ms1

Actualment, tinc el blog sense actualitzar.
Si voleu seguir les meves aventuretes, ho podeu fer al blog d'en Joan:
elcoleccionistadevies.blogspot.com.es

dijous, 24 de juny del 2010

24/06/2010 Ferrata de Liaucous



Com que he tingut pont per Sant Joan, aquests dies he anat amb la dona a casa dels sogres a Juvignac (França) a prop de Montpellier.

Normalment, sempre porto els estris per poder fer alguna cosa. Aquesta vegada, he anat amb l'intenció de fer la Ferrata de Liaucous a prop de Millau.

El poble de Liaucous es troba una vegada passat Millau anant a cercar Les Gorges del Tarn.


La Ferrata té dos recorreguts marcats de color blau (poc difícil) i vermell (extremadament difícil).

Evidentment, em decanto per fer el vermell. Ja veurem que passara.

Després d'un tram en comú dels dos recorreguts, comencen les primeres dificultats fortes. El recorregut blau, continua per l'esquerra seguint unes feixes i el vermell recte a munt amb uns desploms.

Com que porto el fifi, em facilita molt la tasca de poder passar els mosquetons sense patir de braços. No obstant, porto motxilla, aigua, un tros de corda (10m x 9mm) i una mica de material per si un cas i això es nota molt al desplom.


 
Passat aquest tram, una vegada passat un pont nepalès (Pont du Babouin) es tornen a juntar els dos recorreguts passant per pont tibetà (pont Nepalais).
Després de passar un altre pont nepalès (Pont du Titi), els itineraris segueixen per una canal/xemeneia equipada que pujarem fent servir els graons.


 Una vegada passada aquesta canal, els dos recorreguts es tornen a separar, el blau flanqueja cap a l'esquerra i el vermell recte a munt amb el seu corresponent desplom.

Es torna a passar per un altre pont nepalès (Pont du Gorille) i continuem cap el tram més dur "La Poire" una gran panxa que es passa per sota amb travessa desplomada per sota, es passa un mini pont nepalès sense nom, es puja la panxa per la dreta amb un bon desplom i una vegada a sobre de la panxa, un altre travessa a l'esquerra també desplomada. Sort que amb el fifi he fet alguns descansos perquè aquí un es queda sense braços.


Es fa una baixada, ens tornem a ajuntar amb el recorregut blau i arribem a un altre pont nepalès (Pont du Macaque) i a una passarel·la de fusta tibetana  (Passerelle du Rouzo).

Una vegada passada la passarel·la, es tornen a separar els recorreguts, el blau flanqueja per l'esquerra i el vermell un altre vegada cap a munt una mica desplomat i passem un altre pont nepalès(Pont du Gibbon). Tornem a pujar una miqueta i tornem a passar per un altre pont nepalès (Pont du Bonobo). Sembla que anem rebotant d'una paret a l'altre passant per els ponts. Al final d'aquest últim pont, arribem a un balmat del que sortim amb uns passos desplomats cap amunt.

Arribem al final de la Ferrata ajuntant-nos amb l'itinerari blau. Passat uns 30 metres, arribem a la tirolina de 60 metres (La Tyrolienne du Bout du Monde)

 

 Es torna a Liaucous per un camí ben marcat.

Fins un altre!

Quimet

diumenge, 13 de juny del 2010

13/06/2010 Paret de la Codolosa via: ALIMERA


L1: Juan Carlos
L2: Joaquim Llòria
L3: Juan Carlos

Esmorzem al bar Anna del Bruc uns bons entrepans mentre pensem a on anar.

Com que les prediccions per avui son dolentes, decidim anar al Serrat de la Codolosa per poder fer una rapida retirada en cas que faci mal temps.

L1 III, V, IV 4 spits.

Comença en Joan Carlos sense problemes fins a arribar a la primera assegurança, un parabolt en una lleixa. Bé, a partir d'aquest punt, es te de passar una panxeta (V) i la propera assegurança està una vegada superada la panxa. Encara que li costa una mica de passar, crec que per motius de "coco" ja que si cau, segur que es pot fer mal picant a la lleixa, al final ho passa i després baixa la dificultat (IV) permetent-li arribar sense més problemes fins la R1.


Juan Carlos al primer llarg
L2 V, IV 4 spits.
Començo jo. Recordo aquesta tirada que és una mica mantinguda (V) i molt maca.
Així és, una tirada maquíssima fins arribar a un replà i des d'aquest punt, continuarem per la dreta d'una llastra per placa/diedre arribant a la R2.

L3 IV 2 spits.
Aquest llarg, recordo que quant el vàrem fer per primera vegada amb en Joan, la roca no ens va agradar gens ni mica ja que estava molt trencada i, quan hem repetit aquesta via, aquest llarg no l'hem fet.
Com que en Juan Carlos, no havia fet la via, m'insisteix en fer aquest llarg.
Comença en Juan Carlos i mentre puja diu que la roca no està tant malament.
Pujo jo i, encara que es té d'anar amb compte, la roca no està tant malament com recordava.

Juan Carlos al tercer llarg
Baixada:
Tres ràpels per la mateixa via.

Vàrem fer les cerveses al "merendero" i a casa a dinar.

Fins la propera!

Quimet