12/12/2010 Serra de Sant Joan. Via El Cap i el Passarell a Montanissell

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria
L3: Joan Prunera
L4: Joaquim Llòria
L5: Joan Prunera
L6: Joaquim Llòria
L7: Joan Prunera
L8: Joaquim Llòria

En Joan em proposa anar a repetir la via El Cap i el Passarell a Montanissell. Diu que abans de que li operin de la clavícula té moltes ganes de fer una via llarga, de les que estarem varies hores a la paret.
A mi em sembla molt bé ja que, és una via que em va agradar molt.

Ens trobem a Sant Boi a les 07:00. Fa molt de fred. Esperem que surti el sol i ens pugui ajudar a passar un bon dia.

Arribem a Coll de Nargó per esmorzar al Bar-Restaurant Tahussà i esmorzem bé per poder tenir forces per tot el dia. Renoi, quin fred que fa!

Aparquem el cotxe a la pista i continua fent molt fred. Ens abriguem bé i comencem l'aproximació. A mig camí, tenim de parar per treure'ns els folres ja que el sol, encara que està una mica velat, comença a escalfar.

L1 III, V, V+, IV+, 2 pitons, 2 spits, 30m.
Comença en Joan, per placa tombada fins a una cornisa amb terra a on la paret es molt tiesa. En Joan ho passa bastant bé fent un repòs en el spit mirant-s'ho bé ja que tiba bastant.
Arriba sense més complicacions a la R1 en un gran replà.

Joan fent el primer llarg

L2 IV, III, I, neta, 35m.
Em toca a mi. Aquesta tirada és molt senzilla. Poso un friend al inici de la tirada i arribo a la R2 sense més complicacions.

 Jo començant el segon llarg

L3 III, V-, IV, 2 pitons, 3 spits, 40m.

Surt en Joan per uns blocs a controlar una mica fins arribar a un desplom a on es troba el pas maco de V-. Passat aquest pas, es te de controlar tot ja que tot està que es cau.
Continua sense més complicacions fins a la R3 en un replà.

 Joan fent el tercer llarg

L4 IV+, V-, III, IV-, 3 pitons, 3 spits 35m.

Començo la tirada per uns desploms però amb unes gandes brutals continuant per placa amb adherència. Hem gaudit molt aquest llarg.

Jo fent el quart llarg

L5 IV+, V-, III, IV-, 1 pont de pedra, 2 spits, 3 pitons, 35m.

Ara li toca a en Joan. Es surt de la cómoda R4 tot recte cap a un pont de roca brutal. Continua per placa llisa fins arribar sota d'un desplom a xapar un spit. Es continua per xapar un pitó fins arribar a una cornisa fent en franqueig senzill fins arribar a un muret amb bons cantells sobre del qual es troba la R5 en una petita repisa.

Joan començant el L5

 Jo arribant a la R5

L6 IV+, V-, IV+, 2 spits, 1 pont de pedra, 1 pitó, 30m.
Començo aquesta tirada sortint de la R5 recte a munt en comptes de tirar més a l'esquerra com ja l'havia fet un altre vegada. És una placa acanalada molt maca, pujant fins arribar a posar els peus a una fissura que seguirem en franqueig ascendent a la esquerra fins un pont de pedra equipat amb un cable i, de seguida un pitó amb un pas una mica delicat. Es continua fins un gran bloc que passarem per la dreta fent bavaressa per placa fins arribar a la R6.

Joan al L6

 
L7 IV, III, 1 pont de pedra, 1 pitó, 1 spit, 25m.

Surt en Joan. Aquesta tirada, l'altre vegada la vàrem fer per la placa de la dreta a tocar la paret que forma un diedre fissurat a on es pot posar algun catxarret. Aquesta vegada, en Joan surt flanquejant a l'esquerra cap a un pont de pedra i un pitó fins uns blocs que formen una mena de diedre continuant per placa. Trobo que és millor la opció més lògica de la placa de la dreta.
Continua per una canal de terra que rellisca bastant i després, caminant fins la R7 a on es troba el pot de registre.

Joan fent el L7

Jo assegurant a en Joan des de R6

Joan amb el pot de registre

L8 III, V-, IV, III, 3 pitons, 1 spit, 40m.

Bé, ja estem a prop del cim.
Començo per blocs senzills fins arribar a un desplomet amb un pitó, pujant a una placa-diedre amb dos pitons i per unes grades fins al cim. En aquest llarg, es té de controlar la roca ja que és una mica discreta.

Jo en la placa-diedre del L8

En Joan arribant a la R8

Tots dos molt contents al cim

Descens:

Es baixa caminant per la pista durant 1h 1/2 fins arribar al cotxe. De baixada comença a fer-se fosc i ens tenim de tapar ja que torna a fer fred.

Vàrem parar a Coll de Nargó a fer un mos.

Fins la propera.

Quimet

28/11/2010 Serrat d'en Muntaner, Via Petit Guifré

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria
L3:Joan Prunera

Quedem aquest diumenge en Joan, en Joan Marc i jo per fer una matinal ja que, aquesta tarda volem anar a votar.
Escollim la via Petit Guifré ja que, encara que és curta, per les ressenyes que hem vist, sembla que serà dureta.

En Joan em diu que si em puc fer la primera tirada. Li dic que d'acord però quan estem a peu de via i em miro la primera tirada, m'agafen cagaleres, es veu mooolt tiesa i fina de collons i els parabolts estan lluny.

En Joan em diu que d'acord, que ho intentarà ell i, si no s'ho veu, doncs ja veurem.

L1 V, V+, 4 parabolts, 15m.

Comença en Joan, fa una rasca important. Va pujant per regletilles i foradets fent algun repòs als parabolts fins arribar a la R1.
Pugem en Joan Marc i jo. No ens toca el sol, quin fred que fa i que fina i tiesa que és la tirada!
Una vegada arribats a l'alçada del coll entre la paret i l'Agulla del Frare de Baix fa un vent glaçat que ens deixa a gust.

En Joan a la R1

  En Joan Marc començant el L1

 En Joan Marc arribant a la R1

L2 V+, A1e, V, 9 parabolts, 20m.

Començo la tirada i, amb el vent que fa, per no perdre més temps, començo directament fent A1 a la sortida de la reunió continuant després en V lliure. En Joan i en Joan Marc s'estan quedant tiesos. Pugen putejats per el fred i a en Joan Marc li salta una presa de peu i te un petit ensurt sense conseqüències.
Sort que ara a la reunió ens toca el solet i ens refem una mica.

L3 III, IV+, 4 parabolts, 20m.

Comença en Joan, el tram és fàcil però amb la roca discreta. En comptes de sortir per el diedre-canal, com que a l'esperó del diedre hi han uns parablots, doncs continua per l'esmentat esperó amb uns passos macos.

En Joan pujant a l'esperó

 Tots tres al cim

Descens:

Ràpel de uns 50m. fins a peu de via.

En Joan fent el ràpel

Anem a fer la cervesa acompanyada d'uns callos al bar Muntanya, que per cert estaven de p.m.

Bé, ara cap a casa que tenim de votar.

Fins un altre.

Quimet

07/11/2010 Agulla dels Col·leccionistes Via Infinity

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria
L3: Joan Prunera
L4: Joaquim Llòria

Aquest diumenge, he quedat amb en Joan a Sant Boi a les 8:30. Les prediccions del tems no són gaire encisadores. En Joan em diu que a Collbató ens trobarem amb en Guillem i en Joan Marc.

De camí a Collbató comencem a barrejar opcions.

Ens trobem a les 9:00 Collbató al Bar Collbató amb en Guillem i Joan Marc.
Tot i fent un esmorzar en condicions, en Joan ens intenta convèncer d'anar a fer la via Infinity a la Roca dels Col·leccionistes. La veritat és que no ha de fer gaires esforços per convèncer-nos  ja que, jo no l'he fet i la tenia al sac de pendents i a en Guillem i a Joan Marc també els hi sembla molt bé.

Deixem el cotxe a l'aparcament del Clot de la Mònica i comencem l'aproximació.

Anem seguint el camí del Clot de la Mònica. Continuem per el camí entre el Serrat d’en Muntaner i la Pastereta. Continuem amunt i arribem a un collet, entrant dins del bosc, baixem una mica, i anem a parar dins un torrent (final de la canal de les dames). Tornem a pujar una altra vegada per dins el bosc. A partir d’aquí hem d’estar atents a un trencall fitat amb moltes pedres a ma dreta que ens porta al torrent dels llorers. Passem uns graons de ferro (doblegats i algun es mou) i anem grimpant, només passar aquests graons ens desviarem a ma esquerra sortint del torrent seguint unes altres fites. Davant mateix trobem la Roca dels Col·lecionistes.

Fem dues cordades, una en Guillem i Joan Marc i l'altre en Joan i Jo.


L1: V, 8 spits, 30m.

Començo la primera tirada, avui no estic molt fi i m'està costant bastant aquesta tirada. Vaig massa tens i aproximadament a mig llarg, no em surt un pas més complicat i em peto de dits i baixo.
Surt en Joan amb la corda per davant fins el punt que he baixat i s'ho passa força bé

L2: V+, 8 spits, 30m.

Aquest llarg el començo jo. El començament ho trobo molt fi i com que no em vull tornar a petar, faig els tres primers spits amb estreps. Desprès, en lliure amb una roca molt bona fins la reunió.

 Jo a la R2 assegurant a en Joan

L3: IV+, A0, 3 spits, 1 pont de roca, 35m.

Comença en Joan, el temps comença a girar-se. El primer spit allarga bastant ja que es troba al desplom. Pot posar dos friends abans d'arribar al primer spit. Un parell de A0 als spits del desplom amb una sortida facileta i després s'ajeu quedant una rampa fàcil fins la reunió a una feixa amb arbres.

 

 En Guillem i jo a la R2

 

 En Joan al L3 passat el desplom

 En Guillem fent el L3

 En Joan assegurant-me a la R3

L4: II (fastigós), sabines, 15m.

Començo per una canal de terra molt fastigosa. Tot el que es toca, s'en va avall. Així que torno a la R4 fins que pugi la cordada d'en Guillem i en Joan Marc per evitar tirar-lis pedres, terra, i altres objectes contundents.
En quant han arribat a la reunió, tiro cap amunt, per la maleïda canal de terra. Un pas endavant i quatre cap a baix.

 En Joan Marc arribant a la R4

 Tots contents al cim

En general, encara que no era el meu millor dia, em va agradar bastant i amb molt bona companyia.

Descens:

Un ràpel de uns 40 metres per la cara nord-est.

Fins un altre

Quimet

31/10/2010 Pastereta Via Blava (via dels Amics)

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

La meva filla Angélique i el seu "nen" en Miguel, em diuen que tenen ganes d'escalar. No m'ho penso gaire i els enredo per sortir.

Li comento a en Joan que avui tindrem sessió de "novatillos" i no l'importa. També li agrada portar a gent nova perquè puguin gaudir d'aquest noble esport del que uns quants estem "penjats" sense remei.

Com que som quatre ja que, encara que va vindre la meva dona Roselyne per comprovar que no els "putegem" gaire je je je, ella no escala i va fer amb nosaltres l'aproximació. Doncs això, vàrem fer dos cordades una el Joan i el Miguel i l'altre l'Angélique i jo.

Vàrem escollir la Via dels Amics a la Pastereta ja que, quan t'assegura un novell, tens d'estar completament segur de no caure.

El dia no sembla gaire engrescador. Arribem a l'aparcament i està plovent. L'angélique, el Miguel i la Roselyne es pensen que tornarem i no farem res (no saben amb qui estan tractant). Quan els hi diem que de tornar res de res, que això s'arreglarà, es pensen que estem boixos (de fet una mica boixos si que estem je je je). La roca es veu mullada però sembla que la mica d'aire que fa pugui empènyer els núvols. Continuem l'aproximació i la roca està força mullada però deixa de ploure.

Arribem a peu de via

L1 III, Neta

Aquest llarg, realment, no és el primer de la via ja que, la via comença a l'arbre (sense comptar la primera tirada original que no s'acostuma a fer).
Així que fem el flanqueig de III fins arribar a l'arbre. Vaig llaçar algun merlet i l'Angélique va alucinar al recuperar-los.
Comença a ploure una mica un altre vegada. Quan estem tots junts a l'arbre de la R1 (R0), deixa de ploure, surt una mica el sol i fa una miqueta de vent que desplaça els núvols i seca la roca. Ens animem i continuem.

L2 III, 1 parabolt 30m.

Començo el llarg sense cap problema i després l'Angélique va pujant bastant bé i se li nota que està gaudint de la tirada.

En Miguel fent el L2

 Angélique fent el L2

L3 IV, 3 parabolts 40m.

Començo l'últim llarg, fa una mica de fresqueta per el vent. Sort que l'Angélique porta el cangur.

 

 Angélique fent el L3

Mira Papà, sense mans!

  En Joan i en Miguel tot satisfet

Baixada:

Fem un ràpel fins l'arbre de la R1 (R0) i un altre de l'arbre, seguint la canal.
Els novells varen començar el ràpel una mica nerviosos però, després li van agafar el gust i els hi va agradar força.

Angélique baixant fent ràpel

En Miguel baixant fent ràpel

Ens vàrem reunir amb la Roselyne baixant tots junts fins el cotxe.

Baixant cap el cotxe

Després, per celebrar el bateig, vàrem anar al Bar El Rincon dels nostres amics Neus i Manolo a menjar una paella de les que et fan caure les llàgrimes del gust.

Toma Paella!

A veure si trobeu les diferencies entre les dos fotos!

Tots satisfets, que més es pot demanar?

Fins la propera

Quimet

23/10/2010 Nombrament de Cavaller del Cavall Bernat.

 Soc el Cavaller 1051

Després de 30 anys escalant, amb algunes temporades sense fer activitat, el dia 14/06/2008, vaig pujar per primera vegada al Cavall Bernat.

Va ser per la via normal i vaig pujar amb en Joan Prunera. Tot i que era en el mes de Juny, va fer un dia bastant lleig, amb boira, vent i fred.
L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria

No obstant, va ser un dia inoblidable ja que, per a mi, el Cavall Bernat ha sigut una fita que, per diversos motius, no havia arribat a conquerir.

El passat dia 23/10/2010, en van anomenar  Cavaller del Cavall Bernat i vaig passar una estona inoblidable amb tota la gent que em va acompanyar en aquesta celebració, familiars i amics.

Tot content amb la meva dona Roselyne

 Nombrament

Fes el Cavall per molts anys!

i altres pedres de retruc.

Però endut pels teus afanys,

Procura de no fer el Ruc!

 Ja soc Cavaller!

 El meu company d'alegries

 Una mica enfeinat amb la coca i el vi

La meva filla Diana va fer un amic

Fent l'aperitiu amb molt bona companyia

 
Salutacions

Quimet