L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera
QUIN PAL!! en Joan em passa a buscar per Sant Boi a les 6:30 ja que hem quedat amb en Juan Carlos, en Pere i la Quima a les 7:00 a Molins de Rei.
Quan em sona el despertador a les 5:30, em pregunto, però què nassos faig llevant-me un diumenge a aquestes hores?
Clar que, com diu el dit castellà "Sarna con gusto no pica", una vegada llevat, ja es passa la tonteria.
Divendres, buscant per Internet ressenyes de Malanyeu, em descarrego unes quantes i em sembla que la Francesc Suñol seria la millor opció per començar en aquest lloc. Diumenge, quan en Joan i jo ens trobem, ell em diu que si m'he mirat la Francesc Suñol. Doncs l'hi dic CAP PROBLEMA, ja que és la que t'anava a proposar!
Esmorzem uns entrepans de reglament a Monistrol i arribem a Malanyeu a quarts de 10.
Com que fa una rasca de tres parells de coll..(piii..), tot està glaçat, anem a fer un cafetó a Casa Anglada, l'únic bar-restaurant del lloc.
Com que des de la finestra es veu la paret, quan veiem que li toca el sol, agafem els trastos i anem cap a la paret.
El camí, està tot glaçat, inclus les monyigues de les vaques (tot un detall).
Ens costa una mica trobar el peu de via i de poc comencem per un altre via amb parabolts fins que, una mica mes a la dreta, veiem la rastellera de spits i no tenim cap dubte.
L1
Es veu una placa bastant vertical plena de forats.
Comença en Joan, primer uns passos senzills de IV fins el primer spit per passar ràpidament a V mantingut fins arribar a la R1.
Continuo jo. El cert és que no estem acostumats a aquest tipus de roca i em començo a carregar massa de braços i de mans ja que els forats no van bé per els peus. Una tirada molt maca.
Joan fent el primer llarg
Jo fent el primer llarg
L2
Començo el llarg amb un flanqueig a l'esquerra que em costa una mica de fer ja que em rellisquen els peus, però acabat el flanqueig, la dificultat baixa i disfruto molt el llarg.
jo al segon llarg, pujant després del flanqueig
L3
Comença en Joan amb un petit flanqueig en diagonal a l'esquerra i arriba al pas de 6a. Es un pas una mica tonto i fa A0. Desprès una placa de forats fins arribar a la R3.
Em toca a mi, quan arribo al pas de 6a, sense pensar-ho m'agafo fent A0 i cap a munt. Aquesta tirada també m'agradat molt.
En Joan, assegurant-me des de la R3
Tots dos ben satisfets a la R3
La Quima a la via Montse Curto al costat nostre
Baixem fent 3 rappels (es pot fer amb 2).
Per dinar, vàrem anar a Casa Anglada a on vàrem menjar un "tastet" i torrades amb tomàquet amb la corresponent cervesa.
Vàrem passar calor i el lloc ens a agradat molt.
Tornarem a fer mes vies.
Fins la propera!
Quimet
Enhorabona per la via, no sóc un gran coneixedor de la zona però si no heu fet Stock de cok, os la recomano és només un pelet més dificil, i està molt ben equipada. LO de la sarna ens passa a tots, però si un dia q pots escalaar et quedes a casa bufffff quina mala llet agafes.
ResponEliminaSalut
Hola Mingo,
ResponEliminaGràcies per el teu comentari. La Stock de Cok ja la tenim al punt de mira. Quan tornem ja la mirarem.
Aquesta afició és molt addictiva i, quan ens falta, ens agafa el "mono"
Salutacions
Joaquim