25/09/2010 Clot de Vilamala. Via: El Camí dels Alamalivons

L1 Joan Prunera
L2 Balbino López
L3 Joaquim Llòria
L4 Joan Prunera

En joan em parla d'aquesta via que té en ment des de fa temps. Fins i tot, es va acostar a finals de l'any passat amb la seva dona per veure l'aproximació i el terreny.

És una via bastant recent, oberta a l'Abril del 2009 per l’Antxi i en Llorenç.

L'aproximació comença a l'aparcament que es troba en mig d'un revolt de la carretera LV-4241 que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. Poc abans d'arribar al Coll de Jou, al ben mig d'un pronunciat revolt (Km 21,5), veurem que podem sortir de la carretera a on hi ha un bon repla per poder aparcar.

Comencem a caminar a les 11:00, primer per la pista que surt de l'aparcament fins que, despres de passar un revolt molt pronunciat, al cap d'uns quants metres, trobem una fita i marques grogues i de vegades marques de PR blanques/verdes. És un camí molt xulo que passa flanquejant per plaques de còdols i després carenejant. A un moment donat, el camí gira sobtadament i baixa fins el fons del barranc. Creuarem unes torrenteres i, quant veiem que el camí es desvia complertament cap el sud, pugem per la torrentera (normalment seca) fins arribar a un petit replà amb una fita que ens indica el començament de la via.

La via es divideix en dues parts. La primera part amb roca bastant discreta i la segona part amb una roca que sorprèn per la seva qualitat.

L1 IV+, 8 parabolts, 40m.
Comença en Joan. La roca és bastant discreta, però és qüestió de "llegir" la roca per trobar les preses franques. A mig llarg, la cosa es posa una mica dreta i al final de la tirada es té de passar una panxeta.

Joan a la primera tirada

 Balbino a la primera tirada

L2 IV-, III, II, 4 parabolts, 55m.
Comença en Balbino. No es veu que sigui una tirada difícil però, en el flanqueig de sortida de la reunió s'ha d'anar amb molt de compte ja que està bastant mullat. Després continua més dret amb roca discreta però bastant senzill. Abans d'arribar a la reunió, la paret s'arrampa bastant baixant la dificultat fins la reunió.

 

 Joan a la segona tirada

Balbino a la R2

 Jo a la segona tirada

Canvi de reunió
Continuem caminant una estoneta. Poc abans d'arribar a la paret, farem una grimpadeta molt senzilla fins arribar a un replà a on hi trobarem un parabolt. A la vertical del parabolt, veurem una savineta al mig de la paret que ens servirà de referència.

L3 IV+, 5 parabolts, 45m.
Aquest llarg em toca a mi. Començo pujant per una senzilla rampa fins que la paret es posa vertical. Es té d'anar cap a la petita savina que deixarem a la dreta i després de superar aquest tram trobem uns còdols d'escàndol fins arribar a una lleixa a on trobarem la reunió.
He al·lucinat amb aquest llarg. Bonic de debò amb una roca immillorable. He disfrutat com un cosaco. Paga la pena fer tota la via només per fer aquest llarg.

Es veu que, quan estava pujant, en Joan em preguntava com estava la roca. Jo estava molt callat i la veritat és que no l'he escoltat. En Joan sap que quan estic molt callat, és perquè estic molt concentrat en els passos "putas" i s'ha pensat que la tirada era fotuda. Quan en Joan i en Balbino han pujat, han flipat en colors.

Jo fent la tercera tirada una vegada passat la savineta

Balbino a la tercera tirada passat la savineta

L4 V, 2 parabolts, 15m.
Aquest llarg és per en Joan. Puja sense problemes per placa fins arribar a una baumeta. En aquest punt, la cosa canvia i l'hi costa una mica sortir de la baumeta. Realment, són uns passos molt fins i després d'unes temptatives, s'en surt bastant bé. Aquest és el tram clau de la via.

 Joan al pas clau de la via

 Balbino al pas clau

En general, aquesta via m'ha agradat bastant encara que la roca de la primera part és bastant discreta.

Per tornar, pujarem seguint unes fites fins arribar al cotxe.

Vàrem anar a Solsona a dinar i fer la cervesa.