17/04/2010 Xumet, via Agullòlegs

L1: Joaquim Llòria
L2: Balbino López
L3: Joan Prunera

En Joan i Balbino em passen a recollir per Sant Boi a les 08:30. No fa gaire bon temps però no crec que s'espatlli gaire.

Anem a esmorzar al Refugi de Santa Cecilia i els entrepans no tenen temps de dir ni mu! (o més bé ni oink! ja que eren d'embotit).

Una vegada que hem comprovat que els PEUS DE GAT miolen a les motxilles, ens dirigim per segon cop al Xumet.

L1

Començo el primer llarg. El començament és molt vertical i fi, la roca no sembla molt bona però es pot fer bé. Després es tomba quedant una rampa de IV/III però no es pot baixar la guàrdia ja que la roca és bastant discreta.

Joan i Balbino a la primera tirada

 L2

Ara li toca a Balbino. Primer amb uns passos fàcils (III) fins arribar a una panxeta ben assegurada amb dos espits i despres, rampa fins la reunió amb roca molt discreta i moltes pedretes soltes arribant a la reunió. Es fa reunió a una alzina.

Balbino despres de la panxeta

 Joan pasant la panxeta

 Balbino a la R2 assegurant-nos en l'alzina

L3

Comença en Joan amb una sortida de III per una alzina fins arribar a xapar el primer espit i penjar els estreps. Alguns passos els he trobat una mica separats (sobretot per arribar al doble pitó) però com que hi ha pressa de mans, estirant-se es pot arribar a les altres assegurances.
Després, continua fent una pujada amb tendència a la dreta.
Aquesta tirada m'ha agradat bastant. La roca es millor que a les altres tirades fins que, poc abans d'arribar a dalt, torna a estar tot solt.

Joan al doble pitó

 Balbino passat el doble pitó

 L'alzina de inici de la tirada

La baixada es fa caminant per la carena fins arribar a una canal que ens deixa al camí de Sant Jeroni (una mica perdedor).

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra i pollastre amb patates. Recordant-ho s'em fa la boca aigua.

Fins la propera!

Quimet

10/04/2010 Gorro Frigi, via Joan Marc

L1: Joaquim Llòria
L2: Joan Prunera
L3: Joaquim Llòria
L4: Joan Prunera

He quedat amb en Joan a les 8:30 a Sant Boi. Sembla que avui passarem calor.

Tenim pensat fer la via Agullòlegs al Xumet (a la Carena del Puntal de l'Alabarda).

Anem al bar La Fonda Xica de Monistrol per fer l'esmorzar de reglament i després d'una estoneta, entra en Jordi Pazos. Uff, aquest home xerra pels colzes.

Després de pujar amb el funicular de Sant Joan i l'aproximació a la Carena del Puntal de l'Alabarda, arribem a peu de via.

Comencem a preparar-nos quan veig a en Joan, remenar la motxilla i el material una mica exaltat. "Ostres Joaquim, m'he deixat els peus de gat a casa!". Que li farem, son coses que passen. Els va netejar ja que de l'última vegada que vàrem sortir, van quedar bruts de fang i s'han quedat estesos.

Em proposa que ens passem els meus peus de gat per el que faci de primer i el de segon amb bambes o, si es possible, despenjant-li els peus.
No em convencen les maniobres i com que la via es quedarà al mateix lloc, prefereixo tornar un altre dia a fer-la.

Li proposo fer una via que ell encara no havia fet i que és mooolt senzilla al Gorro Frigi, la Joan Marc (II,III). Es pot fer sense problemes amb bambes.

Tornem a carregar tot a les motxilles i anem cap al Gorro Frigi. Arribem a peu de via.

Ens trobem amb en Jordi Pazos i molta companyia fent baptismes d'escalada. També estan en Guillem i la seva neboda Laia de 9 anys. Això semblen les rambles! està a petar de gent!

L1
Començo el primer llarg ja que Jordi Pazos i la seva marabunta ens deixen passar. Per no destorbar-los gaire, en comtes de fer el primer flanqueig, començo recte amunt fins a xapar un bolt de la via Anna Guinovart que evitarà que les nostres cordes els destorbin en el flanqueig. Despres continuo fins la R1 de la Joan Marc.
Després puja en Joan amb bambes però sense problemes.

Joan començant el primer llarg

L2
Comença en Joan la passejadeta per la paret. Continuo jo amb compte de no trepitjar a ningú.


L3
Em toca a mi. Almenys estem gaudint d'un sol que ens acaricia molt agradablement.

Quan surt en Joan, avança a una noia que es diu Eva. És la seva primera vegada i encara que li costa una mica, en Joan li dona uns consells que l'animen força.

Joan donant consells a l'Eva

 L'Eva força animada

 L4
Aquest últim llarg el comença en Joan.

Ha sigut el llarg més distret ja que teníem d'anar amb molt de compte amb les pedres que ens regalaven les cordades que eren al final d'aquest llarg.

La Laia finalitzant l'últim llarg

En Joan a l'últim llarg

   

Quin merdé de cordades. El del casc blau i motxilla vermella soc jo i sota l'arbre està en Joan

Ens ha faltat les pujades d'adrenalina però, al menys hem sortit i hem tocat paret.

Després vam anar a menjar al bar dels nostres amics El Rincón una botifarra amb pa amb tomàquet i pollastre amb amanida que estaven per xuclar-se els dits.

Fins la propera!

Quimet