ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

dissabte, 10 d’abril de 2010

10/04/2010 Gorro Frigi, via Joan Marc



L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria
L4: Joan Prunera

He quedat amb en Joan a les 8:30 a Sant Boi. Sembla que avui passarem calor.

Tenim pensat fer la via Agullòlegs al Xumet (a la Carena del Puntal de l'Alabarda).

Anem al bar La Fonda Xica de Monistrol per fer l'esmorzar de reglament i després d'una estoneta, entra en Jordi Pazos. Uff, aquest home xerra pels colzes.

Després de pujar amb el funicular de Sant Joan i l'aproximació a la Carena del Puntal de l'Alabarda, arribem a peu de via.

Comencem a preparar-nos quan veig a en Joan, remenar la motxilla i el material una mica exaltat. "Ostres Joaquim, m'he deixat els peus de gat a casa!". Que li farem, son coses que passen. Els va netejar ja que de l'última vegada que vàrem sortir, van quedar bruts de fang i s'han quedat estesos.

Em proposa que ens passem els meus peus de gat per el que faci de primer i el de segon amb bambes o, si es possible, despenjant-li els peus.
No em convencen les maniobres i com que la via es quedarà al mateix lloc, prefereixo tornar un altre dia a fer-la.

Li proposo fer una via que ell encara no havia fet i que és mooolt senzilla al Gorro Frigi, la Joan Marc (II,III). Es pot fer sense problemes amb bambes.

Tornem a carregar tot a les motxilles i anem cap al Gorro Frigi. Arribem a peu de via.

Ens trobem amb en Jordi Pazos i molta companyia fent baptismes d'escalada. També estan en Guillem i la seva neboda Laia de 9 anys. Això semblen les rambles! està a petar de gent!

L1
Començo el primer llarg ja que Jordi Pazos i la seva marabunta ens deixen passar. Per no destorbar-los gaire, en comtes de fer el primer flanqueig, començo recte amunt fins a xapar un bolt de la via Anna Guinovart que evitarà que les nostres cordes els destorbin en el flanqueig. Despres continuo fins la R1 de la Joan Marc.
Després puja en Joan amb bambes però sense problemes.
Joan començant el primer llarg

L2
Comença en Joan la passejadeta per la paret. Continuo jo amb compte de no trepitjar a ningú.


L3
Em toca a mi. Almenys estem gaudint d'un sol que ens acaricia molt agradablement.

Quan surt en Joan, avança a una noia que es diu Eva. És la seva primera vegada i encara que li costa una mica, en Joan li dona uns consells que l'animen força.
Joan donant consells a l'Eva

 L'Eva força animada
 L4
Aquest últim llarg el comença en Joan.

Ha sigut el llarg més distret ja que teníem d'anar amb molt de compte amb les pedres que ens regalaven les cordades que eren al final d'aquest llarg.
La Laia finalitzant l'últim llarg

En Joan a l'últim llarg
   
Quin merdé de cordades. El del casc blau i motxilla vermella soc jo i sota l'arbre està en Joan

Ens ha faltat les pujades d'adrenalina però, al menys hem sortit i hem tocat paret.

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra amb pa amb tomàquet i pollastre amb amanida que estaven per xuclar-se els dits.

Fins la propera!

Quimet

2 comentaris:

  1. Què divertit... i quina ràbia! Això encara no m'ha passat, sí que un dia, pensava que m'havia deixat un, però duia tres!

    Almenys veu aprofitar el dia!

    ResponElimina
  2. Hola Lluis,

    Si, una vegada que anàvem a fer la Esparraguera, jo em vaig oblidar l'arnès. Com que era d'hora vàrem tornar a Sant Boi a buscar-ho.

    Sap greu però millor que passin aquestes coses que tornar per motius més greus.

    Qui no es conforma és perquè no vol.

    Quimet

    ResponElimina