ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

divendres, 7 d’octubre del 2011

02/10/2011 La Paparra. Via Balbino López Méndez

L1-L5: Joaquim Llòria

La meva filla Angélique i el seu xicot Míguel tenen ganes de fer alguna grimpadeta i quedem per sortir diumenge.
Val a dir que encara em fa una mica de mal una pedrada que vaig rebre al taló esquerre la setmana passada.

En un principi, tenia pensat portar-los a fer la via Joan Marc al Gorro Frigi però he pensat que aquesta via tindria més ambient.

Com que també ha vingut la meva dona Roselyne, hem pujat tots fins el Mirador de Bellavista i hem donat bona compta dels entrepans que portàvem. Després de fer el mos, hem agafat el camí fins passar el Fus i a la esquerra hem vist la fita que marca el camí fins arribar a la canal fastigosa. A la Roselyne l'he convençut que no pugés la canal i que tornés al mirador per admirar les nostres proeses.

Pujant per la canal, et trobes fàcilment el primer parabolt groc que marca l'inici de la via

L1 II, III, 5 parabolts, 35m.
Començo pujant per unes rampes fàcils encara que amb la roca una mica discreta fins arribar a una canal que travessarem i continuarem fins una canal i després feixa de terra i vegetació a on trobarem la R1
Desprès, pugen la Angélique i el Míguel sense problemes tot i que la roca discreta els hi va fer mirar d'on s'agafaven.

L2 III, IV, IV+, III, 11 parabolts, 35m.
Començo pujant per placa fàcil amb bona roca fins arribar a uns passos més macos (IV+) i un flanqueig a la dreta (IV+). Després continua recte amunt però amb una entrada a la R2 una mica delicada per la roca.
La Angélique i el Míguel, varen pujar bastant bé fins arribar al flanqueig. Al veure que la corda venia de la dreta i no de dalt, no els va "molar" gaire però ho van passar bé (pot ser amb el cul una mica apretat je, je, je).


Angélique i Míguel a la R1

Angélique i Míguel a la R2
L3 III, II, 4 parabolts, 18m.
Començo amb una sortida una mica vertical però fàcil (III) i després molt fàcil (II) fins la R3. Encara que podia haver-me saltat la reunió, la vaig fer per no perdre de vista a la Angélique i al Míguel.
Després d'haver fet el L2, aquest llarg ho varen passar sense cap problema.

Roselyne veient l'espectacle
Angélique i Míguel fent el L3

Jo disfrutant veient-los
L4 III, 5 parabolts, 25m.
Començo la tirada amb la mateixa tònica del llarg anterior però una mica més llarg.
la Angélique i al Míguel, aquest llarg també ho varen passar sense cap problema.

Jo a la R4 assegurant-los
Míguel arribant a la R4
Foto des del mòbil de la Roselyne del L4
L5 III, V(A0), III, 6 parabolts, 20m.
Començo sortint de la reunió per l'esquerra bastant fàcilment fins arribar a sota del resalt. He sortit per l'esquerra perquè la Angélique i el Míguel no es mengessin el tarro només sortir de la reunió i d'aquesta manera, arribessin millor a sota del resalt.

Em varen agradar bastant els passos de V. vaig deixar posats els estreps perquè la Angélique i el Míguel poguessin passar sense patir massa.

Angélique i Míguel sortint dels passos de V (A0)

Fotos al cim

Tots tres satisfets i feliços al cim
Baixada:

Caminant (fites) en direcció al Gorro Frigi fins arribar en un momentet al camí de Gorros.

És molt gratificant compartir aquests moments amb la gent que t'estimes i veure la cara de satisfacció i felicitat que varen posar al cim conquerit.

Fins la propera.

Quimet

dissabte, 17 de setembre del 2011

17/09/2011 El timbaler del Bruc. Via Francesc Sardans Fàbregas

Ressenya dels germans Masó
L1: Guillem Arias
L2: Joaquim Llòria
L3: Guillem Arias
L4: Joaquim Llòria

En Joan, ens proposa aquesta via dels germans Masó que encara està calenteta (Juliol de 2011)
Hem quedat en Joan, en Guillem i jo. Possiblement, vindrà en Joan Baraldes.

En Guillem i en Joan, em passen a recollir a Sant Boi a les 08:30 i anem a esmorzar a Collbató.
Quan arribem, en Joan Baraldes ja hi és. Aquest matí fa fresqueta però a la paret hi passarem calor.

Fem dues cordades, una formada per els dos Joans i l'altre per en Guillem i jo.

Com que els Joans estan fortets, començaran ells i nosaltres els seguirem.

Per arribar, deixarem el cotxe a l'aparcament del Vermell i seguirem el camí
recte amunt fins trobar un trencall a l'esquerre amb marques blaves fins que, ens desviarem a la dreta per arribar a peu de via.

L1 II, V, IV+, III, 1 pitó, 5 parabolts (8mm), 25m.
El començament de la via està marcada "6Q"
Comença en Guillem seguint els passos d'en Joan. Comença amb una petita plataforma de terra molt emprenyadora, tot es va avall.
Continua amb placa molt fineta però amb roca una mica discreta. R1 molt còmode però amb
parabolts de 8mm!




Marca a l'inici de la via



Joan Baraldés al primer llarg
En Joan P. i en Guillem mirant-se el L1
Jo assegurant a en Guillem al L1
Guillem arribant a la R1
Jo al L1

L2 III, IV, V+, IV+, III, 4 parabolts (8mm), 15m.
Començo sortint de la reunió per la dreta amb plataformeta de terra emprenyadora. Continua bastant vertical però amb canto, obligant a fer algun pas una mica atlètic.
R2 molt còmode però amb parabolts de 8mm!
Jo començant el L2
En Guillem assegurant-me a la R1
En Guillem arribant a la R2
L3 IV+, V+, A1e, III+, II, IV, dos pitons junts (flor),2 pitons, 6 parabolts (8mm), 1 pont de roca, 35m.
Ara li torna a tocar al Guillem. Per variar, ens tenim de barallar amb un altre plataformeta de terra.
Es puja per una fissura que cada vegada es posa més vertical obligant-nos a treure els estreps.
Després s'ajeu fins arribar a la R3 molt còmode però amb parabolts de 8mm!

En Joan P. al L3
En Guillem al L3
Jo a la R2 assegurant a en Guillem

Jo arribant a la R3
En Guillem assegurant-me a la R3

 L4 V-, IV, neta (hi ha 1 pitó però masa a la dreta)
Em toca a mi. La tirada comença molt vertical però amb bones preses de mans (patates). Lo millor per sortir de la reunió, és posant el peu esquerre
en una petita lleixa vermella. Després s'ajeu. Vaig veure una baga bastant a la dreta que suposo que seria el pitó.
Jo vaig continuar recte amunt sense posar res.
Tots satisfets al cim
Una de les millors coses de l'escalada: treure's els peus de gat!
Descens:
Es baixa caminant cap a l'oest flanquejant per on es pugui anant a buscar la canal
que toca al gerro. Baixant, trobarem marques blaves que ens ajudaran a
trobar el camí que hem fet de pujada.

Fins un altre

Quimet