20/03/2010 La trumfa, via Trinxats i La Bimba, via Zeta

La trumfa, via Trinxats

Ressenya gentilesa de Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria

En Joan passa a recollir-me per Sant Boi a les 8:30. Aquesta vegada, també ens acompanya en Balbino.

Esmorzem al refugi de Santa Cecilia i una vegada ens hem cruspit uns entrepans de reglament, anem a deixar el cotxe al pàrquing del monestir.

Comencem a pujar Les Escales dels Pobres i una vegada arribem a dalt del pas dels Francesos, ens parem un moment. Renoi quina calor, ens quedem amb màniga curta i continuem.

Una vegada pujades Les Escales dels Pobres (o com diu en Balbino, "Les Escales dels Guiris"), anem cap a el refugi de Sant Benet i d'aquí a la Trumfa.

L1

Comença en Joan. Primer per placa fineta fins arribar a una repisa amb terra. A partir d'aquest punt, la paret es posa molt vertical, amb preses petites, però la roca és molt bona.
La gran dificultat es troba quant s'arriba a sota del sostre. En aquest punt, la paret és molt vertical amb presa petita i si mires avall, un pati que impressiona. En Joan fa uns passos de decisió i arriba a la reunió.
Segueixo jo i em segueix en Balbino. A la ressenya, aquesta tirada la marquen de IV IV+ (grau de Sant Benet) i, de IV+ res de res, això és un V o V-.
Em quedo una mica preocupat ja que, la propera tirada em toca a mi i marquen un tram de V. Si això ho marquen de IV+ com será el V que m'espera més amunt?

En Joan a la primera tirada

Jo a la primera tirada

 En Balbino arribant a la R1

 
L2

Començo jo amb un primer tram senzillet de IV III+ fins que la paret es posa vertical. Aquí comença el V. Es un tram molt xulo i em sembla una mica més senzill que el IV+ de la primera tirada (apreciacions?).

Surten en Joan i en Balbino pujant molt bé i gaudint de la tirada.

En Joan i en Balbino a la R1

La Bimba, via Zeta

Per completar una mica el dia, anem a la Bimba a fer la via d'esportiva Zeta que, segons la ressenya és de 4b (grau de Sant Benet). Jo li posaria 5b com a mínim.

Com que aquest lloc està a petar de gent, pleguem i anem al refugi de Santa Cecilia a menjar un l'entrepà i la cervesa.

Fins la propera!

Quimet

07/03/2010 La Pastereta, via Cardona-Crespo-Bassas

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria

En Joan pasa a recollir-me per Sant Boi. Les prediccions son dolentes però anem a Montserrat i ja veurem que passa.
Esmorzem al bar Muntanya a Collbató i al bar estem sols. Sort que tenim moral!
Decidim anar a la Pastereta. En Joan em parla d'una via senzilla que es troba entre la aresta est i la dels amics.

A mesura que ens acostem, el temps es cada vegada pitjor. Fa molt de fred.

La via està assegurada amb espits i xapes casolanes pintades de groc.

L1
Comença en Joan primer molt senzill fins que la paret es posa molt vertical però amb molt bona presa. El que passa es que amb el fred que fa, la via no es pot gaudir com cal. En Joan va renegant ja que té les mans i els peus "glaçats" i la falta de sensibilitat, fa que tot sigui molt mes difícil del que es en veritat.

Començo jo i les mans les tinc "glaçades" menys mal que els peus els porto una mica millor que les mans. El tram de paret molt vertical, normalment es passaria molt bé però tenia de inspeccionar visualment les mans per assegurar-me que estava agafat ja que amb el fred no sentia res a les mans.
En aquests casos, l'únic que es pot fer es renegar i és el que vàrem fer.

Inici de la via (veure la xapa casolana)

 Joan començant el primer llarg

 Jo fent el primer llarg

L2
Començo el segon llarg. La màxima gran dificultat segueix sent el fred ja que la graduació no passa de IV. Procuro anar ràpid perquè si no en Joan es quedarà "pajarito" a la reunió.

Jo començant el segon llarg

 Detall de l'última reunió

Baixem per el ràpel de la via dels amics i des de l'arbre al final del ràpel fem un altre fins al peu de via.

Per avui ja està bé. Tornem a casa per dinar.

Fins un altre!

Quimet

27/02/2010 Plans passats per aigua.

Dissabte, havíem quedat en Joan Prunera i jo per anar a fer la Trinxats a la Trumfa i després a la Momieta. Hem esmorzat al refugi de Sta. Cecilia i al veure que la cosa anava empitjorant, decidim marxar a Matadepera a fer el Caball Bernat. Ja per el camí ha començat a ploure més. Com que jo no he escalat mai per St. Llorenç del Munt, em feia gràcia anar-hi. El cas es que ens hem apropat fins al Caball Bernat, ens hem mullat i hem tornat sense poder fer res. Ara, al menys ja sé a on son el Caball Bernat i la Roca de l'Esquirol (la roca no mola gaire).

Bé, tornem a casa d'hora i ajornem els plans per a un altre dia.

Joaquim

07/02/2010 Malanyeu - Paret del Devessó - Via Francesc Suñol

L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera


QUIN PAL!! en Joan em passa a buscar per Sant Boi a les 6:30 ja que hem quedat amb en Juan Carlos, en Pere i la Quima a les 7:00 a Molins de Rei.
Quan em sona el despertador a les 5:30, em pregunto, però què nassos faig llevant-me un diumenge a aquestes hores?
Clar que, com diu el dit castellà "Sarna con gusto no pica", una vegada llevat, ja es passa la tonteria.

Divendres, buscant per Internet ressenyes de Malanyeu, em descarrego unes quantes i em sembla que la Francesc Suñol seria la millor opció per començar en aquest lloc. Diumenge, quan en Joan i jo ens trobem, ell em diu que si m'he mirat la Francesc Suñol. Doncs l'hi dic CAP PROBLEMA, ja que és la que t'anava a proposar!

Esmorzem uns entrepans de reglament a Monistrol i arribem a Malanyeu a quarts de 10.

Com que fa una rasca de tres parells de coll..(piii..), tot està glaçat, anem a fer un cafetó a Casa Anglada, l'únic bar-restaurant del lloc.
 Com que des de la finestra es veu la paret, quan veiem que li toca el sol, agafem els trastos i anem cap a la paret.
El camí, està tot glaçat, inclus les monyigues de les vaques (tot un detall).

Ens costa una mica trobar el peu de via i de poc comencem per un altre via amb parabolts fins que, una mica mes a la dreta, veiem la rastellera de spits i no tenim cap dubte.

L1
Es veu una placa bastant vertical plena de forats.
Comença en Joan, primer uns passos senzills de IV fins el primer spit per passar ràpidament a V mantingut fins arribar a la R1.
Continuo jo. El cert és que no estem acostumats a aquest tipus de roca i em començo a carregar massa de braços i de mans ja que els forats no van bé per els peus. Una tirada molt maca.

Joan fent el primer llarg

 Jo fent el primer llarg

L2
Començo el llarg amb un flanqueig a l'esquerra que em costa una mica de fer  ja que em rellisquen els peus, però acabat el flanqueig, la dificultat baixa i disfruto molt el llarg.

 jo al segon llarg, pujant després del flanqueig

L3
Comença en Joan amb un petit flanqueig en diagonal a l'esquerra i arriba al pas de 6a. Es un pas una mica tonto i fa A0. Desprès una placa de forats fins arribar a la R3.
Em toca a mi, quan arribo al pas de 6a, sense pensar-ho m'agafo fent A0 i cap a munt. Aquesta tirada també m'agradat molt.

En Joan, assegurant-me des de la R3

 Tots dos ben satisfets a la R3

 La Quima a la via Montse Curto al costat nostre

Baixem fent 3 rappels (es pot fer amb 2).

Per dinar, vàrem anar a Casa Anglada a on vàrem menjar un "tastet" i torrades amb tomàquet amb la corresponent cervesa.

Vàrem passar calor i el lloc ens a agradat molt.

Tornarem a fer mes vies.

Fins la propera!

Quimet