L2: Joaquim Llòria
En Joan pasa a recollir-me per Sant Boi. Les prediccions son dolentes però anem a Montserrat i ja veurem que passa.
Esmorzem al bar Muntanya a Collbató i al bar estem sols. Sort que tenim moral!
Decidim anar a la Pastereta. En Joan em parla d'una via senzilla que es troba entre la aresta est i la dels amics.
A mesura que ens acostem, el temps es cada vegada pitjor. Fa molt de fred.
La via està assegurada amb espits i xapes casolanes pintades de groc.
L1
Comença en Joan primer molt senzill fins que la paret es posa molt vertical però amb molt bona presa. El que passa es que amb el fred que fa, la via no es pot gaudir com cal. En Joan va renegant ja que té les mans i els peus "glaçats" i la falta de sensibilitat, fa que tot sigui molt mes difícil del que es en veritat.
Començo jo i les mans les tinc "glaçades" menys mal que els peus els porto una mica millor que les mans. El tram de paret molt vertical, normalment es passaria molt bé però tenia de inspeccionar visualment les mans per assegurar-me que estava agafat ja que amb el fred no sentia res a les mans.
En aquests casos, l'únic que es pot fer es renegar i és el que vàrem fer.
Inici de la via (veure la xapa casolana)
Joan començant el primer llarg
Jo fent el primer llarg
L2
Començo el segon llarg. La màxima gran dificultat segueix sent el fred ja que la graduació no passa de IV. Procuro anar ràpid perquè si no en Joan es quedarà "pajarito" a la reunió.
Jo començant el segon llarg
Detall de l'última reunió
Baixem per el ràpel de la via dels amics i des de l'arbre al final del ràpel fem un altre fins al peu de via.
Per avui ja està bé. Tornem a casa per dinar.
Fins un altre!
Quimet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada