27/03/2010 La Saca Gran, via Itaca

Ressenya gentilesa de Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria

He quedat amb en Joan a Sant Boi a les 8:30. Fa un dia amb un temps bastant prometedor.

En Joan em va parlar de la via Itaca. Vaig buscar ressenyes i informació. Veig que és una via dura encara que, segons sembla, arreglada.

Li tinc una mica de respecte al primer llarg per l'artificial ja que, encara que vaig millor de la fascitis plantar, encara em fa mal. Al segon llarg, he vist que hi ha un pas que sembla que és complicat. A ressenyes antigues el marquen de V-/V i a altres ressenyes més noves de V+.

Anem al bar Anna del Bruc per fer l'esmorzar de reglament i ens trobem a en Lluis Nadal, la Lourdes i l'Àngel. Comencem a xerrar, ells encara no tenen clar el que faran. Al comentar el que pensem fer, en Lluis ens diu. "uf, el pas de V+ de la segona tirada em va costar una mica de trobar".
Com que hem escalat amb ell, ja coneixem com escala i si ell diu això, és per mosquejar-se ja que segur que serà un pas complicat.

L1

Comença en Joan amb els pedals i se'n surt bastant bé. Veig que el pas per entrar al diedre és bastant fi. Quan està fent el diedre, el sento renegar al tocar el pitó "el pitó es mou!". En quant pot, posa un parell de friends i continua sense més problemes fins arribar a la reunió.

Començo amb l'artificial i sorprenentment no em fan mal els peus. Me'l passo molt millor que el que em pensava. La sortida de l'artificial és fineta però, posant bé els peus es fa be. No se que em passa però, des de aquest matí, tinc papallones al ventre i estic una mica nerviós.
Continuo entrant al diedre, renoi quin pas més fi. Vaig fent el diedre que és difícil però es fa bé. Ostres, quin pitó casolà mes vell! i com es mou! no m'estranya que en Joan renegués.
Arribo a la reunió però aquesta tirada m'ha deixat una mica tocat de coco ja que m'ha semblat difícil i no he deixat de pensar amb el pas de la següent tirada.

Joan pedalant en la primera tirada

 Joan assegurant-me a la primera tirada

 Jo en mig del diedre del primer llarg

L2

Començo el llarg i la veritat, em vaig menjant el coco amb el pas de V-/V o V+ bé, ja veurem que em trobaré. Surto per l'esquerra de la reunió pujant amb tendència a la dreta amb passos molt verticals i finets fins la segona assegurança. Ja estic al pas que em preocupava. Vaig provant i no em surt. Veig una possible presa per les mans que deu ser magnífica però està bastant amunt. Vaig provant agafant-me a unes preses a la dreta però amb els peus a unes preses que queden més a l'esquerra, no permet mantenir l'equilibri. Em capfico amb les preses de mans de la dreta i no em veig capaç de pujar. Abandono, a veure si en Joan ho passa millor.
En Joan comença i quan arriba al pas en qüestió, veig que primer ho prova per el mateix lloc que jo però no l'hi convenç. Ho intenta recte amunt i l'hi surt bé. Continua fins la reunió sense més problemes.

Surto jo i faig el pas com en Joan, recte amunt i em surt bé. Està clar que avui no tinc el dia.

Jo arribant a la R2

L3

Aquesta última tirada es senzilla. Renoi com s'ha aixecat el vent.

Tots dos al cim

Baixada

Al cim, no podem quedar-nos en peu ja que el vent ens arrossega.

Ara ens queda baixar fent ràpel amb el fort vent per acabar l'aventura.
Baixo primer i en Joan em va passant la corda a mesura que baixo i després, jo l'hi tinc d'agafar les cordes ja que si no donaria la volta a l'agulla.

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra amb patates i pollastre amb patates que estaven per xuclar-se els dits.

Fins la propera!

Quimet