ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

diumenge, 22 d’agost de 2010

22/08/2010 Serrat de les Onze via: l'Esquena del Diable


L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria
L3: Joan Prunera
L4: Joaquim Llòria

Després de quatre mesos en Joan vol probar de tibar una miqueta ja que, encara que va millorant de la seva lesió, encara li falta una mica més de temps per recuperar-se del tot.

Anem a esmorzar a Monistrol a la Fonda Xica.

Mentre esmorzem, comencem a fer un inventari de les vies candidates:
Que sigui llarga.
No gaire difícil, si més no, que no es tingui de tibar massa de braços.
Que no toqui el sol (arestes Brucs descartades).

Al final, coincidim amb l'Esquena del Diable. L'únic que no ens convenç gaire és l'aproximació per la Canal dels Avellaners.

Fem l'aproximació pujant amb el Funicular de Sant Joan. Continuem per el camí nou de Sant Jeroni fins arribar a l'alçada del Cap de Mort. Enfilem la canal amunt a tocar la base del Cap de Mort fins arribar al coll entre Patriarques i la Roca de les Onze. Trobem alguna fita.

Una vegada al coll, comencem a baixar la Canal dels Avellaners fins arribar a peu de via a l'arbre tombat, però la pedra enganxada amb sika de l'inici de via ja no hi és.

Trobo que aquesta aproximació és molt millor que la pujada des de el Camí de l'Arrel per la canal dels Avellaners.

L1 IV, 5 parabolts
Comença en Joan i el veig pujar bastant bé i segur. Comença a tocar el sol i ens posem a suar de valent.
Aquest llarg es una placa arrampada immensa i costa una mica trobar els parabolts ja que els cargols estan amb sika.
Jo mateix a la placa de la primera tirada.

L2 IV+, 7 parabolts
Vaig fent la tirada sense problemes i una vegada passat el pas de IV+, tiro a l'esquerra al jardinet i no veig la reunió. Ostres, m'he encigalat!, m'ho diu en Joan i també ara veig el següent parabolt. El més complicat ha sigut sortir del jardinet ja que tot es desfeia. Una vegada a la placa, continuo amunt fins la reunió sense més problemes.
Encara que el sol apreta, comença a córrer una mica l'aire i s'està millor.
Puja en Joan bastant bé. El pas de IV+, que és més vertical, s'ho mira una mica per tal de no tibar gaire de braços i ho passa sense problemes.
 En Joan assegurant-me a la R1
L3 III, 3 parabolts

Fem un glop d'aigua i continuem.
Com que aquest llarg és una rampa de III en Joan ho puja sense cap problema. El sol ja no apreta tant i corre un airet molt guapo. S'està de conya.
 
Jo mateix a la R2 preparant-me per assegurar a en Joan

 En Joan a la R3
L4 II i IV, 2 burils junts i 3 parabolts

Es surt de la reunió caminant, es pot xapar un doble buril. Tram de II fins arribar a un primer resalt. La xapa està a l'esquerra del resalt. Es continua recte amunt fins arribar a la reunió final.

Puja en Joan sense cap problema encara que s'el veu fatigat. Bastant normal després de tant de temps sense fer activitat.
 
 En Joan sortint de la R3

 Tots dos satisfets al cim
 Hem passat una molt bona estona i després de fer-nos la foto, baixem fins el coll (han posat cordes fixes) i tornem per les escales dels pobres (o dels guiris) fins el monestir.

Per dinar vam anar a menjar-ne unes botifarres al bar El Rincón dels nostres amics Neus i Manolo a l'estació del aeri que ens tracten molt bé.

Fins la propera!


Quimet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada