08/05/2010 Magdalena Superior, via Super Frio / The Puretas Climb

L1: Joan Marc
L2: Joaquim Llòria
L3: Guillem Arias
L4: Joan Marc

Hola Penya, no sé  si ho sabeu però tenim al Joan Prunera esconyat. Està fet un cromo.
Va patir un accident amb la moto. Un cotxe li va passar per sobre però ha tingut molta sort ja que "només" té la clavícula dreta trencada, cremades de 2º grau a l'esquena i contusions varies repartides per tot el cos.

Ànims Joan!

Aquesta vegada he quedat amb en Joan Marc i en Guillem Arias. En Joan Marc passa a recollir-me per Sant Boi a les 8:30. Anem a esmorzar i trobar-nos amb en Guillem al Bar Muntanya a Collbató. No tenim cap pla definit ja que el temps no acompanya gens ni mica.
Fem l'esmorzar de rigor i pugem al monestir.

Decidim anar a Gorros ja que està tot mullat i tapat. Si a Gorros trobem que la cosa està igual, doncs ens baixem i ja està.

Arribem al Pla de les Taràntules i es veu tot molt mullat però el temps està millor. Així que decidim fer quelcom fàcil i en Guillem ens proposa la via Super Frio a la Magdalena Superior. Jo no la he fet. Ja m'està bé.

Arribem a peu de via. La canal està plena de fang i el primer tram de la primera tirada mullat però la resta sembla que està sec.

L1
Comença en Joan Marc renegant perquè els peus de gat estan amb fang i a més la paret està mullada. Al cap d'una estona, comença a donar-nos el sol. La dificultat es baixa III+.

En Joan Marc començant la primera tirada

L2
Em toca aquest llarg. Comença tombat i després es posa més vertical però amb un canto brutal (IV).

En Joan Marc i en Guillem començant la segona tirada

L3
Comença en Guillem. La dificultat està just a la sortida de la reunió però amb molt bona presa (IV).

Jo mateix començant la tercera tirada

L4
Surt en Joan Marc. Primer sucant els peus amb una mica de fang per fer la cosa una mica més interessant i després amb un  flanqueig de III per acabar amb un pas de IV.

En Joan Marc a la quarta tirada

En Joan Marc assegurant-nos a la R4

En Guillem arribant a la R4

No ha sigut gran cosa per lo que a la dificultat es refereix però almenys hem fet la via i jo no hauria donat un duru per el temps que feia.

Fem un ràpel i baixem al monestir.

Per dinar vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón uns ous amb bacó i pollastre amb patates amb les corresponents cerveses.

Mirant-me les ressenyes que he trobat per internet, he vist que, realment vàrem fer una barreja entre les vies Super Frio i The Puretas Climb com podreu veure a la ressenya que he dibuixat.

Fins la propera!

Quimet

17/04/2010 Xumet, via Agullòlegs

L1: Joaquim Llòria
L2: Balbino López
L3: Joan Prunera

En Joan i Balbino em passen a recollir per Sant Boi a les 08:30. No fa gaire bon temps però no crec que s'espatlli gaire.

Anem a esmorzar al Refugi de Santa Cecilia i els entrepans no tenen temps de dir ni mu! (o més bé ni oink! ja que eren d'embotit).

Una vegada que hem comprovat que els PEUS DE GAT miolen a les motxilles, ens dirigim per segon cop al Xumet.

L1

Començo el primer llarg. El començament és molt vertical i fi, la roca no sembla molt bona però es pot fer bé. Després es tomba quedant una rampa de IV/III però no es pot baixar la guàrdia ja que la roca és bastant discreta.

Joan i Balbino a la primera tirada

 L2

Ara li toca a Balbino. Primer amb uns passos fàcils (III) fins arribar a una panxeta ben assegurada amb dos espits i despres, rampa fins la reunió amb roca molt discreta i moltes pedretes soltes arribant a la reunió. Es fa reunió a una alzina.

Balbino despres de la panxeta

 Joan pasant la panxeta

 Balbino a la R2 assegurant-nos en l'alzina

L3

Comença en Joan amb una sortida de III per una alzina fins arribar a xapar el primer espit i penjar els estreps. Alguns passos els he trobat una mica separats (sobretot per arribar al doble pitó) però com que hi ha pressa de mans, estirant-se es pot arribar a les altres assegurances.
Després, continua fent una pujada amb tendència a la dreta.
Aquesta tirada m'ha agradat bastant. La roca es millor que a les altres tirades fins que, poc abans d'arribar a dalt, torna a estar tot solt.

Joan al doble pitó

 Balbino passat el doble pitó

 L'alzina de inici de la tirada

La baixada es fa caminant per la carena fins arribar a una canal que ens deixa al camí de Sant Jeroni (una mica perdedor).

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra i pollastre amb patates. Recordant-ho s'em fa la boca aigua.

Fins la propera!

Quimet

10/04/2010 Gorro Frigi, via Joan Marc

L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria
L4: Joan Prunera

He quedat amb en Joan a les 8:30 a Sant Boi. Sembla que avui passarem calor.

Tenim pensat fer la via Agullòlegs al Xumet (a la Carena del Puntal de l'Alabarda).

Anem al bar La Fonda Xica de Monistrol per fer l'esmorzar de reglament i després d'una estoneta, entra en Jordi Pazos. Uff, aquest home xerra pels colzes.

Després de pujar amb el funicular de Sant Joan i l'aproximació a la Carena del Puntal de l'Alabarda, arribem a peu de via.

Comencem a preparar-nos quan veig a en Joan, remenar la motxilla i el material una mica exaltat. "Ostres Joaquim, m'he deixat els peus de gat a casa!". Que li farem, son coses que passen. Els va netejar ja que de l'última vegada que vàrem sortir, van quedar bruts de fang i s'han quedat estesos.

Em proposa que ens passem els meus peus de gat per el que faci de primer i el de segon amb bambes o, si es possible, despenjant-li els peus.
No em convencen les maniobres i com que la via es quedarà al mateix lloc, prefereixo tornar un altre dia a fer-la.

Li proposo fer una via que ell encara no havia fet i que és mooolt senzilla al Gorro Frigi, la Joan Marc (II,III). Es pot fer sense problemes amb bambes.

Tornem a carregar tot a les motxilles i anem cap al Gorro Frigi. Arribem a peu de via.

Ens trobem amb en Jordi Pazos i molta companyia fent baptismes d'escalada. També estan en Guillem i la seva neboda Laia de 9 anys. Això semblen les rambles! està a petar de gent!

L1
Començo el primer llarg ja que Jordi Pazos i la seva marabunta ens deixen passar. Per no destorbar-los gaire, en comtes de fer el primer flanqueig, començo recte amunt fins a xapar un bolt de la via Anna Guinovart que evitarà que les nostres cordes els destorbin en el flanqueig. Despres continuo fins la R1 de la Joan Marc.
Després puja en Joan amb bambes però sense problemes.

Joan començant el primer llarg

L2
Comença en Joan la passejadeta per la paret. Continuo jo amb compte de no trepitjar a ningú.


L3
Em toca a mi. Almenys estem gaudint d'un sol que ens acaricia molt agradablement.

Quan surt en Joan, avança a una noia que es diu Eva. És la seva primera vegada i encara que li costa una mica, en Joan li dona uns consells que l'animen força.

Joan donant consells a l'Eva

 L'Eva força animada

 L4
Aquest últim llarg el comença en Joan.

Ha sigut el llarg més distret ja que teníem d'anar amb molt de compte amb les pedres que ens regalaven les cordades que eren al final d'aquest llarg.

La Laia finalitzant l'últim llarg

En Joan a l'últim llarg

   

Quin merdé de cordades. El del casc blau i motxilla vermella soc jo i sota l'arbre està en Joan

Ens ha faltat les pujades d'adrenalina però, al menys hem sortit i hem tocat paret.

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra amb pa amb tomàquet i pollastre amb amanida que estaven per xuclar-se els dits.

Fins la propera!

Quimet

27/03/2010 La Saca Gran, via Itaca

Ressenya gentilesa de Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria

He quedat amb en Joan a Sant Boi a les 8:30. Fa un dia amb un temps bastant prometedor.

En Joan em va parlar de la via Itaca. Vaig buscar ressenyes i informació. Veig que és una via dura encara que, segons sembla, arreglada.

Li tinc una mica de respecte al primer llarg per l'artificial ja que, encara que vaig millor de la fascitis plantar, encara em fa mal. Al segon llarg, he vist que hi ha un pas que sembla que és complicat. A ressenyes antigues el marquen de V-/V i a altres ressenyes més noves de V+.

Anem al bar Anna del Bruc per fer l'esmorzar de reglament i ens trobem a en Lluis Nadal, la Lourdes i l'Àngel. Comencem a xerrar, ells encara no tenen clar el que faran. Al comentar el que pensem fer, en Lluis ens diu. "uf, el pas de V+ de la segona tirada em va costar una mica de trobar".
Com que hem escalat amb ell, ja coneixem com escala i si ell diu això, és per mosquejar-se ja que segur que serà un pas complicat.

L1

Comença en Joan amb els pedals i se'n surt bastant bé. Veig que el pas per entrar al diedre és bastant fi. Quan està fent el diedre, el sento renegar al tocar el pitó "el pitó es mou!". En quant pot, posa un parell de friends i continua sense més problemes fins arribar a la reunió.

Començo amb l'artificial i sorprenentment no em fan mal els peus. Me'l passo molt millor que el que em pensava. La sortida de l'artificial és fineta però, posant bé els peus es fa be. No se que em passa però, des de aquest matí, tinc papallones al ventre i estic una mica nerviós.
Continuo entrant al diedre, renoi quin pas més fi. Vaig fent el diedre que és difícil però es fa bé. Ostres, quin pitó casolà mes vell! i com es mou! no m'estranya que en Joan renegués.
Arribo a la reunió però aquesta tirada m'ha deixat una mica tocat de coco ja que m'ha semblat difícil i no he deixat de pensar amb el pas de la següent tirada.

Joan pedalant en la primera tirada

 Joan assegurant-me a la primera tirada

 Jo en mig del diedre del primer llarg

L2

Començo el llarg i la veritat, em vaig menjant el coco amb el pas de V-/V o V+ bé, ja veurem que em trobaré. Surto per l'esquerra de la reunió pujant amb tendència a la dreta amb passos molt verticals i finets fins la segona assegurança. Ja estic al pas que em preocupava. Vaig provant i no em surt. Veig una possible presa per les mans que deu ser magnífica però està bastant amunt. Vaig provant agafant-me a unes preses a la dreta però amb els peus a unes preses que queden més a l'esquerra, no permet mantenir l'equilibri. Em capfico amb les preses de mans de la dreta i no em veig capaç de pujar. Abandono, a veure si en Joan ho passa millor.
En Joan comença i quan arriba al pas en qüestió, veig que primer ho prova per el mateix lloc que jo però no l'hi convenç. Ho intenta recte amunt i l'hi surt bé. Continua fins la reunió sense més problemes.

Surto jo i faig el pas com en Joan, recte amunt i em surt bé. Està clar que avui no tinc el dia.

Jo arribant a la R2

L3

Aquesta última tirada es senzilla. Renoi com s'ha aixecat el vent.

Tots dos al cim

Baixada

Al cim, no podem quedar-nos en peu ja que el vent ens arrossega.

Ara ens queda baixar fent ràpel amb el fort vent per acabar l'aventura.
Baixo primer i en Joan em va passant la corda a mesura que baixo i després, jo l'hi tinc d'agafar les cordes ja que si no donaria la volta a l'agulla.

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra amb patates i pollastre amb patates que estaven per xuclar-se els dits.

Fins la propera!

Quimet