L1: Joaquim Llòria
L2: Balbino López
L3: Joan Prunera
En Joan i Balbino em passen a recollir per Sant Boi a les 08:30. No fa gaire bon temps però no crec que s'espatlli gaire.
Anem a esmorzar al Refugi de Santa Cecilia i els entrepans no tenen temps de dir ni mu! (o més bé ni oink! ja que eren d'embotit).
Una vegada que hem comprovat que els PEUS DE GAT miolen a les motxilles, ens dirigim per segon cop al Xumet.
L1
Començo el primer llarg. El començament és molt vertical i fi, la roca no sembla molt bona però es pot fer bé. Després es tomba quedant una rampa de IV/III però no es pot baixar la guàrdia ja que la roca és bastant discreta.
Joan i Balbino a la primera tirada
L2Ara li toca a Balbino. Primer amb uns passos fàcils (III) fins arribar a una panxeta ben assegurada amb dos espits i despres, rampa fins la reunió amb roca molt discreta i moltes pedretes soltes arribant a la reunió. Es fa reunió a una alzina.
Balbino despres de la panxeta
Joan pasant la panxeta
Balbino a la R2 assegurant-nos en l'alzina
L3
Comença en Joan amb una sortida de III per una alzina fins arribar a xapar el primer espit i penjar els estreps. Alguns passos els he trobat una mica separats (sobretot per arribar al doble pitó) però com que hi ha pressa de mans, estirant-se es pot arribar a les altres assegurances.
Després, continua fent una pujada amb tendència a la dreta.
Aquesta tirada m'ha agradat bastant. La roca es millor que a les altres tirades fins que, poc abans d'arribar a dalt, torna a estar tot solt.
Joan al doble pitó
Balbino passat el doble pitó
L'alzina de inici de la tirada
La baixada es fa caminant per la carena fins arribar a una canal que ens deixa al camí de Sant Jeroni (una mica perdedor).
Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra i pollastre amb patates. Recordant-ho s'em fa la boca aigua.
Fins la propera!
Quimet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada