons.

En Joan es carrega les dos motxilles i per treure-l'hi una mica de pes, em carrego una corda. Joan busca una branca i la trenca per que la pugui fer servir de bastó. Tornem fins el camí de Gorros. Em fa molt de mal però vaig fent. Em sap molt de greu fer-l'hi carregar tant de pes però, no només no es queixa sinó que a sobre està molt per mi ajudant-me a avançar.

Arribem al funicular de Sant Joan i, d'aquí baixem al monestir.

En Joan va a buscar el cotxe i tornem a casa.

Truco a la mutua de la FEEC i vaig d'urgències.

Resultat: Trencament fibril·lar del bessó intern de la cama esquerra.

Quina mala pata!


Enfí, ara estaré una temporadeta en dic sec (¡ves quins collons!)

Joan, t'estic molt agraït per tot el que has fet.

6 comentaris:

  1. Parece como si me dieses el relevo en estar lesionado. ¡Que mala suerte! En fin, no queda más que recurrir a la paciencia. ¿Qué te voy yo ha decir que no sepas?
    No tengo ni idea del tiempo necesario para recuperarse de ese tipo de lesión, ¿qué te han dicho?

    ResponElimina
  2. Hola Juan Carlos,

    Pues si ya ves, ahora me toca otra vez.

    Siento no poder cumplir la proposición que te hice de ir a caminar porque ahora no puedo.

    Después de las visitas al Traumatólogo y la ecografía, con lo que me ha dicho, parece ser que hasta el año que viene !NA DE NA!.

    Mañana día 14/10/09 tengo la primera visita al Fisioterapeuta. Veremos su opinión. Tengo más fe de los Fisios que de los Traumatólogos.

    Bueno, que le vamos a hacer. Agua y ajo.
    Buaaa, buaaaa, buuuuaaaaaaaa, sniff, sniiiffff.

    Espero que, después de las múltiples advertencias del Fisio, nos sirva de escarmiento y que, ANTES y DESPUÉS de hacer ejercicio, hagamos estiramientos. Parece ser que me ha pasado por no hacer estiramientos.

    Si realmente te relevo, significaría que ahora me toca a mí y que tú estarías bien. Si es así, me alegro ya que, al menos la lesión serviría para algo. (por muy jodido que esté, no perderé el optimismo)

    Saludos

    Quimet (un lisiado temporal)

    ResponElimina
  3. Soc un amic del Joan i et dessitgo una recuperació le més aviat que puguis per tornar a la diversió.
    Jordi

    ResponElimina
  4. Quina putada! Jo que em vaig queixant perquè no em marxen els dolors i els vaig acumulant, però encara puc sortir cada setmana.

    T'haig de desitjar que et recuperis bé, i si és aviat millor, que tenim una edat que no deixa fer tonteries.

    Ànims!

    ResponElimina
  5. Hola,

    Jordi:
    No se si ens coneixem. De totes maneres, moltes gràcies pels teus desitjos.

    Lluis:
    Doncs ja veus, és una putada! però que vols fer.

    Respecte als dolors, fa temps algú em va dir que, en la nostra edat, si no tens cap dolor es que estàs mort. Dons això vol dir que som ben vius i amb moltes ganes de fer el que ens agrada.

    Una abraçada a tots.

    Quimet

    ResponElimina
  6. Hola nano!! que tal? Cualsevol cosa que et digui no et servira de res però... Aquest diumenge vem sortir Fernando, Juan Carlos i jo; vem anar a Agulles i vem fer la Daniel SA de la Miranda de les Boigues, que ja l'he fet amb tu, t'en recordes?. tota l'estona de la pujada he pensat en tu i la putada de la cama, en fi paciència. Ah, per cert el tal Jordi no el coneixes es un amic que no fa gens d'esport pero li vaig ensenyar el bolg i va flipar del que fem!

    ResponElimina