ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

dissabte, 25 de setembre del 2010

25/09/2010 Clot de Vilamala. Via: El Camí dels Alamalivons


L1 Joan Prunera
L2 Balbino López
L3 Joaquim Llòria
L4 Joan Prunera

En joan em parla d'aquesta via que té en ment des de fa temps. Fins i tot, es va acostar a finals de l'any passat amb la seva dona per veure l'aproximació i el terreny.

És una via bastant recent, oberta a l'Abril del 2009 per l’Antxi i en Llorenç.

L'aproximació comença a l'aparcament que es troba en mig d'un revolt de la carretera LV-4241 que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. Poc abans d'arribar al Coll de Jou, al ben mig d'un pronunciat revolt (Km 21,5), veurem que podem sortir de la carretera a on hi ha un bon repla per poder aparcar.

Comencem a caminar a les 11:00, primer per la pista que surt de l'aparcament fins que, despres de passar un revolt molt pronunciat, al cap d'uns quants metres, trobem una fita i marques grogues i de vegades marques de PR blanques/verdes. És un camí molt xulo que passa flanquejant per plaques de còdols i després carenejant. A un moment donat, el camí gira sobtadament i baixa fins el fons del barranc. Creuarem unes torrenteres i, quant veiem que el camí es desvia complertament cap el sud, pugem per la torrentera (normalment seca) fins arribar a un petit replà amb una fita que ens indica el començament de la via.

La via es divideix en dues parts. La primera part amb roca bastant discreta i la segona part amb una roca que sorprèn per la seva qualitat.

L1 IV+, 8 parabolts, 40m.
Comença en Joan. La roca és bastant discreta, però és qüestió de "llegir" la roca per trobar les preses franques. A mig llarg, la cosa es posa una mica dreta i al final de la tirada es té de passar una panxeta.

Joan a la primera tirada

 Balbino a la primera tirada

L2 IV-, III, II, 4 parabolts, 55m.
Comença en Balbino. No es veu que sigui una tirada difícil però, en el flanqueig de sortida de la reunió s'ha d'anar amb molt de compte ja que està bastant mullat. Després continua més dret amb roca discreta però bastant senzill. Abans d'arribar a la reunió, la paret s'arrampa bastant baixant la dificultat fins la reunió.
 
 Joan a la segona tirada

Balbino a la R2

 Jo a la segona tirada
Canvi de reunió
Continuem caminant una estoneta. Poc abans d'arribar a la paret, farem una grimpadeta molt senzilla fins arribar a un replà a on hi trobarem un parabolt. A la vertical del parabolt, veurem una savineta al mig de la paret que ens servirà de referència.

L3 IV+, 5 parabolts, 45m.
Aquest llarg em toca a mi. Començo pujant per una senzilla rampa fins que la paret es posa vertical. Es té d'anar cap a la petita savina que deixarem a la dreta i després de superar aquest tram trobem uns còdols d'escàndol fins arribar a una lleixa a on trobarem la reunió.
He al·lucinat amb aquest llarg. Bonic de debò amb una roca immillorable. He disfrutat com un cosaco. Paga la pena fer tota la via només per fer aquest llarg.

Es veu que, quan estava pujant, en Joan em preguntava com estava la roca. Jo estava molt callat i la veritat és que no l'he escoltat. En Joan sap que quan estic molt callat, és perquè estic molt concentrat en els passos "putas" i s'ha pensat que la tirada era fotuda. Quan en Joan i en Balbino han pujat, han flipat en colors.

Jo fent la tercera tirada una vegada passat la savineta

Balbino a la tercera tirada passat la savineta

L4 V, 2 parabolts, 15m.
Aquest llarg és per en Joan. Puja sense problemes per placa fins arribar a una baumeta. En aquest punt, la cosa canvia i l'hi costa una mica sortir de la baumeta. Realment, són uns passos molt fins i després d'unes temptatives, s'en surt bastant bé. Aquest és el tram clau de la via.


 Joan al pas clau de la via
 Balbino al pas clau

En general, aquesta via m'ha agradat bastant encara que la roca de la primera part és bastant discreta.

Per tornar, pujarem seguint unes fites fins arribar al cotxe.

Vàrem anar a Solsona a dinar i fer la cervesa.

diumenge, 12 de setembre del 2010

12/09/2010 Gorro Frigi via: Badalona


L1: Joan Prunera
L2: Juan Carlos
L3: Joaquim Llòria
L4: Joan Prunera
L5: Juan Carlos
L6: Juan Carlos

En Joan vol probar de tibar una miqueta ja que, encara que va millorant de la seva lesió, encara li falta una mica més de temps per recuperar-se del tot.

Estem indecisos entre anar a la Normal de la Mòmia i la Normal de  la Momieta o la Badalona del Gorro Frigi.

A la fi, decidim anar a fer la Badalona que, encara que la hem fet moltes vegades, es una via molt maca i a en Joan li anirà bé per probar com li respon el braç.

L1 III+, 1 pont de roca, 1 spit, 1 buril


Comença en Joan. Es coneix molt bé la tirada i veig que va fent la tirada sense cap problema fins arribar a la R1.

Joan fent el L1

Juan Carlos fent el L1
L2 IV 2 spits.

Comença Juan Carlos. Es surt de la reunió flanquejant una mica a l'esquerra fins arribar a posar el peu a una pedra blanca a la vertical del primer spit i des de aquí, recte amunt.

 Juan Carlos fent el L2
L3 IV 2 spits, 1 friend 0,75

Aquest llarg em toca a mi. Surto flanquejant a la dreta fins arribar a la vertical del primer spit i des de aquí, recte amunt fins arribar a una llastra a la que es passa per la seva esquerra i es pot posar un friend. A mitja llastra, em poso a sobre d'ella i una vegada passada, s'arriba a la R3.

L4 V 4 spits

Comença en Joan. Va pujant una mica lent però segur. S'el veu disfrutar. El pas de V s'el passa molt bé. Arriba a la R4 sense problemes.

Juan Carlos fent el L4

 L5 IV 3 spits, 1 pont de roca

Comença en Juan Carlos. Es surt vertical des de la reunió amb bona pressa fins a xapar el primer spit. Despres, en Juan Carlos flanqueja fins arribar al les assegurances de la Carles fins arribar a la R5.

L6 II/III 2 spits

Per no liar les cordes, continua Juan Carlos fins la reunió cimera.
Els tres al cim
Baixem per les cadenes de la Normal i anem a fer un mos a Monistrol.

Fins la propera

Quimet

diumenge, 5 de setembre del 2010

05/09/2010 Gorro Frigi via: Joan Marc (solo integral)

L1 a L4 Joaquim Llòria (solo integral)

No he quedat amb ningú. Arreplego la motxilla, material i la corda i m'en vaig al bar Anna al Bruc a veure si trobo a algú per afegir-me.
Al bar no trobo a ningú que conegui. Que faig?
Doncs em carrego la motxilla i me'n vaig a veure les noves vies que ha obert en Guillem a la cara oest de la Miranda de Santa Magdalena per poder veure l'estat i algun dia portar a les meves filles o a algú.

Primer pujo a la Miranda per veure la situació de les vies i veig a en Juan Carlos a la via Joan Marc del Gorro Frigi. L'hi faig un crit per saludar-lo. Està amb tres mes fent-los practiques de vies llargues asseguraments i reunions. L'hi pregunto si li fa falta ajuda i em diu que no fa falta però que, si vull, puc anar amb ells.

Quan arribo a peu de via, m'estan esperant els quatre a la R1. Juan Carlos em pregunta si em llença una corda però, com que no m'arribaria bé, l'hi dic que no fa falta, que pujo la primera tirada a pel.

Així ho faig, em sento molt bé de coco i no he patit gens ni mica (és molt fàcil). Així que continuo els altres llargs amb la mateixa tònica i acabo fent-la tota en "solo integral".

Una vegada a dalt, em truca la Roselyne (la meva dona) per si podem dinar plegats. Quedem a les fonts del monestir per anar a dinar al bar El Rincón. M'acomiado d'en Juan Carlos i companyia i baixo "cagant llets" cap al monestir.

Fins un altre!

Quimet