conqueridor d'il·lusions

02/10/2011 La Paparra. Via Balbino López Méndez

2011-10-07T00:46:00.044+02:00

L1-L5: Joaquim Llòria

La meva filla Angélique i el seu xicot Míguel tenen ganes de fer alguna grimpadeta i quedem per sortir diumenge.
Val a dir que encara em fa una mica de mal una pedrada que vaig rebre al taló esquerre la setmana passada.

En un principi, tenia pensat portar-los a fer la via Joan Marc al Gorro Frigi però he pensat que aquesta via tindria més ambient.

Com que també ha vingut la meva dona Roselyne, hem pujat tots fins el Mirador de Bellavista i hem donat bona compta dels entrepans que portàvem. Després de fer el mos, hem agafat el camí fins passar el Fus i a la esquerra hem vist la fita que marca el camí fins arribar a la canal fastigosa. A la Roselyne l'he convençut que no pugés la canal i que tornés al mirador per admirar les nostres proeses.

Pujant per la canal, et trobes fàcilment el primer parabolt groc que marca l'inici de la via

L1 II, III, 5 parabolts, 35m.
Començo pujant per unes rampes fàcils encara que amb la roca una mica discreta fins arribar a una canal que travessarem i continuarem fins una canal i després feixa de terra i vegetació a on trobarem la R1
Desprès, pugen la Angélique i el Míguel sense problemes tot i que la roca discreta els hi va fer mirar d'on s'agafaven.

L2 III, IV, IV+, III, 11 parabolts, 35m.
Començo pujant per placa fàcil amb bona roca fins arribar a uns passos més macos (IV+) i un flanqueig a la dreta (IV+). Després continua recte amunt però amb una entrada a la R2 una mica delicada per la roca.
La Angélique i el Míguel, varen pujar bastant bé fins arribar al flanqueig. Al veure que la corda venia de la dreta i no de dalt, no els va "molar" gaire però ho van passar bé (pot ser amb el cul una mica apretat je, je, je).

Angélique i Míguel a la R1

Angélique i Míguel a la R2

L3 III, II, 4 parabolts, 18m.
Començo amb una sortida una mica vertical però fàcil (III) i després molt fàcil (II) fins la R3. Encara que podia haver-me saltat la reunió, la vaig fer per no perdre de vista a la Angélique i al Míguel.
Després d'haver fet el L2, aquest llarg ho varen passar sense cap problema.

Roselyne veient l'espectacle

Angélique i Míguel fent el L3

Jo disfrutant veient-los

L4 III, 5 parabolts, 25m.
Començo la tirada amb la mateixa tònica del llarg anterior però una mica més llarg.
la Angélique i al Míguel, aquest llarg també ho varen passar sense cap problema.

Jo a la R4 assegurant-los

Míguel arribant a la R4

Foto des del mòbil de la Roselyne del L4

L5 III, V(A0), III, 6 parabolts, 20m.
Començo sortint de la reunió per l'esquerra bastant fàcilment fins arribar a sota del resalt. He sortit per l'esquerra perquè la Angélique i el Míguel no es mengessin el tarro només sortir de la reunió i d'aquesta manera, arribessin millor a sota del resalt.

Em varen agradar bastant els passos de V. vaig deixar posats els estreps perquè la Angélique i el Míguel poguessin passar sense patir massa.

Angélique i Míguel sortint dels passos de V (A0)

Fotos al cim

Tots tres satisfets i feliços al cim

Baixada:

Caminant (fites) en direcció al Gorro Frigi fins arribar en un momentet al camí de Gorros.

És molt gratificant compartir aquests moments amb la gent que t'estimes i veure la cara de satisfacció i felicitat que varen posar al cim conquerit.

Fins la propera.

Quimet

17/09/2011 El timbaler del Bruc. Via Francesc Sardans Fàbregas

2011-09-17T11:54:00.000+02:00

Ressenya dels germans Masó

L1: Guillem Arias
L2: Joaquim Llòria
L3: Guillem Arias
L4: Joaquim Llòria

En Joan, ens proposa aquesta via dels germans Masó que encara està calenteta (Juliol de 2011)
Hem quedat en Joan, en Guillem i jo. Possiblement, vindrà en Joan Baraldes.

En Guillem i en Joan, em passen a recollir a Sant Boi a les 08:30 i anem a esmorzar a Collbató.
Quan arribem, en Joan Baraldes ja hi és. Aquest matí fa fresqueta però a la paret hi passarem calor.

Fem dues cordades, una formada per els dos Joans i l'altre per en Guillem i jo.

Com que els Joans estan fortets, començaran ells i nosaltres els seguirem.

Per arribar, deixarem el cotxe a l'aparcament del Vermell i seguirem el camí
recte amunt fins trobar un trencall a l'esquerre amb marques blaves fins que, ens desviarem a la dreta per arribar a peu de via.

L1 II, V, IV+, III, 1 pitó, 5 parabolts (8mm), 25m.
El començament de la via està marcada "6Q"
Comença en Guillem seguint els passos d'en Joan. Comença amb una petita plataforma de terra molt emprenyadora, tot es va avall.
Continua amb placa molt fineta però amb roca una mica discreta. R1 molt còmode però amb
parabolts de 8mm!

Marca a l'inici de la via

Joan Baraldés al primer llarg

En Joan P. i en Guillem mirant-se el L1

Jo assegurant a en Guillem al L1

Guillem arribant a la R1


Jo al L1

L2 III, IV, V+, IV+, III, 4 parabolts (8mm), 15m.
Començo sortint de la reunió per la dreta amb plataformeta de terra emprenyadora. Continua bastant vertical però amb canto, obligant a fer algun pas una mica atlètic.
R2 molt còmode però amb parabolts de 8mm!

Jo començant el L2

En Guillem assegurant-me a la R1

En Guillem arribant a la R2

L3 IV+, V+, A1e, III+, II, IV, dos pitons junts (flor),2 pitons, 6 parabolts (8mm), 1 pont de roca, 35m.
Ara li torna a tocar al Guillem. Per variar, ens tenim de barallar amb un altre plataformeta de terra.
Es puja per una fissura que cada vegada es posa més vertical obligant-nos a treure els estreps.
Després s'ajeu fins arribar a la R3 molt còmode però amb parabolts de 8mm!

En Joan P. al L3

En Guillem al L3

Jo a la R2 assegurant a en Guillem

Jo arribant a la R3

En Guillem assegurant-me a la R3

L4 V-, IV, neta (hi ha 1 pitó però masa a la dreta)
Em toca a mi. La tirada comença molt vertical però amb bones preses de mans (patates). Lo millor per sortir de la reunió, és posant el peu esquerre
en una petita lleixa vermella. Després s'ajeu. Vaig veure una baga bastant a la dreta que suposo que seria el pitó.
Jo vaig continuar recte amunt sense posar res.

Tots satisfets al cim


Una de les millors coses de l'escalada: treure's els peus de gat!

Descens:
Es baixa caminant cap a l'oest flanquejant per on es pugui anant a buscar la canal
que toca al gerro. Baixant, trobarem marques blaves que ens ajudaran a
trobar el camí que hem fet de pujada.

Fins un altre

Quimet

12/12/2010 Serra de Sant Joan. Via El Cap i el Passarell a Montanissell

2010-12-12T00:30:00.000+01:00

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria
L3: Joan Prunera
L4: Joaquim Llòria
L5: Joan Prunera
L6: Joaquim Llòria
L7: Joan Prunera
L8: Joaquim Llòria

En Joan em proposa anar a repetir la via El Cap i el Passarell a Montanissell. Diu que abans de que li operin de la clavícula té moltes ganes de fer una via llarga, de les que estarem varies hores a la paret.
A mi em sembla molt bé ja que, és una via que em va agradar molt.

Ens trobem a Sant Boi a les 07:00. Fa molt de fred. Esperem que surti el sol i ens pugui ajudar a passar un bon dia.

Arribem a Coll de Nargó per esmorzar al Bar-Restaurant Tahussà i esmorzem bé per poder tenir forces per tot el dia. Renoi, quin fred que fa!

Aparquem el cotxe a la pista i continua fent molt fred. Ens abriguem bé i comencem l'aproximació. A mig camí, tenim de parar per treure'ns els folres ja que el sol, encara que està una mica velat, comença a escalfar.

L1 III, V, V+, IV+, 2 pitons, 2 spits, 30m.
Comença en Joan, per placa tombada fins a una cornisa amb terra a on la paret es molt tiesa. En Joan ho passa bastant bé fent un repòs en el spit mirant-s'ho bé ja que tiba bastant.
Arriba sense més complicacions a la R1 en un gran replà.

Joan fent el primer llarg

L2 IV, III, I, neta, 35m.
Em toca a mi. Aquesta tirada és molt senzilla. Poso un friend al inici de la tirada i arribo a la R2 sense més complicacions.

Jo començant el segon llarg

L3 III, V-, IV, 2 pitons, 3 spits, 40m.

Surt en Joan per uns blocs a controlar una mica fins arribar a un desplom a on es troba el pas maco de V-. Passat aquest pas, es te de controlar tot ja que tot està que es cau.
Continua sense més complicacions fins a la R3 en un replà.

Joan fent el tercer llarg

L4 IV+, V-, III, IV-, 3 pitons, 3 spits 35m.

Començo la tirada per uns desploms però amb unes gandes brutals continuant per placa amb adherència. Hem gaudit molt aquest llarg.

Jo fent el quart llarg

L5 IV+, V-, III, IV-, 1 pont de pedra, 2 spits, 3 pitons, 35m.

Ara li toca a en Joan. Es surt de la cómoda R4 tot recte cap a un pont de roca brutal. Continua per placa llisa fins arribar sota d'un desplom a xapar un spit. Es continua per xapar un pitó fins arribar a una cornisa fent en franqueig senzill fins arribar a un muret amb bons cantells sobre del qual es troba la R5 en una petita repisa.

Joan començant el L5

Jo arribant a la R5

L6 IV+, V-, IV+, 2 spits, 1 pont de pedra, 1 pitó, 30m.
Començo aquesta tirada sortint de la R5 recte a munt en comptes de tirar més a l'esquerra com ja l'havia fet un altre vegada. És una placa acanalada molt maca, pujant fins arribar a posar els peus a una fissura que seguirem en franqueig ascendent a la esquerra fins un pont de pedra equipat amb un cable i, de seguida un pitó amb un pas una mica delicat. Es continua fins un gran bloc que passarem per la dreta fent bavaressa per placa fins arribar a la R6.

Joan al L6

L7 IV, III, 1 pont de pedra, 1 pitó, 1 spit, 25m.

Surt en Joan. Aquesta tirada, l'altre vegada la vàrem fer per la placa de la dreta a tocar la paret que forma un diedre fissurat a on es pot posar algun catxarret. Aquesta vegada, en Joan surt flanquejant a l'esquerra cap a un pont de pedra i un pitó fins uns blocs que formen una mena de diedre continuant per placa. Trobo que és millor la opció més lògica de la placa de la dreta.
Continua per una canal de terra que rellisca bastant i després, caminant fins la R7 a on es troba el pot de registre.

Joan fent el L7

Jo assegurant a en Joan des de R6

Joan amb el pot de registre

L8 III, V-, IV, III, 3 pitons, 1 spit, 40m.

Bé, ja estem a prop del cim.
Començo per blocs senzills fins arribar a un desplomet amb un pitó, pujant a una placa-diedre amb dos pitons i per unes grades fins al cim. En aquest llarg, es té de controlar la roca ja que és una mica discreta.

Jo en la placa-diedre del L8

En Joan arribant a la R8

Tots dos molt contents al cim

Descens:

Es baixa caminant per la pista durant 1h 1/2 fins arribar al cotxe. De baixada comença a fer-se fosc i ens tenim de tapar ja que torna a fer fred.

Vàrem parar a Coll de Nargó a fer un mos.

Fins la propera.

Quimet

28/11/2010 Serrat d'en Muntaner, Via Petit Guifré

2010-11-28T23:00:00.000+01:00

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria
L3:Joan Prunera

Quedem aquest diumenge en Joan, en Joan Marc i jo per fer una matinal ja que, aquesta tarda volem anar a votar.
Escollim la via Petit Guifré ja que, encara que és curta, per les ressenyes que hem vist, sembla que serà dureta.

En Joan em diu que si em puc fer la primera tirada. Li dic que d'acord però quan estem a peu de via i em miro la primera tirada, m'agafen cagaleres, es veu mooolt tiesa i fina de collons i els parabolts estan lluny.

En Joan em diu que d'acord, que ho intentarà ell i, si no s'ho veu, doncs ja veurem.

L1 V, V+, 4 parabolts, 15m.

Comença en Joan, fa una rasca important. Va pujant per regletilles i foradets fent algun repòs als parabolts fins arribar a la R1.
Pugem en Joan Marc i jo. No ens toca el sol, quin fred que fa i que fina i tiesa que és la tirada!
Una vegada arribats a l'alçada del coll entre la paret i l'Agulla del Frare de Baix fa un vent glaçat que ens deixa a gust.

En Joan a la R1

En Joan Marc començant el L1

En Joan Marc arribant a la R1

L2 V+, A1e, V, 9 parabolts, 20m.

Començo la tirada i, amb el vent que fa, per no perdre més temps, començo directament fent A1 a la sortida de la reunió continuant després en V lliure. En Joan i en Joan Marc s'estan quedant tiesos. Pugen putejats per el fred i a en Joan Marc li salta una presa de peu i te un petit ensurt sense conseqüències.
Sort que ara a la reunió ens toca el solet i ens refem una mica.

L3 III, IV+, 4 parabolts, 20m.

Comença en Joan, el tram és fàcil però amb la roca discreta. En comptes de sortir per el diedre-canal, com que a l'esperó del diedre hi han uns parablots, doncs continua per l'esmentat esperó amb uns passos macos.

En Joan pujant a l'esperó

Tots tres al cim

Descens:

Ràpel de uns 50m. fins a peu de via.

En Joan fent el ràpel

Anem a fer la cervesa acompanyada d'uns callos al bar Muntanya, que per cert estaven de p.m.

Bé, ara cap a casa que tenim de votar.

Fins un altre.

Quimet

07/11/2010 Agulla dels Col·leccionistes Via Infinity

2010-11-07T23:00:00.000+01:00

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria
L3: Joan Prunera
L4: Joaquim Llòria

Aquest diumenge, he quedat amb en Joan a Sant Boi a les 8:30. Les prediccions del tems no són gaire encisadores. En Joan em diu que a Collbató ens trobarem amb en Guillem i en Joan Marc.

De camí a Collbató comencem a barrejar opcions.

Ens trobem a les 9:00 Collbató al Bar Collbató amb en Guillem i Joan Marc.
Tot i fent un esmorzar en condicions, en Joan ens intenta convèncer d'anar a fer la via Infinity a la Roca dels Col·leccionistes. La veritat és que no ha de fer gaires esforços per convèncer-nos ja que, jo no l'he fet i la tenia al sac de pendents i a en Guillem i a Joan Marc també els hi sembla molt bé.

Deixem el cotxe a l'aparcament del Clot de la Mònica i comencem l'aproximació.

Anem seguint el camí del Clot de la Mònica. Continuem per el camí entre el Serrat d’en Muntaner i la Pastereta. Continuem amunt i arribem a un collet, entrant dins del bosc, baixem una mica, i anem a parar dins un torrent (final de la canal de les dames). Tornem a pujar una altra vegada per dins el bosc. A partir d’aquí hem d’estar atents a un trencall fitat amb moltes pedres a ma dreta que ens porta al torrent dels llorers. Passem uns graons de ferro (doblegats i algun es mou) i anem grimpant, només passar aquests graons ens desviarem a ma esquerra sortint del torrent seguint unes altres fites. Davant mateix trobem la Roca dels Col·lecionistes.

Fem dues cordades, una en Guillem i Joan Marc i l'altre en Joan i Jo.

L1: V, 8 spits, 30m.

Començo la primera tirada, avui no estic molt fi i m'està costant bastant aquesta tirada. Vaig massa tens i aproximadament a mig llarg, no em surt un pas més complicat i em peto de dits i baixo.
Surt en Joan amb la corda per davant fins el punt que he baixat i s'ho passa força bé

L2: V+, 8 spits, 30m.

Aquest llarg el començo jo. El començament ho trobo molt fi i com que no em vull tornar a petar, faig els tres primers spits amb estreps. Desprès, en lliure amb una roca molt bona fins la reunió.

Jo a la R2 assegurant a en Joan

L3: IV+, A0, 3 spits, 1 pont de roca, 35m.

Comença en Joan, el temps comença a girar-se. El primer spit allarga bastant ja que es troba al desplom. Pot posar dos friends abans d'arribar al primer spit. Un parell de A0 als spits del desplom amb una sortida facileta i després s'ajeu quedant una rampa fàcil fins la reunió a una feixa amb arbres.

En Guillem i jo a la R2

En Joan al L3 passat el desplom

En Guillem fent el L3

En Joan assegurant-me a la R3

L4: II (fastigós), sabines, 15m.

Començo per una canal de terra molt fastigosa. Tot el que es toca, s'en va avall. Així que torno a la R4 fins que pugi la cordada d'en Guillem i en Joan Marc per evitar tirar-lis pedres, terra, i altres objectes contundents.
En quant han arribat a la reunió, tiro cap amunt, per la maleïda canal de terra. Un pas endavant i quatre cap a baix.

En Joan Marc arribant a la R4

Tots contents al cim

En general, encara que no era el meu millor dia, em va agradar bastant i amb molt bona companyia.

Descens:

Un ràpel de uns 40 metres per la cara nord-est.

Fins un altre

Quimet

31/10/2010 Pastereta Via Blava (via dels Amics)

2010-10-31T23:00:00.000+01:00

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

La meva filla Angélique i el seu "nen" en Miguel, em diuen que tenen ganes d'escalar. No m'ho penso gaire i els enredo per sortir.

Li comento a en Joan que avui tindrem sessió de "novatillos" i no l'importa. També li agrada portar a gent nova perquè puguin gaudir d'aquest noble esport del que uns quants estem "penjats" sense remei.

Com que som quatre ja que, encara que va vindre la meva dona Roselyne per comprovar que no els "putegem" gaire je je je, ella no escala i va fer amb nosaltres l'aproximació. Doncs això, vàrem fer dos cordades una el Joan i el Miguel i l'altre l'Angélique i jo.

Vàrem escollir la Via dels Amics a la Pastereta ja que, quan t'assegura un novell, tens d'estar completament segur de no caure.

El dia no sembla gaire engrescador. Arribem a l'aparcament i està plovent. L'angélique, el Miguel i la Roselyne es pensen que tornarem i no farem res (no saben amb qui estan tractant). Quan els hi diem que de tornar res de res, que això s'arreglarà, es pensen que estem boixos (de fet una mica boixos si que estem je je je). La roca es veu mullada però sembla que la mica d'aire que fa pugui empènyer els núvols. Continuem l'aproximació i la roca està força mullada però deixa de ploure.

Arribem a peu de via

L1 III, Neta

Aquest llarg, realment, no és el primer de la via ja que, la via comença a l'arbre (sense comptar la primera tirada original que no s'acostuma a fer).
Així que fem el flanqueig de III fins arribar a l'arbre. Vaig llaçar algun merlet i l'Angélique va alucinar al recuperar-los.
Comença a ploure una mica un altre vegada. Quan estem tots junts a l'arbre de la R1 (R0), deixa de ploure, surt una mica el sol i fa una miqueta de vent que desplaça els núvols i seca la roca. Ens animem i continuem.

L2 III, 1 parabolt 30m.

Començo el llarg sense cap problema i després l'Angélique va pujant bastant bé i se li nota que està gaudint de la tirada.

En Miguel fent el L2

Angélique fent el L2

L3 IV, 3 parabolts 40m.

Començo l'últim llarg, fa una mica de fresqueta per el vent. Sort que l'Angélique porta el cangur.

Angélique fent el L3

Mira Papà, sense mans!

En Joan i en Miguel tot satisfet

Baixada:

Fem un ràpel fins l'arbre de la R1 (R0) i un altre de l'arbre, seguint la canal.
Els novells varen començar el ràpel una mica nerviosos però, després li van agafar el gust i els hi va agradar força.

Angélique baixant fent ràpel

En Miguel baixant fent ràpel

Ens vàrem reunir amb la Roselyne baixant tots junts fins el cotxe.

Baixant cap el cotxe

Després, per celebrar el bateig, vàrem anar al Bar El Rincon dels nostres amics Neus i Manolo a menjar una paella de les que et fan caure les llàgrimes del gust.

Toma Paella!

A veure si trobeu les diferencies entre les dos fotos!

Tots satisfets, que més es pot demanar?

Fins la propera

Quimet

23/10/2010 Nombrament de Cavaller del Cavall Bernat.

2010-10-23T23:00:00.000+02:00

Soc el Cavaller 1051

Després de 30 anys escalant, amb algunes temporades sense fer activitat, el dia 14/06/2008, vaig pujar per primera vegada al Cavall Bernat.

Va ser per la via normal i vaig pujar amb en Joan Prunera. Tot i que era en el mes de Juny, va fer un dia bastant lleig, amb boira, vent i fred.
L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria

No obstant, va ser un dia inoblidable ja que, per a mi, el Cavall Bernat ha sigut una fita que, per diversos motius, no havia arribat a conquerir.

El passat dia 23/10/2010, en van anomenar Cavaller del Cavall Bernat i vaig passar una estona inoblidable amb tota la gent que em va acompanyar en aquesta celebració, familiars i amics.

Tot content amb la meva dona Roselyne

Nombrament

Fes el Cavall per molts anys!

i altres pedres de retruc.

Però endut pels teus afanys,

Procura de no fer el Ruc!

Ja soc Cavaller!

El meu company d'alegries

Una mica enfeinat amb la coca i el vi

La meva filla Diana va fer un amic

Fent l'aperitiu amb molt bona companyia

Salutacions

Quimet

17/10/2010 Momieta via: Normal

2010-10-17T23:00:00.000+02:00

Ressenya gentilesa d'en Joan Prunera

L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria

En Joan em proposa fer la Normal de la Momieta. Fa bastant de temps que vàrem fer aquesta via i em va agradar molt. No em va costar gens ni mica deixar-me convèncer, de fet, em va semblar molt bé.

Esmorzem al refugi de Santa Cecilia.

Deixem el cotxe a la carretera i pugem al monestir per el camí dels degotalls.

Fa un dia molt maco però molt fred.

Pujant per les escales dels pobres, entrem en calor, buff potser una mica massa i tot.

Una vegada arribats a peu de via, fa una mica de fresqueta ja que en mig de la canal entre la Mòmia i la Momieta no toca el sol. La roca està bastant freda, sort que es veu que el sol dona de ple a tota la via al passar la aresta arribant a la R1.

Gran dilema, com que deixarem les motxilles a peu de via, em poso el folre primet o el deixo?

Al final em faig el valent i deixo el folre. La veritat es que vaig fer bé.

L1 V, IV-, V 3 parabolts, 20m.
Començo amb uns passos que m'han costat una mica de fer per arribar a la cornisa. Una vegada a la cornisa, es flanqueja molt fàcilment, encara que no es pot baixar la guàrdia, fins que s'acaba la lleixa al arribar a l'aresta a on es té de fer un pas delicat per arribar a la R1.

Jo al primer llarg arribant a l'aresta

En Joan al pas delicat abans d'arribar a la R1

L2 V, IV+, III, 4 parabolts, 1 pont de roca, 27m.
Ara li toca a en Joan. Surt de la reunió per placa bastant dreta. El parabolt està a "Can Pistraus" així que una vegada pujats un parell de passos, posa un friend del 1/2 en un petit forat que li ha quedat força ben posat. Continua força bé fins arribar a la R2 original dins de l'ull de la Momieta.

En Joan al segon llarg

Jo al segon llarg arribant a la R2

L3 IV, 3 parabolts, savines, 40m.
Aquest llarg em toca a mi. Ja l'havia fet i trobo que és un llarg molt maco per la combinació de diedre i placa amb una roca perfecte i en la que pots assegurar-te al teu gust entre els tres parabolts i les savines.

Jo sortint de la R2 encetant el tercer llarg

En Joan al tercer llarg arribant a l'últim diedre.

Es fa una petita grimpadeta de uns 8 metres des de la R3 fins arribar al cim de la Momieta.

Tots dos contents al cim de la Momieta

Baixada, ràpel de 60m.
Per la baixada, vàrem fer un únic ràpel ja que, amb cordes de 60 metres, s'arriba bé fins a peu de via. En cas de portar cordes més curtes, es té de fer un primer ràpel fins al coll entre la Momia i la Momieta i un altre ràpel des del coll fins al terra.

En Joan en mig del ràpel

La baixada al cotxe la vàrem fer anant a Trinitats i per la canal del Pou de Gat fins arribar a la carretera (1h. aprox).

Per dinar, vàrem anar al Bar El Rincón dels nostres amics Neus i Manolo.

Fins la propera

Quimet

04/10/2010 Processó dels Monjos via: Perfil Logarítmic

2010-10-04T23:00:00.000+02:00

L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joan Prunera
L4: Joaquim Llòria

Aquest diumenge, quedo amb en Joan per fer aquesta via que encara no ha fet i a mi em va agradar força malgrat alguns trams amb roca discreta.

Per esmorzar, anem al refugi de Santa Cecilia i ho trobem a petar de gent. Es veu que hi havia alguna trobada al monestir.

Veig que la p.. cabra avui no hi és (Veure la meva anterior piada d'aquesta via).

30/05/2010 Processo dels Monjos, via: Perfil Logarítmic.

Malgrat que ja hi havia estat, em va costar una mica trobar la cornisa per arribar a peu de via.

L1 V, 5 spits, 1 clau, 1 pont de roca, 35m.
Començo amb un mur bastant vertical V- IV+ i a l'alçada del pont de roca V. continua amb passos de IV IV+ fins després de passar les savines i el pitó, llavors la paret s'ajeu amb passos de III II però tot està més trencat.

La reunió és molt còmoda.

Joan arribant a la R1

L2 IV+, 4 spits, 40m.
Comença en Joan. La roca en aquest llarg, és una mica discreta i es tenen d'escollir les preses que son bastant bones.
La dificultat es mantinguda entre IV, IV+(al llavi) i III.

Passat el llavi, en Joan va posar un friend del 1/2 en una fissureta que li va quedar molt bé ja que l'altre spit queda una mica lluny.

Joan fent el segon llarg.

Jo arribant a la R2

A la R2

L3 IV, 2 spits, 1 clau, 30m.
Aquest llarg també el fa en Joan. En comptes de sortir flanquejant una mica a l'esquerra, surt recte a munt amb tendència a l'esquerra a xapar el primer spit. Aquesta variant (IV) és una mica més senzilla que l'original (IV+). La roca és molt bona.

La reunió es fa a peu pla a una savina.

Joan al tercer llarg

L4 V, 1 spit, 15m.
Aquest llarg el faig jo. Comença amb una placa de III fins a una repisa des de la que es pot xapar l'únic spit de la tirada i d'aquí recte amunt.

Munto la reunió cimera a una savina.

Jo al quart llarg

Baixada:
Hi ha una petita savina al mateix cim al Sud-Oest. Té unes bagues amb un mallón petit.

Fer el ràpel de uns 25m fins a un coll i des de el coll baixem fins que trobem el camí amb fites de la canal dels llorers que el agafem cap a dalt fins arribar al camí de Gorros.

Fins un altre.

Quimet

25/09/2010 Clot de Vilamala. Via: El Camí dels Alamalivons

2010-09-25T23:00:00.001+02:00

L1 Joan Prunera
L2 Balbino López
L3 Joaquim Llòria
L4 Joan Prunera

En joan em parla d'aquesta via que té en ment des de fa temps. Fins i tot, es va acostar a finals de l'any passat amb la seva dona per veure l'aproximació i el terreny.

És una via bastant recent, oberta a l'Abril del 2009 per l’Antxi i en Llorenç.

L'aproximació comença a l'aparcament que es troba en mig d'un revolt de la carretera LV-4241 que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. Poc abans d'arribar al Coll de Jou, al ben mig d'un pronunciat revolt (Km 21,5), veurem que podem sortir de la carretera a on hi ha un bon repla per poder aparcar.

Comencem a caminar a les 11:00, primer per la pista que surt de l'aparcament fins que, despres de passar un revolt molt pronunciat, al cap d'uns quants metres, trobem una fita i marques grogues i de vegades marques de PR blanques/verdes. És un camí molt xulo que passa flanquejant per plaques de còdols i després carenejant. A un moment donat, el camí gira sobtadament i baixa fins el fons del barranc. Creuarem unes torrenteres i, quant veiem que el camí es desvia complertament cap el sud, pugem per la torrentera (normalment seca) fins arribar a un petit replà amb una fita que ens indica el començament de la via.

La via es divideix en dues parts. La primera part amb roca bastant discreta i la segona part amb una roca que sorprèn per la seva qualitat.

L1 IV+, 8 parabolts, 40m.
Comença en Joan. La roca és bastant discreta, però és qüestió de "llegir" la roca per trobar les preses franques. A mig llarg, la cosa es posa una mica dreta i al final de la tirada es té de passar una panxeta.

Joan a la primera tirada

Balbino a la primera tirada

L2 IV-, III, II, 4 parabolts, 55m.
Comença en Balbino. No es veu que sigui una tirada difícil però, en el flanqueig de sortida de la reunió s'ha d'anar amb molt de compte ja que està bastant mullat. Després continua més dret amb roca discreta però bastant senzill. Abans d'arribar a la reunió, la paret s'arrampa bastant baixant la dificultat fins la reunió.

Joan a la segona tirada

Balbino a la R2

Jo a la segona tirada

Canvi de reunió
Continuem caminant una estoneta. Poc abans d'arribar a la paret, farem una grimpadeta molt senzilla fins arribar a un replà a on hi trobarem un parabolt. A la vertical del parabolt, veurem una savineta al mig de la paret que ens servirà de referència.

L3 IV+, 5 parabolts, 45m.
Aquest llarg em toca a mi. Començo pujant per una senzilla rampa fins que la paret es posa vertical. Es té d'anar cap a la petita savina que deixarem a la dreta i després de superar aquest tram trobem uns còdols d'escàndol fins arribar a una lleixa a on trobarem la reunió.
He al·lucinat amb aquest llarg. Bonic de debò amb una roca immillorable. He disfrutat com un cosaco. Paga la pena fer tota la via només per fer aquest llarg.

Es veu que, quan estava pujant, en Joan em preguntava com estava la roca. Jo estava molt callat i la veritat és que no l'he escoltat. En Joan sap que quan estic molt callat, és perquè estic molt concentrat en els passos "putas" i s'ha pensat que la tirada era fotuda. Quan en Joan i en Balbino han pujat, han flipat en colors.

Jo fent la tercera tirada una vegada passat la savineta

Balbino a la tercera tirada passat la savineta

L4 V, 2 parabolts, 15m.
Aquest llarg és per en Joan. Puja sense problemes per placa fins arribar a una baumeta. En aquest punt, la cosa canvia i l'hi costa una mica sortir de la baumeta. Realment, són uns passos molt fins i després d'unes temptatives, s'en surt bastant bé. Aquest és el tram clau de la via.

Joan al pas clau de la via

Balbino al pas clau

En general, aquesta via m'ha agradat bastant encara que la roca de la primera part és bastant discreta.

Per tornar, pujarem seguint unes fites fins arribar al cotxe.

Vàrem anar a Solsona a dinar i fer la cervesa.

12/09/2010 Gorro Frigi via: Badalona

2010-09-12T23:00:00.000+02:00

L1: Joan Prunera
L2: Juan Carlos
L3: Joaquim Llòria
L4: Joan Prunera
L5: Juan Carlos
L6: Juan Carlos

En Joan vol probar de tibar una miqueta ja que, encara que va millorant de la seva lesió, encara li falta una mica més de temps per recuperar-se del tot.

Estem indecisos entre anar a la Normal de la Mòmia i la Normal de la Momieta o la Badalona del Gorro Frigi.

A la fi, decidim anar a fer la Badalona que, encara que la hem fet moltes vegades, es una via molt maca i a en Joan li anirà bé per probar com li respon el braç.

L1 III+, 1 pont de roca, 1 spit, 1 buril

Comença en Joan. Es coneix molt bé la tirada i veig que va fent la tirada sense cap problema fins arribar a la R1.

Joan fent el L1

Juan Carlos fent el L1

L2 IV 2 spits.

Comença Juan Carlos. Es surt de la reunió flanquejant una mica a l'esquerra fins arribar a posar el peu a una pedra blanca a la vertical del primer spit i des de aquí, recte amunt.

Juan Carlos fent el L2

L3 IV 2 spits, 1 friend 0,75

Aquest llarg em toca a mi. Surto flanquejant a la dreta fins arribar a la vertical del primer spit i des de aquí, recte amunt fins arribar a una llastra a la que es passa per la seva esquerra i es pot posar un friend. A mitja llastra, em poso a sobre d'ella i una vegada passada, s'arriba a la R3.

L4 V 4 spits

Comença en Joan. Va pujant una mica lent però segur. S'el veu disfrutar. El pas de V s'el passa molt bé. Arriba a la R4 sense problemes.

Juan Carlos fent el L4

L5 IV 3 spits, 1 pont de roca

Comença en Juan Carlos. Es surt vertical des de la reunió amb bona pressa fins a xapar el primer spit. Despres, en Juan Carlos flanqueja fins arribar al les assegurances de la Carles fins arribar a la R5.

L6 II/III 2 spits

Per no liar les cordes, continua Juan Carlos fins la reunió cimera.

Els tres al cim

Baixem per les cadenes de la Normal i anem a fer un mos a Monistrol.

Fins la propera

Quimet

05/09/2010 Gorro Frigi via: Joan Marc (solo integral)

2010-09-05T23:00:00.000+02:00

L1 a L4 Joaquim Llòria (solo integral)

No he quedat amb ningú. Arreplego la motxilla, material i la corda i m'en vaig al bar Anna al Bruc a veure si trobo a algú per afegir-me.
Al bar no trobo a ningú que conegui. Que faig?
Doncs em carrego la motxilla i me'n vaig a veure les noves vies que ha obert en Guillem a la cara oest de la Miranda de Santa Magdalena per poder veure l'estat i algun dia portar a les meves filles o a algú.

Primer pujo a la Miranda per veure la situació de les vies i veig a en Juan Carlos a la via Joan Marc del Gorro Frigi. L'hi faig un crit per saludar-lo. Està amb tres mes fent-los practiques de vies llargues asseguraments i reunions. L'hi pregunto si li fa falta ajuda i em diu que no fa falta però que, si vull, puc anar amb ells.

Quan arribo a peu de via, m'estan esperant els quatre a la R1. Juan Carlos em pregunta si em llença una corda però, com que no m'arribaria bé, l'hi dic que no fa falta, que pujo la primera tirada a pel.

Així ho faig, em sento molt bé de coco i no he patit gens ni mica (és molt fàcil). Així que continuo els altres llargs amb la mateixa tònica i acabo fent-la tota en "solo integral".

Una vegada a dalt, em truca la Roselyne (la meva dona) per si podem dinar plegats. Quedem a les fonts del monestir per anar a dinar al bar El Rincón. M'acomiado d'en Juan Carlos i companyia i baixo "cagant llets" cap al monestir.

Fins un altre!

Quimet

22/08/2010 Serrat de les Onze via: l'Esquena del Diable

2010-08-22T23:00:00.000+02:00

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria
L3: Joan Prunera
L4: Joaquim Llòria

Després de quatre mesos en Joan vol probar de tibar una miqueta ja que, encara que va millorant de la seva lesió, encara li falta una mica més de temps per recuperar-se del tot.

Anem a esmorzar a Monistrol a la Fonda Xica.

Mentre esmorzem, comencem a fer un inventari de les vies candidates:
Que sigui llarga.
No gaire difícil, si més no, que no es tingui de tibar massa de braços.
Que no toqui el sol (arestes Brucs descartades).

Al final, coincidim amb l'Esquena del Diable. L'únic que no ens convenç gaire és l'aproximació per la Canal dels Avellaners.

Fem l'aproximació pujant amb el Funicular de Sant Joan. Continuem per el camí nou de Sant Jeroni fins arribar a l'alçada del Cap de Mort. Enfilem la canal amunt a tocar la base del Cap de Mort fins arribar al coll entre Patriarques i la Roca de les Onze. Trobem alguna fita.

Una vegada al coll, comencem a baixar la Canal dels Avellaners fins arribar a peu de via a l'arbre tombat, però la pedra enganxada amb sika de l'inici de via ja no hi és.

Trobo que aquesta aproximació és molt millor que la pujada des de el Camí de l'Arrel per la canal dels Avellaners.

L1 IV, 5 parabolts

Comença en Joan i el veig pujar bastant bé i segur. Comença a tocar el sol i ens posem a suar de valent.
Aquest llarg es una placa arrampada immensa i costa una mica trobar els parabolts ja que els cargols estan amb sika.

Jo mateix a la placa de la primera tirada.

L2 IV+, 7 parabolts
Vaig fent la tirada sense problemes i una vegada passat el pas de IV+, tiro a l'esquerra al jardinet i no veig la reunió. Ostres, m'he encigalat!, m'ho diu en Joan i també ara veig el següent parabolt. El més complicat ha sigut sortir del jardinet ja que tot es desfeia. Una vegada a la placa, continuo amunt fins la reunió sense més problemes.
Encara que el sol apreta, comença a córrer una mica l'aire i s'està millor.
Puja en Joan bastant bé. El pas de IV+, que és més vertical, s'ho mira una mica per tal de no tibar gaire de braços i ho passa sense problemes.

En Joan assegurant-me a la R1

L3 III, 3 parabolts

Fem un glop d'aigua i continuem.
Com que aquest llarg és una rampa de III en Joan ho puja sense cap problema. El sol ja no apreta tant i corre un airet molt guapo. S'està de conya.

Jo mateix a la R2 preparant-me per assegurar a en Joan

En Joan a la R3

L4 II i IV, 2 burils junts i 3 parabolts

Es surt de la reunió caminant, es pot xapar un doble buril. Tram de II fins arribar a un primer resalt. La xapa està a l'esquerra del resalt. Es continua recte amunt fins arribar a la reunió final.

Puja en Joan sense cap problema encara que s'el veu fatigat. Bastant normal després de tant de temps sense fer activitat.

En Joan sortint de la R3

Tots dos satisfets al cim

Hem passat una molt bona estona i després de fer-nos la foto, baixem fins el coll (han posat cordes fixes) i tornem per les escales dels pobres (o dels guiris) fins el monestir.

Per dinar vam anar a menjar-ne unes botifarres al bar El Rincón dels nostres amics Neus i Manolo a l'estació del aeri que ens tracten molt bé.

Fins la propera!

Quimet

24/06/2010 Ferrata de Liaucous

2010-06-24T23:00:00.000+02:00

Com que he tingut pont per Sant Joan, aquests dies he anat amb la dona a casa dels sogres a Juvignac (França) a prop de Montpellier.

Normalment, sempre porto els estris per poder fer alguna cosa. Aquesta vegada, he anat amb l'intenció de fer la Ferrata de Liaucous a prop de Millau.

El poble de Liaucous es troba una vegada passat Millau anant a cercar Les Gorges del Tarn.

La Ferrata té dos recorreguts marcats de color blau (poc difícil) i vermell (extremadament difícil).

Evidentment, em decanto per fer el vermell. Ja veurem que passara.

Després d'un tram en comú dels dos recorreguts, comencen les primeres dificultats fortes. El recorregut blau, continua per l'esquerra seguint unes feixes i el vermell recte a munt amb uns desploms.

Com que porto el fifi, em facilita molt la tasca de poder passar els mosquetons sense patir de braços. No obstant, porto motxilla, aigua, un tros de corda (10m x 9mm) i una mica de material per si un cas i això es nota molt al desplom.

Passat aquest tram, una vegada passat un pont nepalès (Pont du Babouin) es tornen a juntar els dos recorreguts passant per pont tibetà (pont Nepalais).
Després de passar un altre pont nepalès (Pont du Titi), els itineraris segueixen per una canal/xemeneia equipada que pujarem fent servir els graons.

Una vegada passada aquesta canal, els dos recorreguts es tornen a separar, el blau flanqueja cap a l'esquerra i el vermell recte a munt amb el seu corresponent desplom.

Es torna a passar per un altre pont nepalès (Pont du Gorille) i continuem cap el tram més dur "La Poire" una gran panxa que es passa per sota amb travessa desplomada per sota, es passa un mini pont nepalès sense nom, es puja la panxa per la dreta amb un bon desplom i una vegada a sobre de la panxa, un altre travessa a l'esquerra també desplomada. Sort que amb el fifi he fet alguns descansos perquè aquí un es queda sense braços.

Es fa una baixada, ens tornem a ajuntar amb el recorregut blau i arribem a un altre pont nepalès (Pont du Macaque) i a una passarel·la de fusta tibetana (Passerelle du Rouzo).

Una vegada passada la passarel·la, es tornen a separar els recorreguts, el blau flanqueja per l'esquerra i el vermell un altre vegada cap a munt una mica desplomat i passem un altre pont nepalès(Pont du Gibbon). Tornem a pujar una miqueta i tornem a passar per un altre pont nepalès (Pont du Bonobo). Sembla que anem rebotant d'una paret a l'altre passant per els ponts. Al final d'aquest últim pont, arribem a un balmat del que sortim amb uns passos desplomats cap amunt.

Arribem al final de la Ferrata ajuntant-nos amb l'itinerari blau. Passat uns 30 metres, arribem a la tirolina de 60 metres (La Tyrolienne du Bout du Monde)

Es torna a Liaucous per un camí ben marcat.

Fins un altre!

Quimet

13/06/2010 Paret de la Codolosa via: ALIMERA

2010-06-13T23:00:00.001+02:00

L1: Juan Carlos
L2: Joaquim Llòria
L3: Juan Carlos

Esmorzem al bar Anna del Bruc uns bons entrepans mentre pensem a on anar.

Com que les prediccions per avui son dolentes, decidim anar al Serrat de la Codolosa per poder fer una rapida retirada en cas que faci mal temps.

L1 III, V, IV 4 spits.
Comença en Joan Carlos sense problemes fins a arribar a la primera assegurança, un parabolt en una lleixa. Bé, a partir d'aquest punt, es te de passar una panxeta (V) i la propera assegurança està una vegada superada la panxa. Encara que li costa una mica de passar, crec que per motius de "coco" ja que si cau, segur que es pot fer mal picant a la lleixa, al final ho passa i després baixa la dificultat (IV) permetent-li arribar sense més problemes fins la R1.

Juan Carlos al primer llarg

L2 V, IV 4 spits.
Començo jo. Recordo aquesta tirada que és una mica mantinguda (V) i molt maca.
Així és, una tirada maquíssima fins arribar a un replà i des d'aquest punt, continuarem per la dreta d'una llastra per placa/diedre arribant a la R2.

L3 IV 2 spits.
Aquest llarg, recordo que quant el vàrem fer per primera vegada amb en Joan, la roca no ens va agradar gens ni mica ja que estava molt trencada i, quan hem repetit aquesta via, aquest llarg no l'hem fet.
Com que en Juan Carlos, no havia fet la via, m'insisteix en fer aquest llarg.
Comença en Juan Carlos i mentre puja diu que la roca no està tant malament.
Pujo jo i, encara que es té d'anar amb compte, la roca no està tant malament com recordava.

Juan Carlos al tercer llarg

Baixada:
Tres ràpels per la mateixa via.

Vàrem fer les cerveses al "merendero" i a casa a dinar.

Fins la propera!

Quimet

30/05/2010 Processó dels Monjos via: Perfil Logarítmic

2010-05-30T23:00:00.007+02:00

L1: Joaquim Llòria
L2: Juan Carlos
L3: Joaquim Llòria
L4: Juan Carlos

Passo a recollir a Juan Carlos per El Papiol a les 8:30. Avui sembla que farà bon dia.
Anem a esmorzar al bar Roca a Monistrol. Aquesta vegada, en comptes de deixar el cotxe a l'aparcament del Monestir, ho deixem a la carretera i anem al monestir per el camí de Degotalls.

Pugem amb el funicular de Sant Joan. Perdem el funicular de les 10:20 ja que està a petar de gent i agafem el de les 10:40 que també s'omple.

Aproximació:
Comencem per el Pla de les Taràntules fins passat el Gorro frigi i abans d'arribar al mirador, ens endinsem a La Plantació fins al Sentinella. Creuem el bosc fins arribar a la Miranda del Sentinella i per una cornisa, a la Processó dels Monjos i a peu de via. És te d'anar amb comte ja que si no es coneix el lloc, amb les trencadisses i esllavissades suposo que provocades per la neu i el vent, fan el lloc una mica perdedor i al estar tapat per el bosc, costa una mica veure referències (almenys a nosaltres ens ha costat. Veure la meva piada del 24/05/2010).

A la poca estona, quant estem traient les cordes i el material de la motxilla, sentim el soroll d'alguna pedreta que cau per la canal que tenim just al costat, la formada entre la Miranda del Sentinella i la Processó dels Monjos. Així que rapidament ens posem els cascos. Una vegada que m'he posat l'arnés i els gats, es torna a sentir més pedres caient. Intentem protegir-nos com podem. Al cap d'una estona, sembla que torna a haver-hi calma. Tornem a l'atac. Tornen a caure pedres.
Una de les pedres d'un tamany considerable, aquesta vegada rebotant d'una agulla a l'altre, em dóna en el cap (sort del casc) i al braç esquerre. Fa molt de mal però no m'ha trencat res. Segur que la P.. cabra em va sentir tots els renecs que em van passar per el cap.

El braç em fa mal però només si pressiono el cop. Sembla que va millor.
De tant córrer amunt i avall, tinc els peus de gat amb fang (i jo que els havia netejat!)

En aquest moment, arriba un altre cordada.

L1
Començo jo. Encara que m'he netejat les puntes dels peus amb les mans, em llisquen una mica els peus. Comença amb un mur bastant vertical V- IV+ i a l'alçada del pont de roca V. Continua amb passos de IV IV+ fins després de passar les sabines i el pitó, llavors la paret s'ajeu amb passos de III II però tot està més trencat.

La reunió és molt còmoda. Estant en aquesta reunió, es tornen a sentir les caigudes de pedres i veig les banyes de la P.. cabra que es mouen al cim de la miranda del Sentinella. Es veu que un company de l'altre cordada també ha rebut un cop de pedra al braç però sense conseqüències.

Juan Carlos arribant a la R1

L2
Comença Juan Carlos. La roca en aquest llarg, és una mica discreta i es tenen d'escollir les preses que son bastant bones.
La dificultat es mantinguda entre IV, IV+(al llavi) i III.

Arriba el primer de l'altre cordada i espera amb mi a la R a que en Juan Carlos acabi el llarg. S'assegura i quant surto munta la reunió.

Juan Carlos al llavi del segon llarg

El primer de la segona cordada arribant a la R1

L3
Es tornen a sentir les caigudes de pedres. Miro al cim de la Miranda del Sentinella i es veu la P.. cabra tombada i de vegades mou una mica les potes tirant un munt de pedres. Li faig una foto i li crido: "m'he quedat amb la teva cara i a més, ara sé a on vius. Ja ens veurem les cares!". Em mira com si no entengués el que li estic dient, torna a moure les potes tirant més pedres.

Començo flanquejant una mica per una repisa marró fins a l'alçada de l'espit i cap amunt. La dificultat és de IV, IV+, IV- i III.
La roca d'aquesta tirada es millor i la tirada molt maca i amb ambient.

Munto la reunió molt comoda (a peu pla) a unes alzines al coll passant les cordes amb una baga d'una sabina per evitar la caiguda de pedres provocada per les cordes.

Juan Carlos a la R2

La P.. cabra al cim de la Miranda del Sentinella

L4
Comença Juan Carlos. És un muret curt que si es fa recte per l'espit és de V. El problema és la qualitat de la roca, o més ben dit, la falta de qualitat.
Quan en Juan Carlos xapa l'espit, no s'ho veu clar ja que la roca és discreta i surt per l'esquerra que, encara que també està tot trencat, és mes senzill (IV).

Surto jo i com que porto les cordes per davant, tiro recte per el pas de V. Una vegada superat, se n'ha d'anar amb compte perquè la roca es discreta.

Al cim, sota un munt de pedres hi ha un pot amb el llibre. Vaig escriure unes línies.

Baixada:
Hi ha una petita sabina al mateix cim al Sud-Oest. Té una baga plana amb un mallón petit. La baga sembla estar bé però molt descolorida, així que vaig afegir un cordino de 7mm blau.

Fer el ràpel de uns 30m fins a un coll i des de el coll baixem fins que trobem el camí amb fites de la canal dels llorers que el agafem cap a dalt fins arribar al cami de Gorros. D'aquí al Monestir per Sta. Ana i les escales dels Pobres. Baixem al cotxe per Degotalls.

Birres i tapes al bar Roca a Monistrol.

Fins un altre!

Quimet

24/05/2010 Descobrint la Plantació.

2010-05-24T23:00:00.000+02:00

Passo a recollir a Juan Carlos per El Papiol a les 8:30. Sembla que avui tindrem un dia de sol.
Anem a esmorzar uns bons entrepans al bar Roca a Monistrol i desprès ens dirigim al pàrquing del Monestir.

La nostre intenció és anar a La Plantació per fer la via Perfil Logarítmic a la Processó dels Monjos. La bona noticia és que el funicular de Sant Joan, ja torna a funcionar. La mala noticia és que ha pujat el preu: 4,50€ sense targeta de la Federació o 4,05€ amb la targeta (preus de pujada). Que guay, quan pugi l'IVA, tornará a pujar!
Crec que enviaré un escrit a Hisenda per veure si poden incloure a la declaració de renda una casella de suport al col·lectiu d'escaladors que pugen amb el funicular de Sant Joan tal i com es fa per fins socials o per l'església.

Bé, des del Pla de les Taràntules, ens dirigim al Gorro Frigi i veiem a en Lluís Nadal penjat en la Carles en solitari. Petem la xerrada des del camí i agafem el camí que baixa cap el Sentinella entrant a la Plantació. Està ple de punxes (arítjols i esbarzers), arbres caiguts i esllavissades.

Com que estem molt tapats per la vegetació, no tenim cap referencia i baixem massa deixant més amunt la base de la Miranda del Sentinella. Després d'una bona estona de barallar-nos amb tota mena de punxes arbres trencats/podrits camins que no son tal camins sinó esllavissades sentim moviments, sorolls i un munt de pedres caient.
Serà algú perdut?
Serà algú NO perdut que ens pugui donar alguna indicació?
Seran Poltergueist?
Serà, serà, sera .... hi hi HI HI (això son sorolls que sentim) Ostres son les cabres. No crec que ens entenem si les preguntem.

Arribem a dalt d'un petit contrafort que ens fa de mirador. Ens hem passat de valent, estem molt aprop de la Mamella.

Recordant la piada d'en Joan Asin, deia que varen arribar al Sentinella i després varen creuar el bosc fins arribar a la Miranda del Sentinella.
Prenem com a referencia el Sentinella i la Cara de Mico i anem tirant fins arribar aprop de la base del Sentinella. Ja comença a ser una mica tard però, com que som una mica (o bastant) cabuts, deixem les motxilles al Sentinella i, al menys, intentarem trobar el peu de via per poder tornar un altre dia.

Així ho fem. Creuem el bosc. Comencem a pujar i arribem a la base de la Miranda del Sentinella i pugem a la cornisa. Continuem i ARRIBEM A PEU DE VIA!!

Bé, desprès de mirar una mica per on va la via, tornem a buscar les motxilles i pugem al camí de Gorros.
Trobem a en Lluis que ens està esperant al banc de pedra a tocar amb el Gorro Frigi. Descansem una mica, petem la xerrada fent glops d'una cervesa MOLLTT LIGHT de la marca Cantimplora (aigua amb molta imaginació).

Baixem al monestir per les Escales dels Pobres i, ara SI!, ens prenem una cervesa ben fresqueta.

Ens acomiadem d'en Lluís que té d'esperar a uns companys que estan al Gorro.

Fem unes tapes al bar Roca de Monistrol i tornem cap a casa.

Fins la propera!

Quimet

08/05/2010 Magdalena Superior, via Super Frio / The Puretas Climb

2010-05-08T23:00:00.009+02:00

L1: Joan Marc
L2: Joaquim Llòria
L3: Guillem Arias
L4: Joan Marc

Hola Penya, no sé si ho sabeu però tenim al Joan Prunera esconyat. Està fet un cromo.
Va patir un accident amb la moto. Un cotxe li va passar per sobre però ha tingut molta sort ja que "només" té la clavícula dreta trencada, cremades de 2º grau a l'esquena i contusions varies repartides per tot el cos.

Ànims Joan!

Aquesta vegada he quedat amb en Joan Marc i en Guillem Arias. En Joan Marc passa a recollir-me per Sant Boi a les 8:30. Anem a esmorzar i trobar-nos amb en Guillem al Bar Muntanya a Collbató. No tenim cap pla definit ja que el temps no acompanya gens ni mica.
Fem l'esmorzar de rigor i pugem al monestir.

Decidim anar a Gorros ja que està tot mullat i tapat. Si a Gorros trobem que la cosa està igual, doncs ens baixem i ja està.

Arribem al Pla de les Taràntules i es veu tot molt mullat però el temps està millor. Així que decidim fer quelcom fàcil i en Guillem ens proposa la via Super Frio a la Magdalena Superior. Jo no la he fet. Ja m'està bé.

Arribem a peu de via. La canal està plena de fang i el primer tram de la primera tirada mullat però la resta sembla que està sec.

L1
Comença en Joan Marc renegant perquè els peus de gat estan amb fang i a més la paret està mullada. Al cap d'una estona, comença a donar-nos el sol. La dificultat es baixa III+.

En Joan Marc començant la primera tirada

L2
Em toca aquest llarg. Comença tombat i després es posa més vertical però amb un canto brutal (IV).

En Joan Marc i en Guillem començant la segona tirada

L3
Comença en Guillem. La dificultat està just a la sortida de la reunió però amb molt bona presa (IV).

Jo mateix començant la tercera tirada

L4
Surt en Joan Marc. Primer sucant els peus amb una mica de fang per fer la cosa una mica més interessant i després amb un flanqueig de III per acabar amb un pas de IV.

En Joan Marc a la quarta tirada

En Joan Marc assegurant-nos a la R4

En Guillem arribant a la R4

No ha sigut gran cosa per lo que a la dificultat es refereix però almenys hem fet la via i jo no hauria donat un duru per el temps que feia.

Fem un ràpel i baixem al monestir.

Per dinar vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón uns ous amb bacó i pollastre amb patates amb les corresponents cerveses.

Mirant-me les ressenyes que he trobat per internet, he vist que, realment vàrem fer una barreja entre les vies Super Frio i The Puretas Climb com podreu veure a la ressenya que he dibuixat.

Fins la propera!

Quimet

17/04/2010 Xumet, via Agullòlegs

2010-04-17T23:00:00.002+02:00

L1: Joaquim Llòria
L2: Balbino López
L3: Joan Prunera

En Joan i Balbino em passen a recollir per Sant Boi a les 08:30. No fa gaire bon temps però no crec que s'espatlli gaire.

Anem a esmorzar al Refugi de Santa Cecilia i els entrepans no tenen temps de dir ni mu! (o més bé ni oink! ja que eren d'embotit).

Una vegada que hem comprovat que els PEUS DE GAT miolen a les motxilles, ens dirigim per segon cop al Xumet.

L1

Començo el primer llarg. El començament és molt vertical i fi, la roca no sembla molt bona però es pot fer bé. Després es tomba quedant una rampa de IV/III però no es pot baixar la guàrdia ja que la roca és bastant discreta.

Joan i Balbino a la primera tirada

L2

Ara li toca a Balbino. Primer amb uns passos fàcils (III) fins arribar a una panxeta ben assegurada amb dos espits i despres, rampa fins la reunió amb roca molt discreta i moltes pedretes soltes arribant a la reunió. Es fa reunió a una alzina.

Balbino despres de la panxeta

Joan pasant la panxeta

Balbino a la R2 assegurant-nos en l'alzina

L3

Comença en Joan amb una sortida de III per una alzina fins arribar a xapar el primer espit i penjar els estreps. Alguns passos els he trobat una mica separats (sobretot per arribar al doble pitó) però com que hi ha pressa de mans, estirant-se es pot arribar a les altres assegurances.
Després, continua fent una pujada amb tendència a la dreta.
Aquesta tirada m'ha agradat bastant. La roca es millor que a les altres tirades fins que, poc abans d'arribar a dalt, torna a estar tot solt.

Joan al doble pitó

Balbino passat el doble pitó

L'alzina de inici de la tirada

La baixada es fa caminant per la carena fins arribar a una canal que ens deixa al camí de Sant Jeroni (una mica perdedor).

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra i pollastre amb patates. Recordant-ho s'em fa la boca aigua.

Fins la propera!

Quimet

10/04/2010 Gorro Frigi, via Joan Marc

2010-04-10T23:00:00.002+02:00

L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria
L4: Joan Prunera

He quedat amb en Joan a les 8:30 a Sant Boi. Sembla que avui passarem calor.

Tenim pensat fer la via Agullòlegs al Xumet (a la Carena del Puntal de l'Alabarda).

Anem al bar La Fonda Xica de Monistrol per fer l'esmorzar de reglament i després d'una estoneta, entra en Jordi Pazos. Uff, aquest home xerra pels colzes.

Després de pujar amb el funicular de Sant Joan i l'aproximació a la Carena del Puntal de l'Alabarda, arribem a peu de via.

Comencem a preparar-nos quan veig a en Joan, remenar la motxilla i el material una mica exaltat. "Ostres Joaquim, m'he deixat els peus de gat a casa!". Que li farem, son coses que passen. Els va netejar ja que de l'última vegada que vàrem sortir, van quedar bruts de fang i s'han quedat estesos.

Em proposa que ens passem els meus peus de gat per el que faci de primer i el de segon amb bambes o, si es possible, despenjant-li els peus.
No em convencen les maniobres i com que la via es quedarà al mateix lloc, prefereixo tornar un altre dia a fer-la.

Li proposo fer una via que ell encara no havia fet i que és mooolt senzilla al Gorro Frigi, la Joan Marc (II,III). Es pot fer sense problemes amb bambes.

Tornem a carregar tot a les motxilles i anem cap al Gorro Frigi. Arribem a peu de via.

Ens trobem amb en Jordi Pazos i molta companyia fent baptismes d'escalada. També estan en Guillem i la seva neboda Laia de 9 anys. Això semblen les rambles! està a petar de gent!

L1
Començo el primer llarg ja que Jordi Pazos i la seva marabunta ens deixen passar. Per no destorbar-los gaire, en comtes de fer el primer flanqueig, començo recte amunt fins a xapar un bolt de la via Anna Guinovart que evitarà que les nostres cordes els destorbin en el flanqueig. Despres continuo fins la R1 de la Joan Marc.
Després puja en Joan amb bambes però sense problemes.

Joan començant el primer llarg

L2
Comença en Joan la passejadeta per la paret. Continuo jo amb compte de no trepitjar a ningú.

L3
Em toca a mi. Almenys estem gaudint d'un sol que ens acaricia molt agradablement.

Quan surt en Joan, avança a una noia que es diu Eva. És la seva primera vegada i encara que li costa una mica, en Joan li dona uns consells que l'animen força.

Joan donant consells a l'Eva

L'Eva força animada

L4
Aquest últim llarg el comença en Joan.

Ha sigut el llarg més distret ja que teníem d'anar amb molt de compte amb les pedres que ens regalaven les cordades que eren al final d'aquest llarg.

La Laia finalitzant l'últim llarg

En Joan a l'últim llarg

Quin merdé de cordades. El del casc blau i motxilla vermella soc jo i sota l'arbre està en Joan

Ens ha faltat les pujades d'adrenalina però, al menys hem sortit i hem tocat paret.

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra amb pa amb tomàquet i pollastre amb amanida que estaven per xuclar-se els dits.

Fins la propera!

Quimet

27/03/2010 La Saca Gran, via Itaca

2010-03-27T23:00:00.000+01:00

Ressenya gentilesa de Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria

He quedat amb en Joan a Sant Boi a les 8:30. Fa un dia amb un temps bastant prometedor.

En Joan em va parlar de la via Itaca. Vaig buscar ressenyes i informació. Veig que és una via dura encara que, segons sembla, arreglada.

Li tinc una mica de respecte al primer llarg per l'artificial ja que, encara que vaig millor de la fascitis plantar, encara em fa mal. Al segon llarg, he vist que hi ha un pas que sembla que és complicat. A ressenyes antigues el marquen de V-/V i a altres ressenyes més noves de V+.

Anem al bar Anna del Bruc per fer l'esmorzar de reglament i ens trobem a en Lluis Nadal, la Lourdes i l'Àngel. Comencem a xerrar, ells encara no tenen clar el que faran. Al comentar el que pensem fer, en Lluis ens diu. "uf, el pas de V+ de la segona tirada em va costar una mica de trobar".
Com que hem escalat amb ell, ja coneixem com escala i si ell diu això, és per mosquejar-se ja que segur que serà un pas complicat.

L1

Comença en Joan amb els pedals i se'n surt bastant bé. Veig que el pas per entrar al diedre és bastant fi. Quan està fent el diedre, el sento renegar al tocar el pitó "el pitó es mou!". En quant pot, posa un parell de friends i continua sense més problemes fins arribar a la reunió.

Començo amb l'artificial i sorprenentment no em fan mal els peus. Me'l passo molt millor que el que em pensava. La sortida de l'artificial és fineta però, posant bé els peus es fa be. No se que em passa però, des de aquest matí, tinc papallones al ventre i estic una mica nerviós.
Continuo entrant al diedre, renoi quin pas més fi. Vaig fent el diedre que és difícil però es fa bé. Ostres, quin pitó casolà mes vell! i com es mou! no m'estranya que en Joan renegués.
Arribo a la reunió però aquesta tirada m'ha deixat una mica tocat de coco ja que m'ha semblat difícil i no he deixat de pensar amb el pas de la següent tirada.

Joan pedalant en la primera tirada

Joan assegurant-me a la primera tirada

Jo en mig del diedre del primer llarg

L2

Començo el llarg i la veritat, em vaig menjant el coco amb el pas de V-/V o V+ bé, ja veurem que em trobaré. Surto per l'esquerra de la reunió pujant amb tendència a la dreta amb passos molt verticals i finets fins la segona assegurança. Ja estic al pas que em preocupava. Vaig provant i no em surt. Veig una possible presa per les mans que deu ser magnífica però està bastant amunt. Vaig provant agafant-me a unes preses a la dreta però amb els peus a unes preses que queden més a l'esquerra, no permet mantenir l'equilibri. Em capfico amb les preses de mans de la dreta i no em veig capaç de pujar. Abandono, a veure si en Joan ho passa millor.
En Joan comença i quan arriba al pas en qüestió, veig que primer ho prova per el mateix lloc que jo però no l'hi convenç. Ho intenta recte amunt i l'hi surt bé. Continua fins la reunió sense més problemes.

Surto jo i faig el pas com en Joan, recte amunt i em surt bé. Està clar que avui no tinc el dia.

Jo arribant a la R2

L3

Aquesta última tirada es senzilla. Renoi com s'ha aixecat el vent.

Tots dos al cim

Baixada

Al cim, no podem quedar-nos en peu ja que el vent ens arrossega.

Ara ens queda baixar fent ràpel amb el fort vent per acabar l'aventura.
Baixo primer i en Joan em va passant la corda a mesura que baixo i després, jo l'hi tinc d'agafar les cordes ja que si no donaria la volta a l'agulla.

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra amb patates i pollastre amb patates que estaven per xuclar-se els dits.

Fins la propera!

Quimet

20/03/2010 La trumfa, via Trinxats i La Bimba, via Zeta

2010-03-20T23:00:00.000+01:00

La trumfa, via Trinxats

Ressenya gentilesa de Joan Prunera

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria

En Joan passa a recollir-me per Sant Boi a les 8:30. Aquesta vegada, també ens acompanya en Balbino.

Esmorzem al refugi de Santa Cecilia i una vegada ens hem cruspit uns entrepans de reglament, anem a deixar el cotxe al pàrquing del monestir.

Comencem a pujar Les Escales dels Pobres i una vegada arribem a dalt del pas dels Francesos, ens parem un moment. Renoi quina calor, ens quedem amb màniga curta i continuem.

Una vegada pujades Les Escales dels Pobres (o com diu en Balbino, "Les Escales dels Guiris"), anem cap a el refugi de Sant Benet i d'aquí a la Trumfa.

L1

Comença en Joan. Primer per placa fineta fins arribar a una repisa amb terra. A partir d'aquest punt, la paret es posa molt vertical, amb preses petites, però la roca és molt bona.
La gran dificultat es troba quant s'arriba a sota del sostre. En aquest punt, la paret és molt vertical amb presa petita i si mires avall, un pati que impressiona. En Joan fa uns passos de decisió i arriba a la reunió.
Segueixo jo i em segueix en Balbino. A la ressenya, aquesta tirada la marquen de IV IV+ (grau de Sant Benet) i, de IV+ res de res, això és un V o V-.
Em quedo una mica preocupat ja que, la propera tirada em toca a mi i marquen un tram de V. Si això ho marquen de IV+ com será el V que m'espera més amunt?

En Joan a la primera tirada

Jo a la primera tirada

En Balbino arribant a la R1

L2

Començo jo amb un primer tram senzillet de IV III+ fins que la paret es posa vertical. Aquí comença el V. Es un tram molt xulo i em sembla una mica més senzill que el IV+ de la primera tirada (apreciacions?).

Surten en Joan i en Balbino pujant molt bé i gaudint de la tirada.

En Joan i en Balbino a la R1

La Bimba, via Zeta

Per completar una mica el dia, anem a la Bimba a fer la via d'esportiva Zeta que, segons la ressenya és de 4b (grau de Sant Benet). Jo li posaria 5b com a mínim.

Com que aquest lloc està a petar de gent, pleguem i anem al refugi de Santa Cecilia a menjar un l'entrepà i la cervesa.

Fins la propera!

Quimet

07/03/2010 La Pastereta, via Cardona-Crespo-Bassas

2010-03-07T23:00:00.000+01:00

L1: Joan Prunera
L2: Joaquim Llòria

En Joan pasa a recollir-me per Sant Boi. Les prediccions son dolentes però anem a Montserrat i ja veurem que passa.
Esmorzem al bar Muntanya a Collbató i al bar estem sols. Sort que tenim moral!
Decidim anar a la Pastereta. En Joan em parla d'una via senzilla que es troba entre la aresta est i la dels amics.

A mesura que ens acostem, el temps es cada vegada pitjor. Fa molt de fred.

La via està assegurada amb espits i xapes casolanes pintades de groc.

L1
Comença en Joan primer molt senzill fins que la paret es posa molt vertical però amb molt bona presa. El que passa es que amb el fred que fa, la via no es pot gaudir com cal. En Joan va renegant ja que té les mans i els peus "glaçats" i la falta de sensibilitat, fa que tot sigui molt mes difícil del que es en veritat.

Començo jo i les mans les tinc "glaçades" menys mal que els peus els porto una mica millor que les mans. El tram de paret molt vertical, normalment es passaria molt bé però tenia de inspeccionar visualment les mans per assegurar-me que estava agafat ja que amb el fred no sentia res a les mans.
En aquests casos, l'únic que es pot fer es renegar i és el que vàrem fer.

Inici de la via (veure la xapa casolana)

Joan començant el primer llarg

Jo fent el primer llarg

L2
Començo el segon llarg. La màxima gran dificultat segueix sent el fred ja que la graduació no passa de IV. Procuro anar ràpid perquè si no en Joan es quedarà "pajarito" a la reunió.

Jo començant el segon llarg

Detall de l'última reunió

Baixem per el ràpel de la via dels amics i des de l'arbre al final del ràpel fem un altre fins al peu de via.

Per avui ja està bé. Tornem a casa per dinar.

Fins un altre!

Quimet

27/02/2010 Plans passats per aigua.

2010-03-05T00:23:00.001+01:00

Dissabte, havíem quedat en Joan Prunera i jo per anar a fer la Trinxats a la Trumfa i després a la Momieta. Hem esmorzat al refugi de Sta. Cecilia i al veure que la cosa anava empitjorant, decidim marxar a Matadepera a fer el Caball Bernat. Ja per el camí ha començat a ploure més. Com que jo no he escalat mai per St. Llorenç del Munt, em feia gràcia anar-hi. El cas es que ens hem apropat fins al Caball Bernat, ens hem mullat i hem tornat sense poder fer res. Ara, al menys ja sé a on son el Caball Bernat i la Roca de l'Esquirol (la roca no mola gaire).

Bé, tornem a casa d'hora i ajornem els plans per a un altre dia.

Joaquim

07/02/2010 Malanyeu - Paret del Devessó - Via Francesc Suñol

2010-02-07T23:00:00.000+01:00

L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera

QUIN PAL!! en Joan em passa a buscar per Sant Boi a les 6:30 ja que hem quedat amb en Juan Carlos, en Pere i la Quima a les 7:00 a Molins de Rei.
Quan em sona el despertador a les 5:30, em pregunto, però què nassos faig llevant-me un diumenge a aquestes hores?
Clar que, com diu el dit castellà "Sarna con gusto no pica", una vegada llevat, ja es passa la tonteria.

Divendres, buscant per Internet ressenyes de Malanyeu, em descarrego unes quantes i em sembla que la Francesc Suñol seria la millor opció per començar en aquest lloc. Diumenge, quan en Joan i jo ens trobem, ell em diu que si m'he mirat la Francesc Suñol. Doncs l'hi dic CAP PROBLEMA, ja que és la que t'anava a proposar!

Esmorzem uns entrepans de reglament a Monistrol i arribem a Malanyeu a quarts de 10.

Com que fa una rasca de tres parells de coll..(piii..), tot està glaçat, anem a fer un cafetó a Casa Anglada, l'únic bar-restaurant del lloc.
Com que des de la finestra es veu la paret, quan veiem que li toca el sol, agafem els trastos i anem cap a la paret.
El camí, està tot glaçat, inclus les monyigues de les vaques (tot un detall).

Ens costa una mica trobar el peu de via i de poc comencem per un altre via amb parabolts fins que, una mica mes a la dreta, veiem la rastellera de spits i no tenim cap dubte.

L1
Es veu una placa bastant vertical plena de forats.
Comença en Joan, primer uns passos senzills de IV fins el primer spit per passar ràpidament a V mantingut fins arribar a la R1.
Continuo jo. El cert és que no estem acostumats a aquest tipus de roca i em començo a carregar massa de braços i de mans ja que els forats no van bé per els peus. Una tirada molt maca.

Joan fent el primer llarg

Jo fent el primer llarg

L2
Començo el llarg amb un flanqueig a l'esquerra que em costa una mica de fer ja que em rellisquen els peus, però acabat el flanqueig, la dificultat baixa i disfruto molt el llarg.

jo al segon llarg, pujant després del flanqueig

L3
Comença en Joan amb un petit flanqueig en diagonal a l'esquerra i arriba al pas de 6a. Es un pas una mica tonto i fa A0. Desprès una placa de forats fins arribar a la R3.
Em toca a mi, quan arribo al pas de 6a, sense pensar-ho m'agafo fent A0 i cap a munt. Aquesta tirada també m'agradat molt.

En Joan, assegurant-me des de la R3

Tots dos ben satisfets a la R3

La Quima a la via Montse Curto al costat nostre

Baixem fent 3 rappels (es pot fer amb 2).

Per dinar, vàrem anar a Casa Anglada a on vàrem menjar un "tastet" i torrades amb tomàquet amb la corresponent cervesa.

Vàrem passar calor i el lloc ens a agradat molt.

Tornarem a fer mes vies.

Fins la propera!

Quimet

31/01/2010 Serrat de la Codolosa Vies Full Equip i Alimera

2010-01-31T23:00:00.006+01:00

Diumenge dia 31/01/10 en Joan em passa a buscar per Sant Boi a les 8:30.

Hem quedat amb en Juan Carlos i en Fernando al bar Collbató a Collbató.

Al entrar al bar, ens trobem a en Joan Marc, Guillem Arias i amics.
Per no perdre les bones costums, ens cruspim uns entrepans de reglament mentre petem la xerrada tots plegats.
Els del grup d'en Joan Marc i en Guillem, comenten que volen fer la via Somni de Tardor als Graus.

Full Equip

Ressenya extreta de escalatroncs.wordpress.com

L1 Joaquim Llòria
L2 ---

Preparant-nos abans de començar

L1

Com que anem dos cordades, decidim que comenci la cordada de Joan Carlos - Fernando i nosaltres continuarem després.
Comença Joan Carlos. Va pujant la primera tirada.
Jo ja estic preparat per començar el primer llarg en quan en Fernando comenci a tirar amunt.

Quan en Joan Carlos ha passat la meitat de la primera tirada, toca una llastra que cau cap avall. Al sentir a en Joan Carlos i el soroll ¡BOOM! ¡CRAC! ¡BARRABUUM! que va fer al caure la llastra, o més ben dit, ¡LLASTRA! (ho poso més gran, amb majúscules negreta i exclamacions perquè era molt gran), en Fernando, en Joan i jo, sortim tots tres "cagant llets" per a on podem però, com que jo estava encordat i en Joan ja em tenia pillat al reverso, ens fotem una llet de les de pel·lícula. El pitjor va ser que la llastra (o un gran tros) li va caure just al costat d'en Joan. Li va anar per pèls. En Joan es va quedar blanc del susto i una mica tocat dels nervis.
Revisem les cordes i, per sort, sembla que estan bé.

Joan Carlos fent la primera tirada

Després de l'incident. Encara ens tremolaven les cames.

Quan em toca, faig la primera tirada. Fa una mica de fred però es pot aguantar.
Arribo a la reunió. Comença a pujar en Joan. Veig que no puja com de costum. El susto li ha deixat una mica tocat i el fred també li posa les coses mes complicades.
Arriba a la reunió dient-me, tal i com suposava, lo tocat que està per el susto i el fred.

Jo mateix muntant la R1 ( no sé de quins nassos m'estava rient)

Joan preparant-se per començar la primera tirada

En Fernando comença el segon llarg i no l'hi surt bé. Va provant una mica per aquí, una mica per allà, s'ho mira, descansa, ens mirem en Joan i jo i comentem de baixar i anar a fer l'Alimera.

Dit i fet, els diem a en Juan Carlos i en Fernando la nostra intenció. Rappelem i anem a l'Alimera.

Arribem a baix, pleguem les cordes i anant cap a l'Alimera, veiem que en Fernando encara està al mateix lloc.

Ja tornarem un altre dia a fer-la.

Alimera

Ressenya extreta de escalatroncs.wordpress.com

L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 ---

Aquesta via ja l'havíem fet fa bastant de temps.

L1

Vaig fent la tirada sense gaires complicacions fins arribar a la reunió.
Després puja en Joan sense problemes, bastant millor que abans.

Joan assegurant-me en la primera tirada

L2

Comença en Joan bastant bé i va fent fins arribar a la reunió.
Continuo jo anant fent. Ja no m'enrecordava de lo maca que era la tirada.
Mentre estava fent aquesta tirada, sentim a Juan Carlos i Fernando que, passant a peu de via, ens diuen que ens veurem al "merendero".

Joan fent la segona tirada

Jo arribant a la R2

L3

Com que aquesta última tirada ja l'hem fet, la roca és molt discreta encara que sense dificultat, el deixem aquí i baixem en rappel

Bé, ja hem tingut massa emocions per avui.
Tornem a casa a menjar.

Fins la propera!

Quimet

24/01/2010 Totxos CAM Nou Barris - Via Somni de Tardor

2010-01-24T23:00:00.000+01:00

L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera

Les prediccions per al cap de setmana no són bones. Diumenge està previst que plogui sobretot a la tarda.
Per tant, quedem en Joan, Juan Carlos amb uns amics (Pere i Quima) al bar Anna en el Bruc a les 10:00. Joan passa a buscar-me sobre les 9:10. El dia es veu una mica chungo. En fi, ja veurem què fem.

Aquesta vegada, complim bé amb la "penitència" i esmorzem bé mentres fem les presentacions ja que en Joan i jo no coneixem a en Pere i la Quima. Entre mos i mos, xerradetes i rialletes. En Pere i la Quima semblen força simpàtics.

Al final decidim anar a Collbató als Totxos CAM Nou Barris. Jo no he anat mai i no tenia ni idea d'on eren. L'aproximació és bastant curta i caminant entrem en calor.

En Joan i jo, farem la via Somni de Tardor i en Juan Carlos, Pere i Quima farán la Somni de Primavera.

L1

Comença en Joan, primer per una placa senzilla pujant en diagonal ascendent cap a l'esquerra fins arribar a una petita canal en la que deixem les motxilles. Ja les recollirem quan baixem rappelant.

Per a sortir de la canal, es té de pujar per un mur molt vertical que impressiona bastant. En la ressenya el marca de V+ la roca és formidable amb forats molt macos. Jo diria que no passa de V baixant després la dificultat. Aquesta tirada la he gaudit moltíssim.

Joan fent el primer llarg després del mur

L2
Aquesta tirada em toca a mi.
És una tirada bastant senzilla de IV i III amb un parell de petits ressalts sense cap dificultat.
En arribar a la R2, veig a Juan Carlos que ja té muntada la reunió i, com que una mica més amunt veig una bona sabina, munto la reunió en ella.
Puja en Joan i fem el canvi de reunió caminant a peu pla.

L3
Ara l'hi toca a en Joan, comença amb V V+ amb roca discreta amb alguns passos de V+/A0 fins arribar a un desplom amb un parabolt a la cornisa superior. En aquest punt, ho intenta en lliure però les preses de mà no són bones i es peta de braços. Al final, col·loca un estrep i aconsegueix superar-lo posant-se de primers.

En xapar en el següent parabolt, em deixa col·locada una baga llarga que després em salvaria el pas.
A partir d'aquest punt, la roca millora considerablement fins a arribar a una altra petit desplom just abans d'arribar a la R3. Amb lo petat que està, fa un A0 i entra en la R3.

Ondia tu, que ara em toca a mi!.

Aquest llarg és molt dificil y amb la roca discreta. Sort de la baga llarga que m'ha deixat posada al primer desplom. Com diu en Joan, en aquest llarg, he flipat en colors!.

Joan fent el tercer llarg

Jo fent el tercer llarg

Bé, una vegada a dalt, ens refem una mica i gaudim veient als compis pujant l'ultima tirada de la via Somni de Primavera i faig alguna foto.

Fotos dels compis a la Somni de Primavera:

Pere i Quima

Juan Carlos

Pere

Muntem els dos rappels sense oblidar de recollir les motxilles que hem deixat en la primera tirada.

Joan baixant el primer rappel

Ara toca fer el vermut a Collbató petant la xerradeta amb birra inclosa.
Ho hem passat be tots plegats. Ens trobarem un altre vegada per fer el que ens agrada: gaudir d'una bona companyia i trepar.

A reveure!

16/01/2010 Matinal a la Font de l'Ametlló

2010-01-16T23:00:00.001+01:00

Dissabte vàrem fer una de matinal d'esportiva a la Font de l'Ametlló.

El Joan passa a recollir-me per Sant Boi a les 9:00. El dia està una mica tapat.

Normalment, esmorzem al Bar Muntanya de l'Ordal. Però, aquesta vegada, ens ha passat una cosa insòlita. Resulta que parlant, parlant, hem arribat al pàrquing de La Font de l'Ametllo i no hem esmorzat!

Com que no hi ha mal que per bé no vingui, hem arribat aviat i no hi havia gaire gent. Després, quan ha començat a arribar tot el món, ens n'hem anat a fer el vermut.

El temps s'ha comportat i no feia fred.

Pilar de sis IV+ V

Joan a Pilar de sis

Jo a Pilar de sis

Julio Verne IV+

Joan a Julio Verne

Jo a Julio Verne

Sugus IV (variant final de IV+)

Joan a Sugus (per la variant final)

Jo a Sugus (per la variant final)

Després, vàrem fer la parada obligatòria per fer el vermut al bar Muntanya a l'Ordal, que avui toca dinar a casa.

10/01/2010 Garraf - Penya-segat de la Falconera - Via SAME

2010-01-10T23:00:00.007+01:00

L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera
L4 Joaquim Llòria
L5 Joan Prunera
L6 Joaquim Llòria
L7 Joan Prunera

Com que el dia es molt fret, en Joan passa a recollir-me a Sant Boi a les 9:00. La nostra intenció era la de anar al Pic del Martell. Arribem a esmorzar al bar La Xufa a Castelldefels i ens cruspim uns entrepans de truita calenteta.
En Joan em parla d'una via (la SAME) que ell ja havia fet més d'una vegada al Penya-segat de la Falconera al Garraf. Com que, una vegada que plovia, em va ensenyar el lloc, em va impressionar molt, el mar a baix i les ones picant contra la paret, QUIN AMBIENT! doncs em va convèncer.

Aparquem el cotxe i, renoi, els bassals del terra estaven gelats! quin fred que fa. Ens abriguem bé i cap endavant.
Al començar la primera tirada, entre el sol que ens donava i el reflectit al mar, ens van fer passar MOLTA CALOR. Arribant a la R1, ens vàrem treure roba i la tònica va ser de calor durant tota la via. Una vegada arribats a dalt, tornava a fer fresqueta.

L1
Comença amb un flanqueig horitzontal, arribat a l'esperó, es te de baixar una mica i tornar a pujar. El pas de IV està protegit amb un químic. Es continua flanquejant fins la R1 amb 2 químics.

Joan començant el primer llarg i posant un friend

Joan assegurant-me des de la primera reunió

L2
Es continua flanquejant. Pont de roca molt maco amb cordino. La R2, antigament sembla que es feia a la canal, però ara, trobem una R muntada amb dos químics en una plataforma abans d'arribar a la canal.

Jo fent el segon llarg

Joan desmuntant la R1 abans de començar el segon llarg

L3
Es continua flanquejant pujant una mica per la canal. La R3 està sense equipar però es pot protegir bé amb empotradors i friends.

Joan fent el tercer llarg

L4
Per variar una mica, continuarem flanquejant. Trobarem alguns ponts de roca. Pujarem per una rampa ascendent amb una mica de cura ja que hi ha sorreta (III+). La R4 la muntarem en una plataforma just abans de un mur diedre vertical un pitó, un burí, un burí petat i un friend.

Aspecte de la R4. El pitó està sota del friend

L5
Es puja recte a munt apropant-se a la paret del diedre de la nostra dreta (V) fins arribar a un burí rovellat a la placa (IV+). Pujarem per la placa fent adherència fins arribar a la R5 a una plataforma.

Joan a la placa del cinquè llarg

Jo a la placa del cinquè llarg

L6
Es puja per un diedre evident que tenim amunt i després, en diagonal ascendent cap a l'esquerra i muntem la R6 a un arbre al costat d'una placa amb una fissura en diagonal ascendent a la dreta.

L7
Pujar la placa per la fissura esmentada (IV+) i després per un muret amb sortida matojera (V). Continuar pujant fins trobar un lloc adient per muntar la R7 en algun arbre.

Joan al setè llarg començant la fissura

Joan assegurant-me des de la R7

Jo arribant a la R7

CIM
Pujar una mica més per buscar un lloc adequat per canviar-se els peus de gat i arreglar el material aprofitant per abrigar-se

Joan a la R7

Nosaltres a dalt satisfets i fent ganyotes per culpa del sol

El descens en varem fer crestejant, amb una petita desgrimpada passant la corda per un spit amb anella. Continuar crestejant intuint el camí fins arribar a baix.

Vista general del Penya-segat de la Falconera

Per dinar, vàrem anar a un bar dins del poble del Garraf i vam menjar una escudella barrejada calenteta per a embogir els sentits.

M'ha agradat molt la via tot i que els passos de V m'han costat bastant. L'hi donaré la culpa als quilos que s'han acumulat de les festes i que ja feia més d'un mes que no feia res per culpa d'un refredat.

Veure més informació en la piada de Joan

06/12/2009 Sant Llorenç de Montgai - Paret de l'Ós

2009-12-06T23:00:00.004+01:00

Paret de l'Ós via J.E. Farreny

L1 Joan Prunera
L2 Joan Marc

Quedem molt d'hora a Sant Boi en Joan, en Joan Marc i jo.

En Joan, vindrà amb la "vespa" i en Joan Marc amb la seva moto. Carreguem el meu cotxe i fem via cap a Bellcaire d'Urgell al bar Sport a on ens esperen uns bons esmorzars.
Continuem cap a Sant Llorenç de Montgai i aparquem el cotxe just al costat de la paret de l'Ós.

L'aproximació a la via es molt curta. Ens tenim de mirar una mica la paret i la ressenya per veure el principi de la via i, després d'unes petites dubtes, la trobem.

L1
Comença en Joan. La primera tirada està ressenyada de IV+. La tirada està una mica bruta (sorra i herbes) amb un pas de herba inclòs. Hi ha tres parabolts però es pot afegir alguna assegurança més.

Joan començant el primer llarg

Joan amb les herbes

L2
Comença en Joan Marc. Primer amb uns passets per placa fins el desplom de A2e.
Comença el artificial i, el segon parabolt de l'artificial és massa lluny. En Joan Marc, veu un casquet d'espit i, sort que porta un cargol i xapa, el col·loca. L'artificial li costa una mica. En Joan, de vegades l'hi ajuda bloquejant-li la corda. Arriba a la reunió sense més problemes.

Segueixo jo. El petit tram de placa, és bastant finet però es fa bé. Començo l'artificial. Tinc problemes, estic tirant massa de braços. Sembla que avui no tinc el dia bo. Penso amb les següents tirades que també tenen A2e i, sabent que es una putada, prefereixo abandonar ara que després.

Joan Marc monta el ràpel per baixar i el problema ho va tindre en Joan Marc per baixar i recuperar el material. Ho sento molt Joan Marc.

Joan Marc arribant al desplom

Joan Marc en l'artificial

En fi, de moment, aquesta via es quedarà a la llista de coses per fer i un altre dia caurà.

Paret de l'Ós Esperó Sud, via Normal.
Com que encara es d'hora, decidim fer aquesta via. La via la coneixem tots tres.

L1 Joan Prunera
L2 Joan Marc
L3 Joaquim Llòria
L4 Joan Prunera

L1
Comença en Joan sense cap problema.
Primer per placa de IV fins arribar a una xemeneia (saltar una reunió).
La xemeneia la passa molt bé (no portem les motxiles) reptant com un cuc per dins.

Joan per la placa dirigint-se a la xemeneia

Joan Marc traient el cap per la xemeneia

L2
Li toca a Joan Marc.
Primer caminant per una feixa herbosa fins arribar a un petit esperó vertical.
L'esperó té un pas molt xulo per passar de l'esperó a una placa a la dreta.

Joan Marc començant l'esperó

L3
Em toca a mi.
Aquesta tirada m'ha agradat molt. Té un pas dificil en un desplom però fent un pas una mica atlétic no es passa tant malament.
Despreś es continua per plaques fins arribar a la reunió.

Jo mateix en el pas del desplomet

L4
Li toca a en Joan.
La dificultat més gran d'aquesta tirada es el sortir de la reunió (V). Em sembla que tots tres vàrem agraïr el pitó per fer el flanqueig de sortida.
Despres per plaques de IV+ fins la reunió.

Joan començant la placa després del flanqueig

Jo arribant a la R4

La baixada la vàrem fer caminant per un corriolet marcat amb fites i una cadena amb uns graons i una pista fins el cotxe.

Vam anar a menjar Bellcaire d'Urgell al bar Sport uns "callos" que estaven de mort.

Tornarem

Veure més informació en la piada de Joan

28/11/2009 Roca de Sant Salvador (Elefant) Cerdá Pokorski / Agulla del Pas dels Ocells via Guzman-Silva

2009-11-28T23:00:00.001+01:00

En Joan passa dissabte per Sant Boi a les 8:30 i esmorzem a la Fonda Xica a Monistrol.

El temps sembla que serà bo encara que fa fred. Montserrat es veu assolellat però a Monistrol fa boira.

Després d'un bon esmorzar, anem al aparcament del Monestir.Quant arribem a la rotonda, ens trobem al Jordi Brasil amb Javiesca i companyia. Aprofitem per a presentar-nos i petar la xerrada.

Després, escales cap a munt fins la Roca de Sant Salvador (Elefant).
Un dia d'aquests, em sembla que tornaré a comptar els graons de les Escales dels Pobres perquè em sembla que van augmentant el nombre cada vegada que passem.

Roca de Sant Salvador (Elefant) Cerdá Pokorski

L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 Joaquim Llòria

L1
Començo el primer llarg. Pensàvem que ens donaria el sol però com que ara no puja tant, la Trompa de l'Elefant ens tapa els tan valorats rajos del sol.

Després de xapar la primera assegurança, no veig les següents xapes i tiro massa a l'esquerra. Jo diria que m'he liat. No trobo les assegurances. Començo a intranquil·litzar-me. Una caiguda des d'aquí no seria recomanable i segurament que faria molta pupa.
Trobo un forat i li poso un friend però no queda prou bé. Aguantaria una caiguda? (crec que no) passo només una corda i continuo.

Una mica més amunt, intento relaxar-me ja que porto molts metres sense assegurances i sé que no em puc fiar del friend. De totes maneres, a l'alçada que estic, encara que el friend estigués bé, tampoc serviria de res.
Veig un spit a uns 5 metres a la dreta, però si faig el flanqueig, tindria de passar per una llastra mig desfeta.

Decideixo continuar amunt però flanquejant cap el merlet de la via. El llaço com un posseït i respiro. Continuo cap a la reunió. Encara que la dificultat no ha passat de IV+ tinc el coco molt tocat. Necessito arribar a la reunió per poder relaxar-me. Una vegada ben assegurat a la reunió, em comencen a tremolar les cames però després s'em passa.

Comença a pujar en Joan i em dono conta que comença a fer una rasca de collons.

Jo mateix al primer llarg amb problemes de coco

La reunió salvadora

L2
Aquesta tirada l'hi toca a Joan.
El flanqueig de sortida de la reunió impressiona bastant però una vegada posat, es fa bé.

Joan començant el segon llarg

Jo arribant a la segona reunió

L3
Aquesta tirada em toca a mi. Encara que és la més difícil, m'anima Joan dient-me que està ben assegurada.
És cert, és una tirada molt vertical però hi ha bon canto i les assegurances necessàries.
He gaudit molt d'aquesta tirada.

Jo a la tercera tirada

Agulla del Pas dels Ocells via Guzman-Silva

L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 Joaquim Llòria
L4 Joan Prunera

L1

Rampa de III molt fàcil.

Joan a la primera tirada

L2

Sortida vertical amb bona presa 4+/V amb algun tram de roca discreta.
Saltar una reunió antiga i un altre tros mes vertical amb bona presa 4+/V amb algun tram de roca discreta.

Joan començant la segona tirada

L3

Flanqueig donant la volta a la bola cimera amb un pas una mica tonto fins a un replà a on trobarem la reunió.
Atenció a aquesta reunió. Feia bastant vent i, al estar a l'altra banda de la bola, no se sent a l'altre company.

Jo començant el flanqueig (fent la postureta, je, je, je)

L4

Es continua per la dreta entrant a una petita escletxa fins arribar a dalt. Aquest tram és fàcil (III+) però la roca és molt discreta.

Joan començant l'últim llarg

La nostra ombra en la Panxa del Bisbe (jo a l'esquerra i Joan a la dreta)

Cervesa i pollastre al "ajillo" amb patates en el bar dels nostres amics "El Rincón" (a l'estació de l'aeri)

Fins la propera!

22/11/2009 Gorro Frigi (Guzman-Silva) i Magdalena Inferior (Apia)

2009-11-22T23:00:00.002+01:00

Quedo amb en Joan a les 8:00 a Sant Boi.

L'intenció era fer la via Per Davant amb la variant Canaletes de la Panxa del Bisbe.

El dia, sembla que no acompanya.Per si teníem dubtes, camí cap a montserrat es posa a ploure.

Esmorzem al Refugi Santa Cecilia i aprofitem a petar la xerrada amb uns companys mentre esmorzem.

En el parking, pugen les boires. Aquí està tot mullat però no plou.

En Joan està una mica empiocat. Decidim canvi de plans. Hem sentit que la via Guzman-Silva del Gorro Frigi està reequipada.

Gorro Frigi - Guzman Silva

Ressenya d'en Joan (l'hi ha quedat molt bé)

L1 Joaquim Llòria
L2 Joan Prunera
L3 Joaquim Llòria

Fa una mica de fred.
Ens preparem i al mig de la primera tirada es veu que surt una clapa de sol.
Comença a fer vent i surt el sol.

L1
Fàcil III massa assegurat.

Joan començant el primer llarg

L2
Molt maco no segueix la tònica d'assegurament de la primera tirada. Seguros ben colocats.

Joan començant el segon llarg

L3
Com que no portem estreps, descartem la sortida directe de A2.

Intento fer la sortida per una via que surt per la dreta amb spits vermells. No m'ho veig clar i intento fer la sortida per una via amb spits verds.
Sense estreps, no ho puc fer.

Finalment, surto per la normal.

Magdalena inferior - Via Apia

L1 Joan Prunera
L2 Joaquim Llòria
L3 Joan Prunera

Ens segueixen una cordada de 3 preguntant-nos per anar a la magdalena inferior per les escales de Jacob. Ens trobem a dalt de les escales.
Ens pregunten per les vies i decideixen fer la mateixa que nosaltres. Ens seguiran.
Ens trobem al reequipador de la via. Via reequipada amb parabolts. Ni afegits ni eliminats. Canvi de spit per parabolt. Algun recol·locat en lloc mes lògic.
Via molt maca.

En Joan a la Primera tirada

En Joan a la tercera tirada

Foto a dalt de la Magdalena Inferior

08/11/2009 Miranda del Prìncep - Blava d'entrada + Dori

2009-11-12T11:06:00.003+01:00

Bé, com que el fisio ja m'ha aconsellat anar a escalar per veure com em respon la cama, hem quedat per anar a fer alguna cosa que no sigui gaire complicada. Així que quedem per fer la Dori començant per la Blava d'Entrada a la Miranda del Príncep.

En Joan passa a recollir-me a les 8:00. Tenim de recollir a Juan Carlos a Molins de Rei.
Com feia temps que no sortíem, comencem a parlar de les nostres coses, les activitats que ha fet en Joan, que si la recuperació ha sigut més curta de l'esperat, que si el Diumenge passat vaig caminar una mica, que si les sortides amb en Juan Carlos, Juan..? Caaarlooos..?,
JUAN CARLOS!! Ondia!! si estem a MARTORELL i tenim de recollir a Juan Carlos a Molins de Rei!! Jua Jua Jua.
No passa res, com anem bé de temps, mitga volta i cap a Molins a per en Juan Carlos Jua Jua Jua.

Per esmorzar, parem al bar ANNA del Bruc i ens trobem amb el Lluis Nadal i companyia.

Deixem el cotxe a Can Massana i fem l'aproximació a la Miranda del Príncep per Coll de Port i la Canal de les Grutes.

Ressenya copiada del blog d'en Joan

L1 Joaquim Llòria
L2 Juan Carlos
L3 Joan Prunera
L4 Joaquim Llòria
L5 Juan Carlos
L6 Joan Prunera

L1

Començo la primera tirada que és bastant senzilleta. Es III al principi i IV al final. Les altres vegades que l'havia fet, no havien tantes assegurances però, el pitjor no es això, si no les pintades d'esprai blau a la paret que han fet alguns disbauxats, nyapaires, desgraciats, barroers.

Joan i Juan Carlos a la primera tirada

L2

Al Juan Carlos l'hi toca fer aquesta tirada que també es bastant senzilleta, al principi IV i després III i II fins arribar a la reunió.

Juan Carlos començant la segona tirada

Jo mateix començant la segona tirada

Joan en la segona tirada

L3

En Joan fa aquesta tirada que és la que més m'agrada fent els ressalts de les baumetes amb alguns passets de IV+ que la fan més interessant.

Joan a la tercera tirada

L4

Em torna a tocar a mi. Aquesta tirada té la sortida de la reunió de IV+ i, després s'arrampa sent de III fins arribar a la reunió.
El vent insistent, ens va acompanyar en tota la via començant a intensificar-se en aquesta tirada. La reunió segueix com sempre, els parabolts i spits massa separats. Fan falta dos bagues llargues.

Jo mateix començant la quarta tirada

L5

Aquesta tirada la fa Juan Carlos. Els passos més difícils són per sortir de la reunió. Després s'arrampa de seguida sent de III.

En aquesta tirada, el vent ja era fort amb ratxes bastant fortes donant-nos algun susto però sense cap conseqüència.

L6

En Joan fa la última tirada amb una sortida de IV que de seguida s'arrampa i queda de III.

Baixem i, borejant el Bitllot, arribem al camí del refugi al coll de port i des de aquí a Can Massana.

Per dinar, ens cruspim un entrepà de truita amb birricola al refugi de Santa Cecilia.

¡¡La cama m'ha respost molt bé i no m'ha fet gens de mal!!

PARETS, TREMOLEU QUE JA TORNO A PER MÉS GUERRA.

Fins la propera

Piulada d'en Joan
Piulada d'en Juan Carlos

31/10/2009-01/11/2009 Castanyada i primera activitat.

2009-11-02T23:13:00.012+01:00

Bé, sembla que la recuperació comença a anar bastant bé.
Quan forço la cama, encara noto molèsties però ja no em fa tant de dolor.
El Fisio ja m'ha dit que faci alguna cosa d'activitat però sense passar-me.

Refugi Corral Blanc restaurat al 2006

El grup d'amics GROUNF, van fer una castanyada al refugi Corral Blanc a prop de Planoles. La pista que ve de Planoles està asfaltada fins al refugi. Així que vaig pensar, farem la castanyada i, l'endemà, amb la Roselyne buscarem bolets mentre que la resta del grup fan la sortida.

En Lluis fent castanyes.

L'endemà es va aixecar un dia fabulós així que, vàrem acompanyar al grup des del refugi (1820) fins al coll de les Barraques (1895).

Coll de les Barraques (1895)

Com que la cama no em feia mal, vàrem continuar i tot xino-xano vàrem arribar a la Coma Estremera, Font de l'Home Mort (1800) que és mes o menys la meitat del recorregut de la sortida prevista.

Coma Estremera, Font de l'Home Mort (1800)

Ells, van continuar cap al collet d'Estrebís (1940) i la collada de Fontalba (2075) per tornar després per el mateix camí. La Roselyne, en Xavi, l'Àngels, la Marta i jo vàrem tornar. En Xavi, tenia una lumbàlgia de campionat.

La cama em va respondre molt bé.

03/10/2009 Intent a la Magdalena Superior - Acromion

2009-10-06T14:24:00.006+02:00

Dissabte passat, quedem en Joan, Ferran i jo per anar a Montserrat per fer la via Pique Longue a la Granota. En Joan passa per Sant Boi a les 8:00. Anem a trobar-nos amb en Ferran a La Fonda Xica a Collbató.

Ferran ens truca dient que no pot moure el cap ja que té un torticoli molt fort i que no pot venir.

Com que no teníem intenció de tornar tard, decidim anar a fer la via Acromion a la Magdalena Superior. Doncs, dit i fet, marxem cap a la Magdalena però, com que el camí està força humit, en comptes d'anar per la canal del Gorro, anem per les escales de Jacob i donar la volta a la Magdalena Superior.

Al baixar per la canal de la Magdalena, faig una relliscada molt tonta i, al posar el peu per aturar-me, el posso amb tant mala fortuna que sento CRAK per l'alçada dels bessons de la cama esquerre. Penso: aquest soroll no deu ser quelcom de bo.
Però als pocs segons, em comença a fer molt de mal els bessons.

En Joan es carrega les dos motxilles i per treure-l'hi una mica de pes, em carrego una corda. Joan busca una branca i la trenca per que la pugui fer servir de bastó. Tornem fins el camí de Gorros. Em fa molt de mal però vaig fent. Em sap molt de greu fer-l'hi carregar tant de pes però, no només no es queixa sinó que a sobre està molt per mi ajudant-me a avançar.

Arribem al funicular de Sant Joan i, d'aquí baixem al monestir.

En Joan va a buscar el cotxe i tornem a casa.

Truco a la mutua de la FEEC i vaig d'urgències.

Resultat: Trencament fibril·lar del bessó intern de la cama esquerra.

Quina mala pata!

Enfí, ara estaré una temporadeta en dic sec (¡ves quins collons!)

Joan, t'estic molt agraït per tot el que has fet.

20/09/2009 Pastereta - Dièdre Bonington

2009-09-23T00:46:00.020+02:00

Ressenya copiada del blog d'en Joan

L1 Joaquim Llòria
L2 Joaquim Llòria
L3 Fernando
L4 Joan Prunera

Diumenge, en Joan ve amb la Vespa a Sant Boi a les 8:00, agafem el meu cotxe i ens n'anem a Collbató a trobar-nos amb Fernando.

Després d'un bon esmorzar, agafem el cotxe de Fernando i ens dirigim per la pista al replà on deixem el cotxe i comença el camí d'aproximació cap al Serrat de la Pastereta.

Nosaltres estem una mica intranquils. Aquesta via no l'hem fet cap de nosaltres i, en diverses piades, la gent comenta que les assegurances estan allunyades.

Arribem a l'inici de la via i toca repartir les tirades.

Qui fa la primera tirada?

L'únic que s'escolta es un gran silenci trencat per els ocellets i les dringadisses del material (suposo que els ocellets piulaven, no em vaig fixar massa).

Al final, em decideixo i em demano la primera tirada.

L1
Començo la primera tirada amb una senzilla rampa de III sense assegurances,tampoc fan gaire falta, fins que arribo al final de la rampa que es transforma en un pedestal.
Fins aquí, tot bé. Miro la continuació i veig un mur vertical de debò. El primer parabolt està a uns 2,5-3 metres del pedestal.

Començo a probar per la dereta del parabolt. Preses petites però factibles. No m'atreveixo a continuar per la dreta ja que, una patinada,abans de xapar, representaria una caiguda bastant dolenta al pedestal.
Provo per l'esquerra del parabolt, ja que hi ha una pressa per el peu esquerre molt bona i una pressa per la ma esquerre. M'allargo fent equilibri amb el peu dret tocant amb el taló a la paret sense cap pressa definida i, al baixar la ma dreta per agafar una cinta, veig que perdo l'equilibri i visualitzo la caiguda. Torno a pujar la ma dreta per poder-me equilibrar i torno a baixar a la plataforma.

Estic una mica nerviós. Respiro profundament per el nas i aconsegueixo tranquil·litzar-me em poso la cinta a la boca i ho torno a intentar. Com que ja no tinc de baixar el braç per agafar la cinta, ja no perdo l'equilibri i ¡he aconseguit xapar! UUFFF.

La cosa no ha acabat, ja que soc conscient que, si pujo mes d'un metre sense xapar, una caiguda significaria picar al pedestal.

Vista de del maleït pedestal des del tercer parabolt

Una vegada xapat el segon parabolt, encara que la dificultat no baixa, m'he tret del cap l'amenaça del pedestal i vaig fent amb l'atenció centrada només amb les dificultats dels passos i, aquesta vegada gaudint-los.

Per a mi, ha sigut la dificultat més gran de tota la via.

Arribo a la primera reunió sense més problemes.

Fernando arribant a la R1

L2
Aquest llarg es de tràmit ja que és un canvi de reunió i es progressa caminant per una repisa-canal fins a una cornisa (I-II). El faig jo per no enredar les cordes.

L3
Bé, je je je... a qui l'hi toca la tercera tirada?
S'ho parlen i l'hi toca a Fernando.
El primer parabolt està a can recollons però és un tram senzillet amb forats aptes per a friends. Fernando, no posa res fins que arriba al primer parabolt.
Continua la tònica de placa de Vº fineta i mantinguda amb un pas una mica mes complicat poc abans d'arribar a la reunió.

Fernando en plena acció en el tercer llarg

L4
Evidentment, per descart, ara li toca a Joan.
El començament, no és gaire difícil però la roca no es tan bona com a les altres tirades i, el primer parabolt, com no, a can recollons.
A partir d'aquí, la placa és més fina però la roca també és millor.
Gairebé al final la tirada passa pel díedre que està una mica descompost i cal anar amb molta atenció.

Joan començant el quart llarg

Jo mateix arribant a la quarta reunió

És molt curiós que, encara que la via es digui Dièdre Bonington, l'escalada és pràcticament de placa excepte els últims metres.

La baixada la vam fer amb dos ràpels, un d'uns 50 m. fins a la plataforma de la R2 després caminant fins a la R1 i un altre d'uns 30 m. des de la R1 al camí.

Encaixades de mans i estudiant les properes aventuretes. El Fernando té pressa i no pot fer la birricola amb nosaltres, una altra vegada serà.

Gasosa amb cervesa i botifarra amb pa amb tomàquet i una bona amanida per al Joan i per a mi en en el bar dels nostres amics "El Rincón" (a l'estació de l'aeri)

Ens vam posar com a porquets je je je...

Fins la propera!

Veure més informació en la piada de Joan

2009-09-07T20:36:00.016+02:00

06/09/2009 Camí de l'Alsina

L1 Joan Prunera
L2 Fernando
L3 Joaquim Llòria
L4 Fernando
L5 Joan Prunera

Diumenge, en Joan passa a recollir-me per Sant Boi a les 8:00 i anem a l'encontre de Fernando que ens espera al bar "La Fonda Xica" a Monistrol.

Després d'un bon esmorzar, ens repartim els llargs i anem al Monestir.
En Joan, ens convenç perquè sortim del pàrquing amb el material penjant i portem una única motxilla per portar l'aigua i les bambes. En principi jo no estava gaire d'acord però, cal reconèixer, que s'escala molt bé de primer sense motxilla.

Així que ens dirigim cap a les escales obrint-nos pas entre els turistes amb les dringadisses del material.

L1

Joan comença el primer llarg. La canal està relliscosa ja que està polida i també hi ha terra per si no fos suficient. Just després de passar el pont de roca, li rellisca un peu i cau. Ho asseguro però, en caure, aconsegueix agafar-se de la baga del pont de roca i la cosa no passa d'un susto. Continua sense més problemes.

Joan fent el primer llarg

Continua Fernando que puja bé encara que comentant que la cosa rellisca bastant.

Fernando fent el primer llarg

Finalment, pujo jo amb la motxilla confirmant les meves sospites: LA CANAL RELLISCA!

L2
La segona tirada la comença Fernando.
L'última vegada que vaig fer aquesta via, la sortida de la reunió (V+) la vaig fer jo de primer amb l'ajuda d'un pedal. Fernando la fa molt bé en lliure i continua per fer reunió en un arbre al principi del camí de canvi de reunió. Segueix en Joan sense problemes. Desmunto la reunió i, serà perquè porto la motxilla, o perquè no me'l veig bé o perquè... (podria buscar més excuses) el cas és que en el pas de V+ m'agafo de la cinta fent un A0. Després d'aquest punt, continuo bé.

Fernando començant el segon llarg

L3
Bé, la tercera tirada em toca a mi. La cosa comença una mica arrampada i després es posa bastant dreta però hi ha bona presa. Arribo al flanqueig, primer no m'ho veig gaire clar però, gràcies a unes indicacions de Joan, veig on és el següent parabolt. El flanqueig impressiona una mica però, una vegada col·locat a sobre d'una pedra marró, i fent un canvi de posició per mantenir l'equilibri, es passa bastant bé. Quina tirada més xula! (de fet, les tres últimes tirades són molt xules).
Pugen el Joan i el Fernando bastant bé i gaudint de la tirada.

Jo mateix començant el tercer llarg

L4
La quarta tirada li toca a Fernando. També és una tirada molt xula. El problema és que no ens sentim bé i no sabem si podem començar. Les campanades del Monestir i les amenes sardanes que estan tocant, tampoc no faciliten la tasca. Al final ens entenem i continuem bé.

Fernando començant el quart llarg

L5
La cinquena i última tirada li toca a Joan.

Una placa de V mantingut que impressiona bastant. La va pujant bé recordant que, l'última vegada que la va fer, començava a ploure i la va pujar com per art de màgia a una velocitat de vertigen.

Puja gaudint-la més sense les presses de l'altra vegada.
Després continuem el Fernado i jo. És una placa disfrutona de veritat.

Joan en plena acció al cinquè llarg

Ens fem les fotos de rigor i baixem per les escales fins al monestir.

Fernando i Joan

Joaquim i Joan

Oh, quin gust, ¡fora els peus de gat!

Parem en la Fonda Xica per fer la birricola i recordar els moments passats.
Fins la propera!