No he quedat amb ningú. Arreplego la motxilla, material i la corda i m'en vaig al bar Anna al Bruc a veure si trobo a algú per afegir-me.
Al bar no trobo a ningú que conegui. Que faig?
Doncs em carrego la motxilla i me'n vaig a veure les noves vies que ha obert en Guillem a la cara oest de la Miranda de Santa Magdalena per poder veure l'estat i algun dia portar a les meves filles o a algú.
Primer pujo a la Miranda per veure la situació de les vies i veig a en Juan Carlos a la via Joan Marc del Gorro Frigi. L'hi faig un crit per saludar-lo. Està amb tres mes fent-los practiques de vies llargues asseguraments i reunions. L'hi pregunto si li fa falta ajuda i em diu que no fa falta però que, si vull, puc anar amb ells.
Quan arribo a peu de via, m'estan esperant els quatre a la R1. Juan Carlos em pregunta si em llença una corda però, com que no m'arribaria bé, l'hi dic que no fa falta, que pujo la primera tirada a pel.
Així ho faig, em sento molt bé de coco i no he patit gens ni mica (és molt fàcil). Així que continuo els altres llargs amb la mateixa tònica i acabo fent-la tota en "solo integral".
Una vegada a dalt, em truca la Roselyne (la meva dona) per si podem dinar plegats. Quedem a les fonts del monestir per anar a dinar al bar El Rincón. M'acomiado d'en Juan Carlos i companyia i baixo "cagant llets" cap al monestir.
Fins un altre!
Quimet
Hola Joaquim! Carai si que vas fort (i crema't). Tenim que possar remei. Anem a escalar aquest cap de setmana?.
ResponEliminaHola Joan,
ResponEliminaDoncs si, més que fort, vaig cremat.
De totes maneres, aquesta via ja la coneixes i més que escalar, es camina per ella.
Si et trobes amb ànims, podem quedar. Et trucaré.
Salutacions
Quimet