conqueridor d'il·lusions

06/09/2009 Camí de l'Alsina

L1 Joan Prunera
L2 Fernando
L3 Joaquim Llòria
L4 Fernando
L5 Joan Prunera

Diumenge, en Joan passa a recollir-me per Sant Boi a les 8:00 i anem a l'encontre de Fernando que ens espera al bar "La Fonda Xica" a Monistrol.

Després d'un bon esmorzar, ens repartim els llargs i anem al Monestir.
En Joan, ens convenç perquè sortim del pàrquing amb el material penjant i portem una única motxilla per portar l'aigua i les bambes. En principi jo no estava gaire d'acord però, cal reconèixer, que s'escala molt bé de primer sense motxilla.

Així que ens dirigim cap a les escales obrint-nos pas entre els turistes amb les dringadisses del material.

L1

Joan comença el primer llarg. La canal està relliscosa ja que està polida i també hi ha terra per si no fos suficient. Just després de passar el pont de roca, li rellisca un peu i cau. Ho asseguro però, en caure, aconsegueix agafar-se de la baga del pont de roca i la cosa no passa d'un susto. Continua sense més problemes.

Joan fent el primer llarg

Continua Fernando que puja bé encara que comentant que la cosa rellisca bastant.

Fernando fent el primer llarg

Finalment, pujo jo amb la motxilla confirmant les meves sospites: LA CANAL RELLISCA!

L2
La segona tirada la comença Fernando.
L'última vegada que vaig fer aquesta via, la sortida de la reunió (V+) la vaig fer jo de primer amb l'ajuda d'un pedal. Fernando la fa molt bé en lliure i continua per fer reunió en un arbre al principi del camí de canvi de reunió. Segueix en Joan sense problemes. Desmunto la reunió i, serà perquè porto la motxilla, o perquè no me'l veig bé o perquè... (podria buscar més excuses) el cas és que en el pas de V+ m'agafo de la cinta fent un A0. Després d'aquest punt, continuo bé.

Fernando començant el segon llarg

L3
Bé, la tercera tirada em toca a mi. La cosa comença una mica arrampada i després es posa bastant dreta però hi ha bona presa. Arribo al flanqueig, primer no m'ho veig gaire clar però, gràcies a unes indicacions de Joan, veig on és el següent parabolt. El flanqueig impressiona una mica però, una vegada col·locat a sobre d'una pedra marró, i fent un canvi de posició per mantenir l'equilibri, es passa bastant bé. Quina tirada més xula! (de fet, les tres últimes tirades són molt xules).
Pugen el Joan i el Fernando bastant bé i gaudint de la tirada.

Jo mateix començant el tercer llarg

L4
La quarta tirada li toca a Fernando. També és una tirada molt xula. El problema és que no ens sentim bé i no sabem si podem començar. Les campanades del Monestir i les amenes sardanes que estan tocant, tampoc no faciliten la tasca. Al final ens entenem i continuem bé.

Fernando començant el quart llarg

L5
La cinquena i última tirada li toca a Joan.

Una placa de V mantingut que impressiona bastant. La va pujant bé recordant que, l'última vegada que la va fer, començava a ploure i la va pujar com per art de màgia a una velocitat de vertigen.

Puja gaudint-la més sense les presses de l'altra vegada.
Després continuem el Fernado i jo. És una placa disfrutona de veritat.

Joan en plena acció al cinquè llarg

Ens fem les fotos de rigor i baixem per les escales fins al monestir.

Fernando i Joan

Joaquim i Joan

Oh, quin gust, ¡fora els peus de gat!

Parem en la Fonda Xica per fer la birricola i recordar els moments passats.
Fins la propera!