Ferran ens truca dient que no pot moure el cap ja que té un torticoli molt fort i que no pot venir.
Com que no teníem intenció de tornar tard, decidim anar a fer la via Acromion a la Magdalena Superior. Doncs, dit i fet, marxem cap a la Magdalena però, com que el camí està força humit, en comptes d'anar per la canal del Gorro, anem per les escales de Jacob i donar la volta a la Magdalena Superior.
Al baixar per la canal de la Magdalena, faig una relliscada molt tonta i, al posar el peu per aturar-me, el posso amb tant mala fortuna que sento CRAK per l'alçada dels bessons de la cama esquerre. Penso: aquest soroll no deu ser quelcom de bo.
Però als pocs segons, em comença a fer molt de mal els bessons.
En Joan es carrega les dos motxilles i per treure-l'hi una mica de pes, em carrego una corda. Joan busca una branca i la trenca per que la pugui fer servir de bastó. Tornem fins el camí de Gorros. Em fa molt de mal però vaig fent. Em sap molt de greu fer-l'hi carregar tant de pes però, no només no es queixa sinó que a sobre està molt per mi ajudant-me a avançar.
Arribem al funicular de Sant Joan i, d'aquí baixem al monestir.
En Joan va a buscar el cotxe i tornem a casa.
Truco a la mutua de la FEEC i vaig d'urgències.
Resultat: Trencament fibril·lar del bessó intern de la cama esquerra.
Quina mala pata!Enfí, ara estaré una temporadeta en dic sec (¡ves quins collons!)
Joan, t'estic molt agraït per tot el que has fet.
