07/02/2010 Malanyeu - Paret del Devessó - Via Francesc Suñol

L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera


QUIN PAL!! en Joan em passa a buscar per Sant Boi a les 6:30 ja que hem quedat amb en Juan Carlos, en Pere i la Quima a les 7:00 a Molins de Rei.
Quan em sona el despertador a les 5:30, em pregunto, però què nassos faig llevant-me un diumenge a aquestes hores?
Clar que, com diu el dit castellà "Sarna con gusto no pica", una vegada llevat, ja es passa la tonteria.

Divendres, buscant per Internet ressenyes de Malanyeu, em descarrego unes quantes i em sembla que la Francesc Suñol seria la millor opció per començar en aquest lloc. Diumenge, quan en Joan i jo ens trobem, ell em diu que si m'he mirat la Francesc Suñol. Doncs l'hi dic CAP PROBLEMA, ja que és la que t'anava a proposar!

Esmorzem uns entrepans de reglament a Monistrol i arribem a Malanyeu a quarts de 10.

Com que fa una rasca de tres parells de coll..(piii..), tot està glaçat, anem a fer un cafetó a Casa Anglada, l'únic bar-restaurant del lloc.
 Com que des de la finestra es veu la paret, quan veiem que li toca el sol, agafem els trastos i anem cap a la paret.
El camí, està tot glaçat, inclus les monyigues de les vaques (tot un detall).

Ens costa una mica trobar el peu de via i de poc comencem per un altre via amb parabolts fins que, una mica mes a la dreta, veiem la rastellera de spits i no tenim cap dubte.

L1
Es veu una placa bastant vertical plena de forats.
Comença en Joan, primer uns passos senzills de IV fins el primer spit per passar ràpidament a V mantingut fins arribar a la R1.
Continuo jo. El cert és que no estem acostumats a aquest tipus de roca i em començo a carregar massa de braços i de mans ja que els forats no van bé per els peus. Una tirada molt maca.

Joan fent el primer llarg

 Jo fent el primer llarg

L2
Començo el llarg amb un flanqueig a l'esquerra que em costa una mica de fer  ja que em rellisquen els peus, però acabat el flanqueig, la dificultat baixa i disfruto molt el llarg.

 jo al segon llarg, pujant després del flanqueig

L3
Comença en Joan amb un petit flanqueig en diagonal a l'esquerra i arriba al pas de 6a. Es un pas una mica tonto i fa A0. Desprès una placa de forats fins arribar a la R3.
Em toca a mi, quan arribo al pas de 6a, sense pensar-ho m'agafo fent A0 i cap a munt. Aquesta tirada també m'agradat molt.

En Joan, assegurant-me des de la R3

 Tots dos ben satisfets a la R3

 La Quima a la via Montse Curto al costat nostre

Baixem fent 3 rappels (es pot fer amb 2).

Per dinar, vàrem anar a Casa Anglada a on vàrem menjar un "tastet" i torrades amb tomàquet amb la corresponent cervesa.

Vàrem passar calor i el lloc ens a agradat molt.

Tornarem a fer mes vies.

Fins la propera!

Quimet

31/01/2010 Serrat de la Codolosa Vies Full Equip i Alimera

Diumenge dia 31/01/10 en Joan em passa a buscar per Sant Boi a les 8:30.

Hem quedat amb en Juan Carlos i en Fernando al bar Collbató a Collbató.

Al entrar al bar, ens trobem a en Joan Marc, Guillem Arias i amics.
Per no perdre les bones costums, ens cruspim uns entrepans de reglament mentre petem la xerrada tots plegats.
Els del grup d'en Joan Marc i en Guillem, comenten que volen fer la via Somni de Tardor als Graus.



Full Equip

Ressenya extreta de escalatroncs.wordpress.com

 
L1 Joaquim Llòria
L2 ---

Preparant-nos abans de començar

L1

Com que anem dos cordades, decidim que comenci la cordada de Joan Carlos - Fernando i nosaltres continuarem després.
Comença Joan Carlos. Va pujant la primera tirada.
Jo ja estic preparat per començar el primer llarg en quan en Fernando comenci a tirar amunt.

Quan en Joan Carlos ha passat la meitat de la primera tirada, toca una llastra que cau cap avall. Al sentir a en Joan Carlos i el soroll ¡BOOM! ¡CRAC! ¡BARRABUUM! que va fer al caure la llastra, o més ben dit, ¡LLASTRA! (ho poso més gran, amb majúscules negreta i exclamacions perquè era molt gran), en Fernando, en Joan i jo, sortim tots tres "cagant llets" per a on podem però, com que jo estava encordat i en Joan ja em tenia pillat al reverso, ens fotem una llet de les de pel·lícula. El pitjor va ser que la llastra (o un gran tros) li va caure just al costat d'en Joan. Li va anar per pèls. En Joan es va quedar blanc del susto i una mica tocat dels nervis.
Revisem les cordes i, per sort, sembla que estan bé.

Joan Carlos fent la primera tirada

Després de l'incident. Encara ens tremolaven les cames.

Quan em toca, faig la primera tirada. Fa una mica de fred però es pot aguantar.
Arribo a la reunió. Comença a pujar en Joan. Veig que no puja com de costum. El susto li ha deixat una mica tocat i el fred també li posa les coses mes complicades.
Arriba a la reunió dient-me, tal i com suposava, lo tocat que està per el susto i el fred.

Jo mateix muntant la R1 ( no sé de quins nassos m'estava rient)

Joan preparant-se per començar la primera tirada

L2

En Fernando comença el segon llarg i no l'hi surt bé. Va provant una mica per aquí, una mica per allà, s'ho mira, descansa, ens mirem en Joan i jo i comentem de baixar i anar a fer l'Alimera.

Dit i fet, els diem a en Juan Carlos i en Fernando la nostra intenció. Rappelem i anem a l'Alimera.

Arribem a baix, pleguem les cordes i anant cap a l'Alimera, veiem que en Fernando encara està al mateix lloc.

Ja tornarem un altre dia a fer-la.

Alimera

 Ressenya extreta de escalatroncs.wordpress.com

 

L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 ---

Aquesta via ja l'havíem fet fa bastant de temps.

L1

Vaig fent la tirada sense gaires complicacions fins arribar a la reunió.
Després puja en Joan sense problemes, bastant millor que abans.

 

Joan assegurant-me en la primera tirada

L2

Comença en Joan bastant bé i va fent fins arribar a la reunió.
Continuo jo anant fent. Ja no m'enrecordava de lo maca que era la tirada.
Mentre estava fent aquesta tirada, sentim a Juan Carlos i Fernando que, passant a peu de via, ens diuen que ens veurem al "merendero".

 Joan fent la segona tirada

 Jo arribant a la R2

L3

Com que aquesta última tirada ja l'hem fet, la roca és molt discreta encara que sense dificultat, el deixem aquí i baixem en rappel

Bé, ja hem tingut massa emocions per avui.
Tornem a casa a menjar.

Fins la propera!

Quimet

24/01/2010 Totxos CAM Nou Barris - Via Somni de Tardor

L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera


Les prediccions per al cap de setmana no són bones. Diumenge està previst que plogui sobretot a la tarda.
Per tant, quedem en Joan, Juan Carlos amb uns amics (Pere i Quima) al bar Anna en el Bruc a les 10:00. Joan passa a buscar-me sobre les 9:10. El dia es veu una mica chungo. En fi, ja veurem què fem.

Aquesta vegada, complim bé amb la "penitència" i esmorzem bé mentres fem les presentacions ja que en Joan i jo no coneixem a en Pere i la Quima. Entre mos i mos, xerradetes i rialletes. En Pere i la Quima semblen força simpàtics.

Al final decidim anar a Collbató als Totxos CAM Nou Barris. Jo no he anat mai i no tenia ni idea d'on eren. L'aproximació és bastant curta i caminant entrem en calor.

En Joan i jo, farem la via Somni de Tardor i en Juan Carlos, Pere i Quima farán la Somni de Primavera.

L1

Comença en Joan, primer per una placa senzilla pujant en diagonal ascendent cap a l'esquerra fins arribar a una petita canal en la que deixem les motxilles. Ja les recollirem quan baixem rappelant.

Per a sortir de la canal, es té de pujar per un mur molt vertical que impressiona bastant. En la ressenya el marca de V+ la roca és formidable amb forats molt macos. Jo diria que no passa de V baixant després la dificultat. Aquesta tirada la he gaudit moltíssim.

Joan fent el primer llarg després del mur

L2
Aquesta tirada em toca a mi.
És una tirada bastant senzilla de IV i III amb un parell de petits ressalts sense cap dificultat.
En arribar a la R2, veig a Juan Carlos que ja té muntada la reunió i, com que una mica més amunt veig una bona sabina, munto la reunió en ella.
Puja en Joan i fem el canvi de reunió caminant a peu pla.

L3
 Ara l'hi toca a en Joan, comença amb V V+ amb roca discreta amb alguns passos de V+/A0 fins arribar a un desplom amb un parabolt a la cornisa superior. En aquest punt, ho intenta en lliure però les preses de mà no són bones i es peta de braços. Al final, col·loca un estrep i aconsegueix superar-lo posant-se de primers.

En xapar en el següent parabolt, em deixa col·locada una baga llarga que després em salvaria el pas.
A partir d'aquest punt, la roca millora considerablement fins a arribar a una altra petit desplom just abans d'arribar a la R3. Amb lo petat que està, fa un A0 i entra en la R3.

Ondia tu, que ara em toca a mi!.

Aquest llarg és molt dificil y amb la roca discreta. Sort de la baga llarga que m'ha deixat posada al primer desplom. Com diu en Joan, en aquest llarg, he flipat en colors!.

Joan fent el tercer llarg

Jo fent el tercer llarg

Bé, una vegada a dalt, ens refem una mica i gaudim veient als compis pujant l'ultima tirada de la via Somni de Primavera i faig alguna foto.

Fotos dels compis a la Somni de Primavera:

Pere i Quima

 

Juan Carlos

 

Pere

Muntem els dos rappels sense oblidar de recollir les motxilles que hem deixat en la primera tirada.

Joan baixant el primer rappel

Ara toca fer el vermut a Collbató petant la xerradeta amb birra inclosa.
Ho hem passat be tots plegats. Ens trobarem un altre vegada per fer el que ens agrada: gaudir d'una bona companyia i trepar.

A reveure!

16/01/2010 Matinal a la Font de l'Ametlló

Dissabte vàrem fer una de matinal d'esportiva a la Font de l'Ametlló.

El Joan passa a recollir-me per Sant Boi a les 9:00. El dia està una mica tapat.

Normalment, esmorzem al Bar Muntanya de l'Ordal. Però, aquesta vegada, ens ha passat una cosa insòlita. Resulta que parlant, parlant, hem arribat al pàrquing de La Font de l'Ametllo i no hem esmorzat!

Com que no hi ha mal que per bé no vingui, hem arribat aviat i no hi havia gaire gent. Després, quan ha començat a arribar tot el món, ens n'hem anat a fer el vermut.

El temps s'ha comportat i no feia fred.

Pilar de sis IV+ V

Joan a Pilar de sis

Jo a Pilar de sis

Julio Verne IV+

Joan a Julio Verne

Jo a Julio Verne

Sugus IV (variant final de IV+)

 Joan a Sugus (per la variant final)

 Jo a Sugus (per la variant final)

Després, vàrem fer la parada obligatòria per fer el vermut al bar Muntanya a l'Ordal, que avui toca dinar a casa.